Anar al contingut

Quercus libani

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quercus libani (Quercus libani)


Quercus libani és una espècie de roure pertanyent a la família de les fagáceas. Està estretament relacionat en el roure cerris, classificat en ell en la Secció Cerris, una secció del gènero caracterisada per tindre brots rodejats de pèls suaus, en puntes de pèls en els lòbuls del full, i les bellotes que maduren en uns 18 mesos.


Distribució

[editar | editar còdic]

És una espècie de roure originària del Mediterràneu oriental, en Àsia occidental, en particular en el Líban, a l'est de Turquia i el nort d'Iraq i d'Iran.

Descripció

[editar | editar còdic]

Quercus libani és un arbre caducifolio que alcança un tamany de 8 metros d'altura.[1] El full caduc és prima, allargada i en freqüència asimètrica, la seua base és redona i la seua punta és llaugerament puntaguda. En l'estat adult el costat superior del full és de color vert obscur i el costat inferior és de color vert pàlit.[2] Les flors són monoicas pero les flors d'abdós sexes es troben en el mateix arbre i són polinizadas pel vent. L'arbre produïx bellotes que creixen fins a uns 2 cm a 3,5 cm de diàmetro.[1] La seua llongitut està mig cobert per la copa.[2]



La fusta de roure de Líban és molt dura i resistent a l'atac d'insectes i fongos i s'utilisa en les obres de construcció.[2]

Aliment

Les bellotes són molt amargues per les altes concentracions de taninos, este sabor amarc pot ser lixiviado per llavat de les bellotes en aigua corrent, pero açò fa que es produïxca la pèrdua de molts minerals beneficiosos.

Les bellotes es poden secar i moldre en una pols i s'utilisen per a espesar guisos i es poden mesclar en cereals per a la fabricació de pa. Les bellotes amargues torrats poden ser usats com un substitut del café.[1]

Medicinal

Les agallas produïdes per les larvas de diferents insectes que es poden trobar en els arbres tenen concentracions especialment altes de tanino, són altament astringente i s'utilisa en el tractament de l'hemorràgia i diarrea.[1] el tanino de les agallas també s'utilisa com a colorant.[3]

Cultiu

Quercus libani es cultiva i es planta com un arbre ornamental en jardins, parcs, i proyectes per a la restauració de l'hàbitat. Té èxit, en ser resistent a la sequia, en jardins paisagístics. El roure del Líban pot créixer en un mig arcilloso o sols molt arcillosos, sense preferència per l'acidea del sol. L'arbre pot créixer en la llum solar directa i semi-ombra. Pot soportar vents forts, pero en les exposicions marítimes no salades.

El roure del Líban no tolera be els #destorbament radiculares, per lo tant els arbres de paisage no deuen moure's una volta plantats, o transplantats d'hàbitats natius. Les bellotes sembrades in situ produiran els millors arbres, en la taxa de creiximent i la tolerància a la sequia arraïlada. Les bellotes se sembren a mida que maduren. Les bellotes perden la seua viabilitat si se sequen, per lo que deuen mantindre's en un lloc humit i fresca, protegit dels rosegadors fins a la sembra.[1]

Control biològic de plagues

[editar | editar còdic]

La #fulleram de la carrasca del Líban s'utilisa com control de plagues biològic com a repelent d'insectes herbívors per a la protecció d'atres plantes. Els seus fulls colocats com multi capa al voltant de les plantes vulnerables repelix eficaçment als caragolés, bavosas i cucs. Els fulls frescs poden inhibir el creiximent de la planta, per lo que no s'utilisa directament des de l'arbre. Al ser de full caduc, molta #fulleram beneficiosa es produïx en l'autumne.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Quercus libani va ser descrita per Guillaume Antoine Olivier i publicat en Vaig. Emp. Othoman 2: 290. 1801.[5]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

libani: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Líban.

Sinonímia
  • Quercus apiculata Djav.-Khoie
  • Quercus carduchorum K.Koch
  • Quercus hedjazii Djav.-Khoie
  • Quercus irregularis Djav.-Khoie
  • Quercus karduchorum K.Koch ex Dippel
  • Quercus magnosquamata Djav.-Khoie
  • Quercus ophiosquamata Djav.-Khoie
  • Quercus ovicarpa Djav.-Khoie
  • Quercus polynervata Djav.-Khoie
  • Quercus regio Lindl.
  • Quercus regio var. eigii A.Camus
  • Quercus scalaridentata Djav.-Khoie
  • Quercus serratifolia Benth. ex Petzh. & G.Kirchn.
  • Quercus squarrosa Kotschy ex A.DC.
  • Quercus subcordata Djav.-Khoie
  • Quercus tchihatchewii Kotschy ex A.DC.
  • Quercus tregubovii Djav.-Khoie
  • Quercus vesca Kotschy[6][7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Quercus libani - Plants For A Future database report». Consultat el 24 de setembre de 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 Seigue, Alexandre (1985). , Maisonneuve & Larose, pp. 119 / 502. ISBN 9782706808975.(en francés)
  3. Grieve (1984). , Penguin. ISBN 0-14-046440-9.
  4. Riotte, L (1978). [1], Vermont, USA: Garden way. ISBN 0-88266-064-0.
  5. «Quercus libani». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de juliol de 2014.
  6. «Quercus libani». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 14 de juliol de 2014.
  7. «Quercus libani». The Plant List. Consultat el 14 de juliol de 2014.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]