Quercus laurina

Quercus laurina és una espècie d'arbre pertanyent a la família Fagaceae. Està classificada en la Secció Lobatae; del roure roig d'Amèrica del Nort, Centroamérica i el nort d'Amèrica del Sur que tenen els estils llarcs, les bellotes maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarc. Els fulls solen tindre lòbuls en les puntes esmolades, en cerdes o en púas en el lòbul. Hibrida en Quercus affinis.^[1]

Descripció

És un arbre que alcança un tamany de 4 a 20 m d'altura, a voltes més alt, en les seues branques cobertes de pelillos. Les seues fulles que tenen un soport curt, alguna cosa rígides, allargades i terminen en punta, en la seua vora engrossada o dentado i abdós cares lustrosas. La cara d'inferior té mechones de pèls en les aixelles entre les venes laterals i el nervi central. Les flors estan solitàries o en grups de 3. Els seus fruts són bellotes solitàries o en parells, casi redones.

Distribució i hàbitat

Espècie originària de Mèxic, que creix en clima templat entre els 2600 i els 2700 m s. n. m. Està associada a boscs de encino i de pi.

Propietats

En el Estat de Mèxic i Morelos és comú usar esta planta per a “amacizar les dents fluixes” i evitar el sagnat de les genives. En este propòsit, es fan enjuagues bucals en l'infusió de la corfa més ossos d'albocat o de zapote (spp. n/r), s'usa vàries voltes al dia; o be, s'aconsella simplement mastegar la corfa fresca del capulincillo.

Es menciona que l'infusió de la corfa, ademés, evita la caiguda del cabell per mig de llavats que es fan vàries voltes a la semana.

Es recomana l'ocupació d'esta planta per a tractar la diarrea, afeccions dels renyons, tós, sarna, hemorràgia, o en casos de "atac" (semblant a l'esglai "hi ha marejos, somnolència i hormiguea el cos").

Història

La Societat Farmacèutica de Mèxic, en el XX la senyala para asma i com estimulant.

Taxonomia

Quercus laurina va ser descrita per Aimé Bonpland i publicat en Plantae Aequinoctiales 2: 32, pl. 80. 1809.^[2]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

laurina: epítet llatí que significa similar al llorer

Sinonímia

Dryopsila laurina (Bonpl.) Raf.
Quercus barbinervis Benth.
Quercus bourgaei Oerst. ex Hemsl.
Quercus bourgaei Oerst. ex Trel.
Quercus bourgaei var. ilicifolia Trel.
Quercus caeruleocarpa Trel.
Quercus castanea var. tridens (Bonpl.) A.DC.
Quercus chrysophylla Bonpl.
Quercus lanceolata Bonpl.
Quercus lanceolata M. Martens & Galeotti
Quercus major (A.DC.) Trel.
Quercus malinaltepecana Trel.
Quercus nitens var. major A.DC.
Quercus orizabae Liebm.
Quercus roseovenulosa Trel.
Quercus salicifolia Benth.
Quercus tlapuxahuensis A.DC.
Quercus treleaseana A.Camus

Quercus tridens Bonpl.^[3]^[4]

Nom comú

Encino blanc, encino de full ample, encino llorer, encino laurelillo.

Referències

↑ ^{[enllaç trencat]}
↑ «Quercus laurina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de decembre de 2013.
↑ Quercus laurina en PlantList
↑ «Quercus laurina». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 17 de decembre de 2013.

Este artícul conté una traducció derivada de «Quercus laurina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Gonzalez2005-1] {[enllaç trencat]}

[Trop-2] «Quercus laurina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de decembre de 2013.

[3] Quercus laurina en PlantList

[4] «Quercus laurina». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 17 de decembre de 2013.

[1]

[2]

[3]

[4]