Romanización del grec
La romanización del grec (en griego: Λατινογραφή ελληνικών o Λατινογραφή της ελληνικής γλώσσας; en latín: Translitteratio linguae Graecae) és la representació de texts escrits en alfabet grec utilisant l'alfabet llatí. Existixen varis sistemes de romanización, depenent especialment de si l'idioma escrit en lletres gregues és grec antic o grec modern, o si es pretén realisar una transliteraació (grafémica) o transcripció (fonètica).
Transliteración
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Transliteración del grec.
La transliteración consistix en traslladar l'alfabet grec a l'alfabet llatí grafema a grafema, de modo que es puga recuperar la grafia original a partir del text transliterado.[1] En el cas del grec antic existixen dos sistemes principals: el tradicional, basat en les transcripcions llatines de texts grecs; i el científic, més recent i fidel, en ser totalment reversible, al contrari que el sistema tradicional. En tot, les diferències entre abdós sistemes són mínimes, reduint-se a tres sons consonàntics (, i ), la duració de les vocalés i la representació dels diptongos. Ya que la correspondència entre grafies i sons del grec antic és molt alta, el resultat és molt semblat a una transcripció.
Per al grec modern també existixen varis sistemes de transliteraació, sent els més comuns els dos expressats en la taula inferior. Pese a tractar-se de sistemes de transliteraació, intenten transmetre també, en major o menor medida la realitat fonètica del grec modern, considerablement distinta de la del grec antic. És per això que estos sistemes són més complexos i cap conseguix ser totalment reversible.
Taula de transliteracions
[editar | editar còdic]| Grec | Sistema tradicional[2] | Sistema científic[2][1] | ISO (ISO 843:1997 TR) | ONU (ELOT 743/1987) | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Grec antic | Grec modern | ||||||||
| α | a |- | β | b | v | |||||
| γ | g | ||||||||
| δ | d | ||||||||
| ε | i | ||||||||
| ζ | z | z, dz | z | ||||||
| η | i | ē | i | ||||||
| θ | th | ||||||||
| ι | i | ||||||||
| κ | c | k | |||||||
| λ | l | ||||||||
| μ | m | ||||||||
| ν | n | ||||||||
| ξ | x | ||||||||
| ο | o | ||||||||
| π | p | ||||||||
| ρ | r, rh[nota 1] | r | |||||||
| σ ς | s | ||||||||
| τ | t | ||||||||
| υ | i | o | i | ||||||
| φ | ph | f | |||||||
| χ | ch | ch, kh | ch | ||||||
| ψ | ps | ||||||||
| ω | o | ō | o | ||||||
| Combinacions de vocals[nota 2] | |||||||||
| αι | ae, i | ai | |||||||
| αυ | au | av,[nota 3] af,[nota 4] ai[nota 5] | av,[nota 3] af[nota 4] | ||||||
| ει | i | ei | |||||||
| ευ | eu | ev,[nota 3] ef,[nota 4] ey[nota 5] | ev,[nota 3] ef[nota 4] | ||||||
| ηυ | eu | ēo | iv,[nota 3] if,[nota 4] iy[nota 5] | iv,[nota 3] if[nota 4] | |||||
| οι | oe, i | oi | |||||||
| ου | o | ou | ou, oy[nota 6] | ou | |||||
| υι | ui | yi | |||||||
| Combinacions de consonante | |||||||||
| γγ | ng | ||||||||
| γξ | nx | ||||||||
| γκ | nc | nk | gk | ||||||
| γχ | nch | ||||||||
| μπ | mp | b,[nota 7] mp[nota 8] | |||||||
| ντ | nt | d,[nota 7] nt[nota 8] | |||||||
| Diacrítics (només grec antic) | |||||||||
| ̔ | h[nota 9] | (esperit asprós) | |||||||
| ̓ | res | (esperit suau) | |||||||
| ͅ | (i) | (iota subscrita)[nota 10] | |||||||
| Lletres obsoletes | |||||||||
| ϝ | w | ||||||||
| ϙ | q | ||||||||
| ϛ | st | ||||||||
| ϻ | s, ś | ||||||||
| ϡ | ss | ||||||||
Signes d'accentuació
[editar | editar còdic]El grec clàssic va desenrollar un ampli sistema de diacrítics per a reflectir totes les particularitats de la pronunciació, aixina com certes traces etimològics. No obstant, des del grec helenístico el sistema tonal i fonètic es va ser simplificant, per lo que molts d'estos símbols varen quedar obsolets (entre ells els esperits i els accents greu i circunflejo).
