Equipe medidor de distància

Archiu:VORDMEKRH01.JPG

Una estació de DME o equip telemétrico en Alemània.

El equip telemétrico (DME, de l'anglés: distance measuring iquipment) és un sistema electrònic que permet establir la distància entre est i una estació emissora, reemplaçant a les radiobalizas en moltes instalacions. Generalment lligat a l'aeronàutica, el DME és un dels sistemes d'ajuda a la navegació habitualment presents en qualsevol aeronau.

Proporciona una medició de la distància segons la velocitat al sol. La freqüència està compresa entre 962 i 1213 MHz (banda UHF) de 200 canals, que pot treballar en una única freqüència per a el DME o estar associat a una atra radioayuda com un VOR, ILS o MLS. En equips antics la freqüència se selecciona sintonizándolo en l'equip com una ràdio típica, pero en equips actuals se selecciona automàticament al sintonizar la radioayuda a la que està associat.

Ya que un avió dispon de dos freqüències de navegació utilisables al mateix temps, el selector de el DME permet indicar qué equip de navegació volem que nos indique la distància. Alguns també disponen de l'opció HOLD, en la que en passar d'una llectura DME d'un equip a eixa posició guarda en la memòria la freqüència que estava usant, tenint aixina la possibilitat de canviar de VOR, ILS o MLS en un HSI, RMI o RBI sense perdre la medició de la distància anterior. Esta opció és molt útil en vols IFR en els que l'eixida estàndar instrumental de l'aeroport (SID) requerix canvis de radioayuda freqüent pero es basa en una única medició de DME.

Principi de funcionament

L'avió interroga en una seqüència de parells de polsos separats 12 μs. L'equip de terra que rep esta senyal la retransmet de nou en un retardo de 50 μs. L'equip del avió calcula el temps transcorregut des de que va preguntar, li desconta 50 μs i ho dividix entre 2. Este temps es multiplica per la velocitat de la llum (300 m/μs), donant la distància a l'equip de terra.

Medicions errònees

Cal tindre sempre en conte que la distància medida per el DME és la distància real en llínea recta entre l'avió i l'estació, que variarà depenent de l'altitut a la que nos trobem. Per a fer-nos una idea, encara que nos trobem sobrevolant el DME, no indicarà zero sino que nos donarà una llectura en milles nàutiques de l'altitut a la que nos trobem. Per a obtindre la distància real sobre el sol, que és la que nos interessarà a l'hora de planificar el vol, caldrà aplicar el teorema de Pitágoras:

$Hipotenus{a}^2=Al{t}^2+Dis{t}^2$

En la fòrmula caldrà igualar les distàncies a la mateixa mida —lo més senzill és convertir l'altura a milles nàutiques—, sent la hipotenusa del triàngul la distància medida per el DME, Alt nostra altura respecte a la de l'estació i Dist la distància sobre el sol per a sobrevolar l'estació.

Si l'equip dispon de la possibilitat del càlcul de la ground speed (GS) o del temps estimat (ETE) per a aplegar a l'estació caldrà saber que l'equip ho calcula segons la velocitat a la que nos acostem a l'estació i que per lo tant solament serà una mida fiable si nos dirigim a ella directament. Si férem un arc DME (girar al voltant d'un DME a una distància fixa) l'equip entendria que no nos estem acostant i per lo tant aplegaria a indicar 0 nucs de GS si fem la maniobra en total precisió independentment de la velocitat real a la que nos desplacem. Una forma molt senzilla de vore açò és volar prop d'un DME sense dirigir-se ell i comparar la velocitat que nos indica en la GS que nos marca el GPS, si disponem d'un.