RNAV

Rutes RNAV al suroest de París (aeroports de Orly, Toussus-li-Noble, Villacoublay)

Navegació d'àrea (area navigation en anglés), és un método de navegació aérea per regles de vol instrumental (IFR, Instrumental Flight Rules en anglés) que permet a un avió elegir qualsevol rumbo dins de la cobertura de les ajudes en terra, en lloc de volar directament d'una ràdio ajuda a una atra. Este método permet conservar les distàncies de vol, reduir tràfic i volar a aeroports sense radi ajudes. La Navegació d'àrea és coneguda com a ‘navegació aleatòria’ (Random NAVigation en anglés), d'ahí l'acrònim RNAV.

RNAV pot ser definida com un método de navegació que permet als avions operar en qualsevol rumbo desijat dins de la cobertura de les ràdio ajudes o dins dels llímits d'un sistema capaç d'auto contindre's, o combinant abdós.

RNAV va ser desenrollada en els anys 60, en Estats Units, i la primera ruta d'este tipo va ser publicada en la década dels 70. En giner de 1983, l'Administració Federal d'Aviació va anular totes les rutes RNAV en els Estats Units contigus per a demostrar que els avions estaven usant sistemes de navegació inercial abans que radi ajudes terrestres, estos resultats varen perjudicar a l'us dels sistemes RNAV pel cost. Este sistema (RNAV) va ser reimplantado despuix de l'introducció a gran escala dels satèlits de navegació.

Antecedents

El continu desenroll de l'aviació va aumentar la necessitat d'maximizar l'us del espai aéreu. Les millores en eficiència operacional varen derivar de l'aplicació de tècniques de navegació aérea, que varen sorgir en el desenroll d'aplicacions de navegació en vàries regions del món i per a totes les fases del vol. Estes aplicacions podien tindre un gran marge de millora en tasques tals com la guia en operacions de moviment en terra. Els requisits per a maniobres de navegació en rutes específiques o dins d'un espai aéreu específic deuen ser definits d'una forma clara i concisa. Aixina la tripulació i els controladors determinen en seguritat si les capacitats del sistema permeten obtindre una performance apropiada als requisits de dit espai aéreu.

Els sistemes RNAV es desenrollen d'una forma similar a les rutes en terra convencionals i els seus predecessors. Un sistema RNAV específic era identificat i el seu performance era evaluada a través d'una combinació d'anàlisis i test de vols. Per a operacions en terra, el sistema inicial usava radiofaro omnidireccional VHF de molt alta freqüència (VOR de l'anglés Very high frequency Omnidirectional Range) i equipe medidor de distància (DME de l'anglés Distance Measuring Equipment) per a estimar la posició; per a operacions en l'oceà, amprava sistemes de navegació inercial (INS de l'anglés Inertial Navigation System). L'espai aéreu i la norma MOCA (altitut mínima lliure d'obstàculs, de l'anglés Minimum Obstacle Clearance Altitude) varen ser desenrollats basant-se en les llimitacions de l'equip disponible i les especificacions per als requisits es varen basar en la capacitat tecnològica disponible. Estos requisits varen resultar del retart en introduir les noves capacitats del sistema RNAV i els alts costs del manteniment per a la seua certificació. Per a evitar estos requisits, es va introduir un método alternatiu per a definir els requeriments d'equipament. Este método habilita l'especificació dels requisits de performance, independentment de les capacitats disponibles de l'equip i definit en la PBN (navegació basada en la performance de l'anglés performance-based navigation). Per tant, RNAV és ara una de les tècniques de navegació PBN; actualment l'única una atra és RNP (Performance Requerida en Navegació de l'anglés required navigation performance).

Els sistemes RNAV i RNP són prou similars, la diferència està en els requisits de performance monitorizada d'a bordo i alerta. Una especificació de navegació que inclou un requisit de performance monitorizada d'a bordo i alerta fa referència al sistema RNP. Un que no ho té fa, referència al sistema RNAV.
Com a resultat de diverses decisions fetes en l'indústria dels anys 90, la majoria dels sistemes RNAV moderns donen ajudes monitorizadas d'a bordo i alerta, per lo que es confonen en els RNP.

Molts sistemes RNAV, mentres oferixen precisió molt alta i posseïxen moltes de les funcions pròpies dels RNP, no són capaços de donar seguritat en la seua performance. Tenint açò en conte, el sistema RNAV és preferible llevat que els requisits de l'espai aéreu necessiten l'us de sistemes RNP. Molts nous sistemes ademés de tindre els requisits de navegació actuals continuaren precisant sistemes RNAV abans que RNP. S'espera que les operacions RNAV i les RNP coexistixquen durant anys.

No obstant, els sistemes RNP són millors respecte a la fiabilitat de la seua performance, permetent usar rutes més pròximes entre sí en suficient fiabilitat per a que els sistemes RNP siguen usats solo. L'us de sistemes RNP pugues, per lo tant, oferir beneficis d'eficiència, d'operació i de seguritat. Mentres que l'utilitat de RNAV i RNP coexistixquen durant anys, s'espera que hi haja una transició gradual a l'us de sistemes RNP.

Requisits de funcionabilidad

Les especificacions RNAV inclouen requisits per a certs usos de navegació. Estos requisits inclouen:

1. Indicacions contínues de la posició relativa de l'avió respecte al curs per a mostrar la trayectòria en una pantalla de navegació situada en el primer camp de visió del pilot.
2. Mostrar la distància i el rumbo al waypoint actiu.
3. Mostrar la velocitat respecte a terra o temps per a aplegar al waypoint.
4. Funcions de base de senya sobre la navegació

() 8506

Vore també

• ICAO