R Hydrae
| Constelació | Hidra |
| Ascensió recta α | 13h 29min 42,78s |
| Declinació δ | -23° 16’ 52,8’’ |
| Distància | 425 anys llum (aprox) |
| Magnitut visual | +6,40 |
| Magnitut absoluta | -2,55 |
| Lluminositat | 40.000 sols |
| Temperatura | 3028 K |
| Massa | 2 sols |
| Ràdio | 460 sols |
| Tipo espectral | M7IIIe |
| Velocitat radial | -10,4 km/s |
| Atres noms | HD 117287 / HR 5080 HIP 65835 / SAO 181695 |
R Hydrae (R Hya) és una estrela variable en la constelació d'Hidra. Es troba a uns 425 anys llum de distància del sistema solar.
Característiques físiques
[editar | editar còdic]R Hydrae és una jaganta roja de tipo espectral M7IIIe[1] en una temperatura superficial de 3028 K. En un radi aproximadament 460 voltes més gran que el ràdio solar —valor obtingut a partir de la mida de la seua diàmetro angular, 33 milisegons d'arc—, el seu lluminositat és unes 40.000 voltes superior a la del Sol. Encara que la seua massa és molt difícil d'evaluar, es pensa que pot estar entorn a les dos masses solars.[2] Està catalogada com una estrela de tecnecio, element que apareix en el seu espectre.[3]
R Hydrae és una estrela doble en una separació visual de 22 segons d'arc entre les dos estreles. La companyera visual té magnitut 12 pero sembla que no forma un verdader sistema binario en R Hydrae.[2]
Variabilitat
[editar | editar còdic]R Hydrae és una variable Mira que la seua magnitut aparent varia entre +3,5 i +10,9 a lo llarc d'un periodo de 389 dies.[3] En lluentor màxima és visible a simple vista, mentres que en lluentor mínima es necessita un telescopi d'a lo manco 5 cm per a poder observar-la. Pero en banda K —finestra en l'infrarrojo propenc centrada a 2,2 μm— és, en magnitut -2,66, la quinta estrela més lluenta del cel despuix de Betelgeuse (α Orionis), R Doradus, Aldebarán (α Tauri) i Arturo (α Bootis).
R Hydrae va ser la tercera variable Mira descoberta despuix de Mira (ο Ceti) i χ Cygni. Sembla que l'estrela ya va ser observada per Johannes Hevelius en 1622 quan va confeccionar el seu catàlec estelar, si ben no va advertir la seua variabilitat. No seria fins a 1704 que Jacques Philippe Maraldi va descobrir la naturalea variable de R Hydrae.[4]
El periodo de variació de R Hydrae s'ha anat acurtant en el transcurs del temps. Abans de l'any 1700 era d'uns 495 dies, en 1900 era de 420 dies, i a partir de 1950 s'ha mantingut en el seu valor actual.
Estos canvis estan relacionats en l'estructura de la pròpia estrela, en a on existix un núcleu inerte de carbono i oxigen. Al seu entorn existix una capa d'heli envolta a la seua volta en una capa «especial» d'hidrogen, tot això rodejat per una enorme envoltura inerte de hidrogen.
La capa de heli i l'especial de hidrogen, abdós aptes per a la fusió nuclear, s'encenen ocasionalment, el heli transformant-se en carbono i oxigen, i el hidrogen en heli.
Esta última reacció afig més heli a la capa de heli, i quan esta és suficientment grossa, comença la seua fusió de forma repentina, lo que es denomina «flash de heli».
Este succés afecta a l'estrela en el seu conjunt, i es creu que és lo que propicia el canvi de periodo en R Hydrae.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «R Hydrae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.