Quintes

Erro al crear miniatura:

Formació de soldats en destí a Cuba (última década de el XIX)

Les quintes va ser un sistema de reclutament forçós de jóvens per al Eixèrcit d'Espanya que va estar vigent des de la primera mitat de el XVIII fins a 1912 en que va ser substituït pel servici militar obligatori. De la mateixa manera que el sistema de matrícula de mar per a l'Armada espanyola va ser objecte d'un continuat i radical rebuig per part de les classes populars, que eren els qui ho sofrien (era la «contribució de la sanc»), ya que les classes miges i altes contaven en dos métodos per a evitar que els seus fills anaren reclutats: la redenció en metàlic (pagar a l'Estat una cantitat de diners) o la substitució (pagar a una atra persona per a que fòra en el seu lloc). En l'establiment del servici militar obligatori aprovat en 1912 per les Corts a proposta del Govern de José Canalejas es va pretendre acabar en esta discriminació en posar-se fi a la redenció en metàlic i a la substitució, pero els fills de les classes acomodades seguiren eludint el servici militar (encara que no totalment) en els cridats soldats de quota, figura que no seria suprimida fins a 1936, baix la Segona República Espanyola.

Història

Despuix del seu accés al tro Felipe V es va propondre reorganisar l'Eixèrcit, de la mateixa manera que l'Armada. Fins a llavors estava integrat per voluntaris a sòu i que en la seua majoria eren estrangers ―valones, irlandesos i italians―, i per hòmens reclutats per mig de levas forçoses de vagabunts, maleantes i vagos. Per a ampliar el seu número es va establir un tercer sistema: les quintes. Consistia en el sorteig d'un de cada cinc varons jóvens de cada localitat fins a completar el número assignat a la mateixa d'acort en les necessitats establides per la Corona. Segons pareix la primera quinta es va decretar per mig d'una Real Cèdula de 1730 que devia alcançar els 4806 hòmens. Li varen seguir la de 1741 i la de decembre de 1746, cridada dels 25 000 pel número de hòmens que devien ser reclutats.

Baix Carlos III la Real Ordenança de 13 de novembre de 1770 va establir que tots els varons fadrins útils d'entre els dèsset i els trentassís anys d'edat serien sortejats anualment. No obstant, la Real Ordenança no es va aplicar ni en Catalunya ni en les Vascongadas, pel rebuig que va suscitar en eixos dos territoris, en gresques incloses. Durant el regnat de Carlos IV un terç dels components de l'Eixèrcit provenien de les quintes pero la mitat seguien sent voluntaris estrangers a sòu. El restant provenia de levas forçoses.

Archiu:A Cuba, por no tener seis mil reales.jpg

Gravat d'Antonio Macipe publicat en La Gresca el 12 d'abril de 1885 en el títul "A Cuba, per no tindre sis mil reals". Mostra la discriminació que suponia la redenció en metàlic que permetia als fills de les classes acomodadadas lliurar-se del servici militar a canvi del pagament d'una determinada cantitat de diners (en este cas 1500 pessetes, una suma considerable per a l'época).

En el triumfo de la revolució lliberal el servici militar va passar a ser un honroso deure els ciutadans (varons). L'artícul 9 de la Constitució de 1812 dia: «Està obligat tot espanyol a defendre la pàtria en les armes, quan siga cridat per la llei». I el 361: «Cap espanyol podrà excusar-se del servici militar quan i en la forma que anara cridat per la llei». No obstant, com va succeir en atres països, es varen establir dos formes d'exenció del servici militar: la redenció en metàlic i la substitució. Varen ser establides en l'Ordenança sobre quintes aprovada en 1837 pel govern del lliberal progressiste José María Calatrava, en plena guerra carlista. En l'Ordenança s'abolien les exencions gratuïtes (nobles, clercs, certes professions, etc.) pero es permetia la conmutaació per diners del servici militar: la redenció en metàlic que suponia un desembós d'entre cinccentes a mil pessetes, una cantitat considerable per a l'época, o la substitució que permetia pagar a un substitut, lo que podia costar entre les cinccentes i les mil doscentes cinquanta pessetes. Les famílies modestes que varen poder permetre-li-ho varen recórrer als segurs contra les quintes, que pagaven per mig de quotes des del moment del naiximent d'un fill varó per a aixina lliurar-ho del servici militar.

