Mira (estrela)
(cropped).jpg){kind=link}
| Constelació | Cetus |
| Ascensió recta α | 02h 19min 20,8s |
| Declinació δ | -2°58′40″ |
| Distància | 418 anys llum (aprox) |
| Magnitut visual | +2,0 a +10,1 (variable) |
| Magnitut absoluta | +0,93 |
| Lluminositat | 8400 - 9360 sols |
| Temperatura | 2918 - 3192 K |
| Massa | 1,18 sols |
| Ràdio | 332 - 402 sols |
| Tipo espectral | M7III |
| Velocitat radial | +63,8 km/s |
| Atres noms | HD 14386 / HR 681 HIP 10826 / SAO 129825 |
Mira (Ómicron Ceti / ο Cet / 68 Ceti)[1] és una estrela variable de la constelació de Cetus, «la ballena». Una de les estrelas més notables del cel nocturn, el seu magnitut aparent varia entre +2,0 —sent en eixe moment l'estrela més lluenta de la constelació— i +10,1 —quan no és visible a simple vista— en un periodo de 332 dies. Això ha donat orige al seu nom, Mira, procedent del llatí mira, «maravellosa, sorprenent». La distància a la que es troba és incerta; mentres que les medicions realisades abans del satèlit Hipparcos la situaven a 220 anys llum del sistema solar, les senyes de Hipparcos indiquen una distància de 418 anys llum, en un marge de l'error del 14%.
Nomenclatura
[editar | editar còdic]ο Ceti (Latinizado a Omicron Ceti) és la Denominació de Bayer de l'estrela. Va ser batejada com Mira (llatí per 'maravellosa' o 'sorprenent') per Johannes Hevelius en la seua Historiola Mirae Stellae (1662). En 2016, l'Unió Astronòmica Internacional va organisar un Grup de Treball sobre Noms d'Estreles (WGSN)[2] per a catalogar i estandardisar els noms propis de les estreles. El primer bolletí de el WGSN de juliol de 2016 incloïa una taula en els dos primers lots de noms aprovats per el WGSN, entre els que figurava Mira per a esta estrela.[3]
Història de la seua observació
[editar | editar còdic]Pot ser que la variabilitat de Mira fora ya coneguda en l'antiga China, Babilonia i Grècia.
Lo que és segur és que la variabilitat de Mira va ser registrada per l'astrònom David Fabricius des del 3 d'agost de 1596. En observar el planeta Mercurio, Fabricius necessitava una estrela de referència per a comparar posicions, triant una estrela de tercera magnitut propenca abans inadvertida —Mira—. No obstant, cap al 21 d'agost la lluentor de l'estrela havia aumentat una magnitut, mentres que per a octubre d'eixe mateix any no era ya visible. Fabricius va supondre que era una nova, fins que la va vore de nou el 16 de febrer de 1609.
En 1638, Johann Holwarda va determinar el periodo de les reaparicions de l'estrela en onze mesos; a sovint s'atribuïx a este astrònom frisio el descobriment de la variabilitat de Mira. En la mateixa época, Johannes Hevelius va observar la peculiar estrela, denominant-la «Mira» —en el sentit de «maravellosa» o «sorprenent»— en la Historiola Mirae Stellae de 1662, puix el seu comportament s'apartava del de qualsevol atra estrela coneguda. Ismail Bouillaud va estimar el seu periodo en 333 dies, lo que supon menys d'un dia de diferència respecte al periodo actualment acceptat de 332 dies.
Hi ha una considerable especulació sobre si Mira havia segut ya observada abans de Fabricius. El història d'Algol (β Persei) —en seguritat coneguda com a variable en 1667, encara que distintes llegendes mostren que havia segut observada des de milenis en recel— sugerix que Mira poguera haver segut coneguda en l'antiguetat. Karl Manitius, traductor del Comentari en Aratus d'Hiparco de Nicea, sugerix que certes llínees d'aquell text de el II poden versar sobre Mira. Atres catàlecs, com els de Ptolemeo, Al-Sufi, Ulugh Beg i Tycho Brahe no la mencionen, ni tan sols com a estrela «normal». Existixen tres observacions d'archius chinencs i coreans, de 1596, 1070 i 134 a. C. —el mateix any que Hiparco de Nicea hauria fet les seues observacions— que sugerixen que l'estrela podria ser ya coneguda en aquelles époques.
Actualment, Mira és el prototip d'una classe de variables que duen el seu nom, les variables Mira.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mira (Omicron Ceti).
- Robert Burnham Jr., Burnham's Celestial Handbook, Vol. 1, (New York: Dover Publications, Inc., 1978), 634.
- James Kaler, The Hundred Greatest Stars, (New York: Copernicus Books, 2002), 121.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mira (estrella)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.