Rana temporaria

La granota bermeja (Granota temporaria) és una espècie d'amfibi anur de la família Ranidae.^[1] És comú en Europa i el noroest d'Àsia. Viu en llocs humits, pansa gran part de la seua vida adulta en la terra, i torna a l'aigua només per a escapar quan l'ataquen i per a reproduir-se. Es reproduïxen en primavera. Els machos criden a les femelles en un particular croar, semblat a un gruñido, i despuix del apareament les femelles posen grups flotants de mils d'ous.

Característiques

L'espècie té un cos més robust i pates més curtes que la granota verda comuna, encara que lo normal és que tinga un tamany menor i és més nocturna, eixint en enfosquir i no sent fàcil d'observar tant pels seus hàbits com per la seua escassea. Les poblacions del sistema Central i les del nort de la península estan en recessió pels canvis produïts en les séquies i canals de rec (eliminació de la cobertura que oferixen les plantes aquàtiques i hormigonado dels caixers) i a la contaminació de les aigües.

Cos d'entre 6-9 cm^[2] Té el cap i el morro puntagut i el tímpan chicotet i poc visible. La pupila és elíptica horisontal. Presenta uns plecs en els laterals de l'esquena que són relativament paralels entre sí i visibles. Els membres anteriors presenten tres tubèrculs en les palmes i tenen quatre dits que tenen a la seua volta tubèrculs per baix de cada articulació. L'espècie és molt atractiva físicament i en una gran variació en els colors i en el disseny de les taques, per lo que li l'ha capturat per a aquaris i jardins particulars en estanys, pero preferix les aigües corrents.

Parts inferiors blanquecinas o pardo-groguenc, inclús en tenyides roses en les regions femoral i anal. Gola blanca enlluernant, groguenca o en un retícul grisáceo o obscur que deixa una banda o llínea central més clara.

La part superior sol tindre coloració parda variable anant del pardo obscur-gris negruzco fins a tons rojosos sobretot en els jovenils. L'esquena i els flancs variant de color, d'oliva verda grisa castanyer, castanyer, oliva pardo, grisa, groguenc, o mescla de tons cremosos en llistats en color chocolate. I també poden mimetizarse aclarint i enfosquint-se per a passar inadvertides. En el seu aspecte de fulls morts habita en zones humides en boscs, boscs de ribera, rieres, séquies i canals de rec a on la cobertura vegetal de plantes aquàtiques com el Potamogeton crispus els oferix protecció. La librea pot ser plana, en algunes motas (taques blanquecinas) o inclús presentar una taca en forma de v invertida en l'esquena. Posseïx una taca obscura postocular que es prolonga per l'ull i després de manera més fina fins als narius. Per baix d'esta franja es pot vore una més estreta i blanquecina que recorre la major part del llavi superior. Els membres posteriors tenen franges travesseres més obscures prou paleses. No és desconeguda l'aparició d'inusuals #coloració, tant negres com a rojos, i tornar al blau en l'estació de apareo. Adicionalment, individus albinos es troben en pell groga i ulls rojos.

Les femelles són prou més grans que els machos, que són més esvelts i normalment es queden en els 6 cm, tenint estos els membres anteriors més robusts que les femelles i durant l'época de celosia tenen callosidades nupcials (espuelas) grises o negres en el dit més intern de cada mà.

Crío normalment en aigües més fredes que la granota verda o el sapo comú o el sapo corredor i necessita cursos estables com a rieres o canals de rec en poca corrent i que no desapareguen ràpidament durant la fase aquàtica de taperot. Els taperots poden medir fins a 5 cm de llongitut, i tenen l'espiràcul situat en el costat esquerre. El seu desenroll és més llent que en les espècies mediterrànees per lo que són més freqüents en zones més fredes a on l'aigua permaneix fluint més temps durant l'estació seca, com en àrees de clima atlàntic, montanyes o en el pis supramediterraneo. Localment poden criar en séquies en sifones, abrevaderos de fonts per al ganado, lavaderos, basses i atres instalacions hidràuliques que mantenen una cantitat d'aigua suficient. Les parts superiors dels taperots són rosses, pardas o grises i presenten a voltes tons rojosos o negruzcos, sent la zona ventral molt obscura en algunes machas blanquecinas o dorades que també apareixen en la coa. La cresta és alta i s'inicia en la part posterior del cos acabant en un extrem terminat en punta curta i redonejada. La pancha del taperot és prou transparent podent-se apreciar en la majoria dels casos els intestins de l'animal.