Zamacolada
La Zamacolada (en vasca Zamakolada) va ser una tumult que va tindre lloc en 1804 en el Señorío de Viscaya (Monarquia d'Espanya), durant el regnat de Carlos IV. Pren el nom de Simón Bernardo de Zamácola, personage de gran prestigi en el Señorío, la proposta del qual de reorganisació i ampliació de la força militar aprovada per les Juntes Generals en juliol de 1804 va ser el detonant de la gresca.[1]
Història
[editar | editar còdic]Les relacions entre la vila de Bilbao i els notables de la Terra Plana havien empijorat des del final de la Guerra de la Convenció i es varen agravar en el proyecte presentat per Zamácola de creació d'un port en l'anteiglesia d'Abando, que duria el nom de «Port de la Pau» en honor del favorit Manuel Godoy i que posaria fi als «privilegis» exclusius del port de Bilbao. El proyecte va ser aprovat el 31 de decembre de 1801.[1] El nou port quedaria baix el control directe de les Juntes.[2]
El detonant de la gresca va ser la proposta de Zamácola aprovada en juliol de 1804 per les Juntes Generals de Viscaya de reorganisar i ampliar les forces de l'orde públic en cada localitat, que les classes populars de Bilbao i els llauradors de la Terra Plana la varen jujar com el fi de l'exenció del servici militar de la que gojaven tots els habitants del Señorío de Viscaya.[1] Es va entendre, com ha senyalat Luis de Guezala, «que els bizkainos jóvens anaven a ser per primera volta uniformats i obligats a marchar fòra de Bizkaia per a servir en l'eixèrcit del rei. Eliminant-se el sistema tradicional foral pel que els bizkainos formaven milícies locals en els seus propis mandos per a defendre exclusivament el seu propi territori en l'ocasió en que este fòra invadit».
L'alçament armat, provablement encorajat pels comerciants de Bilbao enfrontats a Zamácola pel proyecte del nou port,[1] va començar a mitan d'agost encapçalat pels habitants de Abando que varen irrompre en Bilbao i varen capturar a totes les autoritats, inclosos els dos diputats generals i el corregidor, acusats de «lladres» i «traïdors de la pàtria». Varen ser lliberats gràcies a l'intervenció decidida de l'exsecretari d'Estat i del Despaig Mariano Luis de Urquijo i de l'almirant José de Mazarredo, en la condició de que quedaren baix la seua custòdia personal.
A finals d'agost les Juntes Generals es varen reunir de nou en la Casa de Juntes de Guernica i varen revocar l'aprovació del pla militar presentat per Zamácola, nomenant-se a continuació dos nous diputats generals. Pero l'Eixèrcit Real enviat per Godoy, compost per uns 4000 hòmens, va ocupar el Señorío i va entrar en Bilbao el 21 de setembre. El juge comissionat real, Francisco Javier Durán, va destituir immediatament als dos nous diputats generals recent elegits i va repondre als anteriors, encara que sí va reconéixer l'anulació del pla militar (en una proclama va prometre als vizcaíno que els seus furs i el sistema militar tradicional serien respectats). En maig de l'any següent «va dictar una sentència per la que va condenar a 367 hòmens i 17 dònes a multes de fins a 6000 ducados, penes de desterro, presó de fins a 8 anys i, irònicament, servici en l'eixèrcit real. Les localitats en les que va ser més destacada la protesta varen ser condenades a multes i a sufragar les despeses de les tropes d'ocupació, que permaneixerien en Bizkaia fins a març de 1807». Per un atre costat, la Monarquia va aprofitar l'ocupació militar per a reorganisar el sistema de govern del Señorío: va eliminar la figura del Corregidor com a representant del senyor-rei i la va substituir per un «comandant general de Viscaya i governador militar i polític de Bilbao».
El proyecte del «Port de la Pau» també va ser anulat, per lo que, com ha destacat Elena Mariezcurrena, «el gran beneficiari del conflicte va ser Bilbao, que va conseguir fer desaparéixer el proyecte del port competidor». Esta historiadora també ha senyalat que «la vila va saber posar de la seua part als llauradors i utilisar en el seu benefici el antagonisme d'estos i la noblea rural».[1] Per la seua banda, Luis de Guezala ha senyalat que «despuix de la Guerra de l'Independència la restauració absolutista comportaria també la de les institucions de l'ordenament foral bizkaino anteriors a la Zamakolada, pero havia quedat manifesta aixina, en començar el XIX, la possibilitat de vulnerar el Fur de Bizkaia i els de els restants territoris vascs vinculats a la monarquia castellana per mig d'una ocupació i imposició militar».
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mariezcurrena, 1991, p. 1230.
- ↑ «Zamacolada (1804)». Bilbaopedia. Consultat el 29 d'octubre de 2023.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1991) «Zamacolada (1804)», Miguel Artola (ed.). Enciclopèdia de Història d'Espanya. V. Diccionari temàtic, Madrit: Aliança Editorial, pp. 1230. ISBN 84-206-5241-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zamacolada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.