En 1982 es va introduir l'ortografia monotónica oficialment per al grec modern, en la que els únics signes d'accentuació que es mantenen són la tilde aguda (indicant la sílaba accentuada), i la diéresis (indicant quan dos vocals consecutives no deuen ser combinades). Tant la tilde aguda com la diéresis es mantenen tal com en el procés de romanización recomanat per les Nacions Unides, per lo que deuen escriure's al transliterar grec modern. Hi ha una excepció: en les combinacions de vocals αύ, εύ i ηύ la tilde es mou de la -υ- (que es convertix en v o f) a la vocal precedent.
Transcripció
[editar | editar còdic]Grec antic
[editar | editar còdic]La transcripció de paraules del grec antic al espanyol sol comportar adaptació morfològica ademés de fonètica.[1] La pràctica totalitat dels cultismes grecs de l'espanyol estan transcritos i no transliterados. Pese a que existixen unes normes generals de transcripció, adaptades de les transcripcions llatines, hi ha paraules, generalment d'us freqüent, que han seguit atres sistemes.[1]
Taula de transcripcions
[editar | editar còdic]| Grec | Transcripció[1] | Eixemple | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Grec | Transliteración | Transcripció | ||||||||||||
| α | a | Ἀσία | Agarrava | Asia | ||||||||||
| β | b | βουκολικός | boukolikós | bucólico | ||||||||||
| γ | g | γαλαξίας | galaxías | galaxia | ||||||||||
| δ | d | Ἀλέξανδρος | Aléxandros | Alluntendro | ||||||||||
| ε | i | Ήλεκτρα | Ēlektra | Elictra | ||||||||||
| ζ | z | ζῳόμορφος | zōiómorphos | zoomorfo | ||||||||||
| c | ζέφυρος | zéphyros | céfiro | |||||||||||
| η | i | ἐπιδημία | epidēmeua | epidimia | ||||||||||
| θ | t | θεώρημα | theōrēma | teorema | ||||||||||
| ι | i | μελαγχολία | melancholía | - | j | ἱερογλυφικός | hieroglyphikós | jeroglífico | ||||||
| κ | c | κατάλογος | katálogos | catálogo | ||||||||||
| λ | l | κύκλος | kýklos | ciclo | ||||||||||
| μ | m | οἰκονομία | oikonomía | economía | ||||||||||
| ν | n | εὐφωνία | eufōnía | eufonía | ||||||||||
| ξ | x | ἀξίωμα | axíōma | axioma | ||||||||||
| j | παράδοξα | parádoxa | - | ο | o | πρόλογος | pròlecs | prologo | ||||||
| π | p | παιδαγωγός | paidagōgós | pedagogo | ||||||||||
| ρ | r | ῥήτωρ | rētōr | retor | ||||||||||
| σ ς | s | Διόνυσος | Diónysos | Dioniso | ||||||||||
| τ | t | ναύτης | náutēs | - | υ | i | κύκλος | kýklos | ciclo | |||||
| j | ὑάκινθος | hyákinthos | jacinto | |||||||||||
| φ | f | φάντασμα | phántasma | fantasma | ||||||||||
| χ | c | χορός | chorós | core | ||||||||||
| qu | χίμαιρα | chímaira | quimera | |||||||||||
| ψ | ps | ἔλειψις | éleipsis | elipsis | ||||||||||
| ω | o | Πλάτων | Plátōn | Platon | ||||||||||
| Combinacions de vocals | ||||||||||||||
| αι | i | παιδαγωγός | paidagōgós | pidagogo | ||||||||||
| αυ | au | Λαύριον | Láurion | Laurio | ||||||||||
| ει | i | εἰρωνεία | eirōneía | - | ευ | eu | εὐφωνία | eufōnía | eufonía | |||||
