Anar al contingut

R4 exòtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, una estructura exòtica de 4 és una estructura de varietat diferenciable que és homeomorfa, pero no difeomorfa al espai euclídeo 4. Els primers eixemples varen ser trobats en 1982 per Michael Freedman i uns atres, en utilisar el contrast entre les teoremes de Freedman sobre les 4-varietats topològiques, i les teoremes de Simon Donaldson sobre 4-varietats suaus.[1][2] Existix un continu d'estructures diferencibles no difeomorfas a 4, com va demostrar primer Clifford Taubes.[3]

Abans d'esta construcció, ya se sabia que existien estructures diferenciables no difeomorfas sobre n-esferes, esferes exòtiques, encara que la qüestió de l'existència de tals estructures per al cas particular de la 4-esfera seguia sent un problema obert (i seguix siendolo en l'actualitat). Per a qualsevol número entero positiu n que no siga 4, no existixen estructures diferenciables exòtiques en n; en atres paraules, si n ≠ 4, llavors qualsevol varietat diferenciable homeomorfa a n és difeomorfa a n.[4]

R4 exòtics menuts

[editar | editar còdic]

Un 4 exòtic es diu menut si es pot incrustar suaument com un subconjunt obert de l'estructura ordinària de 4. Els 4 exòtics menuts poden construir-se partint d'un h-cobordismo suau i no trivial de 5 dimensions (que existix per la prova de Donaldson de que la teorema de que l'h-cobordismo falla en esta dimensió) i utilisant la teorema de Freedman de que la teorema de l'h-cobordismo topològic es complix en esta dimensió.

R4 exòtics grans

[editar | editar còdic]

Un R4 exòtic es diu gran si no pot ser encaixat de manera suau com un subconjunt obert de el 4 estàndart. Es poden construir eixemples de 4 exòtics grans utilisant el fet de que els 4manifolds compactes a sovint poden dividir-se com una suma topològica (pel treball de Freedman), pero no poden dividir-se com una suma suau (pel treball de Donaldson).

(1986) jdg/1214440258 Un alisamiento universal de l'espai de quatre (vol. 24), pp. 69-78. va demostrar que existix un 4, exòtic màxim en el que tots els demés 4 poden ser embebidos suaument com a subconjunts oberts.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kirby (1989), p. 95
  2. Freedman i Quinn (1990), p. 122
  3. Taubes (1987), Teorema 1.1
  4. Stallings (1962), en particular el Corolari 5.2

Bibliografia

[editar | editar còdic]
69–78.ISSN 0022-040X.doi:10.4310/jdg/1214440258.
  • Kirby, Robion C. (1989). The topology of 4-manifolds (vol. 1374), Berlin: Springer-Verlag. ISBN 3-540-51148-2.
481–488.doi:10.1017/s0305004100036756. Plantilla:MathSciNet
363–430.doi:10.4310/jdg/1214440981.


Referències

[editar | editar còdic]