Raó delta

En nefrologia, la raó delta, o « delta-delta » (denotat Δ/Δ), és una fòrmula que permet evaluar la presència d'un trastorn àcit-base mixt (acidosis metabòlica) i, en cas afirmatiu, determinar la seua gravetat. Primer es calcula la brecha aniónica (comunament cridada anion gap) sense potassi; si existix acidosis metabòlica, s'obté una acidosis metabòlica en brecha aniónica elevada o una acidosis metabòlica en brecha aniónica normal. Un anion gap baix sol ser una anomalia en la medició, més que una preocupació clínica.

Equació

L'equació per a calcular la raó delta és $$\begin{array}{cc}\Delta /\Delta & =\frac{\Delta \text{ AG}}{\Delta [\mathrm{H}\mathrm{C}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3{\phantom{A}}^{-}]}\\ & =\frac{\text{AG medido}-\text{AG}}{[\mathrm{H}\mathrm{C}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3{\phantom{A}}^{-}]\text{ normal}-[\mathrm{H}\mathrm{C}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3{\phantom{A}}^{-}]\text{ medido}}\\ & =\frac{[\mathrm{A}\mathrm{G}]-12}{24-[\mathrm{H}\mathrm{C}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3{\phantom{A}}^{-}]}\end{array}$$

a on AG és la brecha aniónica o anion gap, Plantilla:Chem2, lo que reflectix un aument en la brecha aniónica o una disminució en la concentració de bicarbonato (Plantilla:Chem2).

Resultats

La proporció dona un de quatre resultats:

1. <0,4 per una acidosis en anion gap normal
2. 0,4–0,8 per l'existència de acidosis per anion gap normal i anion gap elevat
3. 0,8–2,0 per una acidosis en anion gap elevat
4. >2,0 per una acidosis en anion gap elevat més una alcalosis metabòlica

Els resultats 2 i 4 són els que presenten trastorns àcit-base mixts.

Els resultats 1 i 4 són rarea, matemàticament parlant:

Resultat 1: si existix una acidosis en brecha aniónica normal, una part de l'equació (AG – 12) serà propenca a zero, la relació delta serà propenca a zero i no hi haurà un trastorn àcit-base mixt. Els seus càlculs poden detindre's ací. Una acidosis en brecha aniónica normal té més que vore en un canvi en concentracions del clor iònic o concentracions de bicarbonato. Per lo tant, el anion gap no canvia; pero per a mantindre l'equilibri elèctric, si el clor iònic aumenta, La concentració de bicarbonato deu disminuir. Per lo tant, l'hipercloremia sempre provoca una acidosis metabòlica en disminuir el bicarbonato; alternativament, si el bicarbonato aumenta, la concentració de clor deu disminuir.

Els resultats 2 a 4 involucren tots una acidosis metabòlica en brecha aniónica elevada. Este trastorn àcit-base generalment ocorre per un aument en la concentració de aniones. Per lo tant, en l'equació: $$\text{AG}=[\mathrm{N}\mathrm{a}{\phantom{A}}^{+}]-([\mathrm{C}\mathrm{l}{\phantom{A}}^{-}]+[\mathrm{H}\mathrm{C}\mathrm{O}{\phantom{A}}_3{\phantom{A}}^{-}]+[\mathrm{A}{\phantom{A}}^{-}])$$ la causa del trastorn àcit-base seria Plantilla:Chem2

Alguns aniones comuns responsables són: cetones, urea, lactato i toxines. Les toxines són una causa poc comuna de acidosis metabòlica en brecha aniónica elevada; una llista de les toxines més comunes és ACE GIFTs [ibid]. La metformina com a causa purament toxicológica és extremadament rara.^{cita requerida}

Resultat 4: Si el resultat del cocient és major que 2 en una acidosis metabòlica en brecha aniónica elevada, generalment es deu a un nivell preexistente de bicarbonato superior al normal. Açò és freqüent en persones en acidosis respiratòria crònica per malaltia pulmonar crònica, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), els qui no poden eliminar l'excés de diòxit de carbono per mig de la respiració per una funció pulmonar deficient i retenen bicarbonato per a contrarrestar l'acidosis causada per la retenció de diòxit de carbono. Alternativament, podria deure's a una alcalosis metabòlica concomitant, com a bossades que provoquen pèrdua d'àcit i, per lo tant, alcalosis, o a l'us de diuréticos en pèrdua de clorur i una retenció compensatòria de bicarbonato per a mantindre la neutralitat elèctrica del plasma.

Matemàticament, açò es reflectix en una brecha iònica elevada, pero degut a que el bicarbonato ya estava alt inicialment, la seua disminució aparent serà mínima. Quan açò ocorre, el numerador és gran, el denominador chicotet i el resultat és una relació delta elevada (>2). Açò implica una acidosis metabòlica en brecha aniónica elevada i una acidosis respiratòria o alcalosis metabòlica preexistente (que causa l'elevat bicarbonato), és dir, una acidosis metabòlica mixta àcit-base.^{cita requerida}

Resultat 3: si existix solament una acidosis metabòlica en brecha aniónica elevada, s'esperaria que el bicarbonato disminuïra a un ritme similar al de l'aument del anión gap, ya que una molècula d'àcit es combina en una molècula de bicarbonato. Per lo tant, l'equació anterior deuria estar balancejada, ya que la variació de el AG respecte al valor normal (12) és similar a la variació del bicarbonato respecte al valor normal (24). Matemàticament, si la variació en el numerador és similar a la variació en el denominador, la relació delta serà propenca a 1. Ya que els aniones no poden difondre's fora del torrent sanguíneu, mentres que els ions de bicarbonato i hidrogen es difonen en facilitat (com àcit carbónico ), el resultat habitual s'acostarà a una relació delta d'1 a 2. l'acidosis làctica sol causar una relació d'1,6.

Resultat 2: si la relació delta es troba entre baixa (<0,4) i alta (1-2), generalment es deu a una combinació de acidosis metabòlica en brecha aniónica elevada i acidosis en brecha aniónica normal. Per eixemple, una persona en còlera pot presentar acidosis en brecha aniónica normal per la diarrea, pero es deshidrata progressivament i desenrolla acidosis làctica per shock, lo que posteriorment deriva en una acidosis metabòlica en brecha aniónica elevada, és dir, un trastorn àcit-base mixt.^{cita requerida}