Quercus laurina

Quercus laurina és una espècie d'arbre pertanyent a la família Fagaceae. Està classificada en la Secció Lobatae; del roure roig d'Amèrica del Nort, Centroamérica i el nort d'Amèrica del Sur que tenen els estils llarcs, les bellotes maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarc. Els fulls solen tindre lòbuls en les puntes esmolades, en cerdes o en púas en el lòbul. Hibrida en Quercus affinis.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre que alcança un tamany de 4 a 20 m d'altura, a voltes més alt, en les seues branques cobertes de pelillos. Les seues fulles que tenen un soport curt, alguna cosa rígides, allargades i terminen en punta, en la seua vora engrossada o dentado i abdós cares lustrosas. La cara d'inferior té mechones de pèls en les aixelles entre les venes laterals i el nervi central. Les flors estan solitàries o en grups de 3. Els seus fruts són bellotes solitàries o en parells, casi redones.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Espècie originària de Mèxic, que creix en clima templat entre els 2600 i els 2700 m s. n. m. Està associada a boscs de encino i de pi.
Propietats
[editar | editar còdic]En el Estat de Mèxic i Morelos és comú usar esta planta per a “amacizar les dents fluixes” i evitar el sagnat de les genives. En este propòsit, es fan enjuagues bucals en l'infusió de la corfa més ossos d'albocat o de zapote (spp. n/r), s'usa vàries voltes al dia; o be, s'aconsella simplement mastegar la corfa fresca del capulincillo.
Es menciona que l'infusió de la corfa, ademés, evita la caiguda del cabell per mig de llavats que es fan vàries voltes a la semana.
Es recomana l'ocupació d'esta planta per a tractar la diarrea, afeccions dels renyons, tós, sarna, hemorràgia, o en casos de "atac" (semblant a l'esglai "hi ha marejos, somnolència i hormiguea el cos").
- Història
La Societat Farmacèutica de Mèxic, en el XX la senyala para asma i com estimulant.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Quercus laurina va ser descrita per Aimé Bonpland i publicat en Plantae Aequinoctiales 2: 32, pl. 80. 1809.[2]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.
laurina: epítet llatí que significa similar al llorer
- Dryopsila laurina (Bonpl.) Raf.
- Quercus barbinervis Benth.
- Quercus bourgaei Oerst. ex Hemsl.
- Quercus bourgaei Oerst. ex Trel.
- Quercus bourgaei var. ilicifolia Trel.
- Quercus caeruleocarpa Trel.
- Quercus castanea var. tridens (Bonpl.) A.DC.
- Quercus chrysophylla Bonpl.
- Quercus lanceolata Bonpl.
- Quercus lanceolata M. Martens & Galeotti
- Quercus major (A.DC.) Trel.
- Quercus malinaltepecana Trel.
- Quercus nitens var. major A.DC.
- Quercus orizabae Liebm.
- Quercus roseovenulosa Trel.
- Quercus salicifolia Benth.
- Quercus tlapuxahuensis A.DC.
- Quercus treleaseana A.Camus
Encino blanc, encino de full ample, encino llorer, encino laurelillo.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Quercus laurina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de decembre de 2013.
- ↑ Quercus laurina en PlantList
- ↑ «Quercus laurina». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 17 de decembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quercus laurina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.