El sistema era, puix, tremendament injust ―«era un servici a la pàtria que només complien els qui no tenien suficient riquea per a pagar la redenció o un substitut», ha afirmat Carlos Gil Andrés― i va provocar algaradas i gresques de protesta a lo llarc de el XVIII i de el XIX sobretot en els moments previs als sortejos i en els que també participaven les mares dels jóvens a quintar. La Revolució de 1868 que va donar inici al Sexeni Democràtic va prometre l'abolició de les quintes pero ni el Govern provisional de 1868-1871 ni els governs del regnat de Amadeo I varen poder aprovar-la a causa de les guerres de Cuba i carlista. Les esperances es varen depositar en el advenimiento de la República, com es mostra en esta copla que es cantava en Cartagena:

En efecte, la Primera República espanyola va aprovar l'abolició de les quintes el 18 de febrer de 1873, només una semana despuix de haver-se proclamat, sent substituïdes en el «Eixèrcit actiu» per «soldats voluntaris retribuïts», mentres que «tots els mossos que l'1 de giner tinguen vint anys complits» formaran el «Eixèrcit de reserva», el servici de la qual «durarà tres anys» i en el que «no s'admetrà la redenció en metàlic». Per a fer front a les necessitats immediates de l'Eixèrcit —les dos guerres, la de Cuba i la carlista, continuaven—, es varen organisar huitanta batallons francs, en 600 hòmens cada u, en els que cada soldat cobraria dos pessetas diàries —una cantitat superior al salari dels jornaleros agrícoles, per lo que se suponia que havia d'atraure voluntaris—. No obstant, com ya havien pronosticat alguns membres de l'Assamblea Nacional contraris a la proposta, els batallons francs varen ser un complet fracàs perque a mitan de juny solament s'havien presentat uns 10 000 voluntaris per a les 48 000 places que calia cobrir, pero sobretot perque els que varen conseguir formar-se, segons el republicà Enrique Vora i González, «varen donar un resultat tan funesto que, llunt de poder-se utilisar contra els enemics de la llibertat, va caldre dissoldre'ls». Per esta causa, els quints que havien segut reclutats en anys anteriors no varen ser llicenciats, lo que va provocar una gran frustració.

Durant la Restauració va haver un primer intent d'abolició en 1886 pero l'oposició de les classes acomodades va provocar que el proyecte de llei fora retirat. Va caldre esperar a febrer de 1912 baix el govern del lliberal José Canalejas per a que s'instaurara el servici militar obligatori per mig de la Llei de Reclutament i Tongada de l'Eixèrcit que va abolir la redenció en metàlic i la substitució. Fins a llavors entre un vint i un vinticinc per cent dels quintados havien commutat el servici militar per diners.

No obstant, en la llei de 1912 la discriminació no va desaparéixer en permetre's els cridats soldats de quota que només permaneixien en files cinc o dèu mesos en lloc de tres anys despuix de pagar mil o dos mil pessetes, respectivament. En 1914 es va establir un atre privilegi per a les classes acomodades: el «canvi de número» que permetia eludir el destí en el Protectorat espanyol de Marroc, una zona de guerra. La dictadura de Cosí de Rivera va mantindre els soldats de quota en les úniques modificacions de que la cantitat a pagar estaria en proporció a la fortuna de la família i de que el temps de servici seria de nou mesos. Els soldats de quota varen ser abolits en 1936 durant la Segona República Espanyola. El franquisme no els va restablir pero es va implantar un sistema de servici militar més reduït i més flexible per a les classes altes: les Milícies Universitàries.

Vore també

• Gresca de les quintes de Barcelona (1773)
• Zamacolada
• Quints

Bibliografia

• (1998) El moviment cantonal de 1873 (1.ª República), Sada (la Corunya): Ediciós do Castre. ISBN 84-7492-896-6.

• (1990).Quaderns de Història Moderna.(10)

147-162.ISSN 0214-4018.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCepeda Gómez1991">Cepeda Gómez (1991). «Servici militar i reclutament», Miguel Artola (ed.). Enciclopèdia de Història d'Espanya. V. Diccionari temàtic, Madrit: Aliança Editorial, pp. 1089-1090. ISBN 84-206-5241-5.
• (2001) «Quintes», Jaime Alvar Ezquerra (ed.). Diccionari de Història d'Espanya, Madrit: Istme, pp. 508. ISBN 84-7090-366-7.
• (2021) La Primera República Espanyola. L'Assamblea Nacional: febrer-maig 1873, Granada: Comares. ISBN 978-84-1369-237-1.
• (2012).Iberian.(4)

16-24.ISSN 2174-5633.