| ev | εὐαγγέλιον | evangélion | evangelio | |||||||||||
| ηυ | eu | ηὕρηκα | hēurēka | eureka | ||||||||||
| οι | i | οἰκονομία | oikonomía | iconomía | ||||||||||
| ου | o | βουκολικός | boukolikós | bocòlic | ||||||||||
| Grups consonàntics | ||||||||||||||
| γγ | ng | ἄγγελος | ángelos | - | γκ | nc | ἐγκώμιον | enkōmion | incomio | |||||
| γχ | nc | μελαγχολία | melancholía | - | -τ(ε)ι- | ci | περιπέτεια | peripéteia | - | Diacrítics | ||||
| ̔ | h | ἑξάγωνος | hexágōnos | hexágono | ||||||||||
| ̓ | res | έξάνθημα | exánthēma | exantema | ||||||||||
| ͅ | i combinada | τραγῳδία | tragōidía | tragidia | ||||||||||
| res | ζῳόμορφος | zōiómorfos | zoomorfo | |||||||||||
| Terminacions | ||||||||||||||
| -α | -a | ἀγορά | agorá | ágora | ||||||||||
| -εύς | -eo | Ὀδυσεύς | Odyséus | Odiseo | ||||||||||
| -eus | Ζεύς | Zéus | Zeus | |||||||||||
| -η | -a | στροφή | strophē | estrofa | ||||||||||
| -i | ψυχή | psychē | psiqui | |||||||||||
| -ης | -a | ναύτης | náutēs | nauta | ||||||||||
| -ις | -is | ἔλειψις | éleipsis | elipsis | ||||||||||
| -ia | τηλεκύνησις | tēlekýnēsis | telequinesia | |||||||||||
| -ος | -o | Διόνυσος | Diónysos | Dioniso | ||||||||||
| -ον | -o | μαγνήσιον | magnēsion | magnesio | ||||||||||
| -on | κώλον | kōlon | colon | |||||||||||
| -ρ | -r | ῥήτωρ | rētōr | repter | ||||||||||
Atres adaptacions
[editar | editar còdic]- Consonants geminadas: Per regla general, les consonante geminadas es transcriben senzilles en espanyol. Per eixemple, συλλογισμός, en doble λ, es translitera syllogismós pero es transcribe silogisme. De la mateixa manera γραμματικῆ (gramàtica) o ἐννεασύλλαβος (eneasílabo).
- I protética: Les paraules que comencen per grups consonàntics anómals en castellà (στ-, σπ-, σκ-, σθ-, σφ- i σχ-) afigen una i protética a l'inici de la paraula: σκελετός > esquelet; σχῆμα > esquema, etc.[1]
- Accentuació: Al transcribirlas, les paraules del grec antic solen adoptar en espanyol l'accentuació llatina, que convertia en planes les paraules la penúltima sílaba de les quals era llarga i en esdrújulas aquelles la penúltima sílaba de la qual era breu.[1] No obstant, les irregularitats creades per una tradició anómala pero generalment acceptades són molt majors en este aspecte.[1]
Grec modern
[editar | editar còdic]La transcripció de paraules del grec modern al espanyol s'utilisa menys que la transliteraació i sol ser purament fonètica, adaptant la pronunciació estàndar als grafema espanyols. Encara que no existix cap sistema de transcripció adoptat oficialment, es poden usar les següents regles mostrades a continuació:
- S'obvien les palatizacions dels fonema [i] i [i].
- Es transcribe 'ζ' per «ds», «s» o «z».
- Es transcribe 'θ' per «z» o «th».
- Es transcribe 'χ' per «j» o «kh».
- Es conserven els diacrítics (accent agut i diéresis).
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Romanización del griego» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>