Rayados i borrats (grups indígenes)
Els rayados i borrats varen ser grups indígenes nómades que varen habitar lo que hui és Chihuahua,[1] el noreste de Mèxic,[2] el nort de Sant Luis Potosí i el sur de Texas,[3] incloses les seues costes, durant l'época colonial. Estos noms els varen ser assignats pels colonizadores.[4] En alguns casos, també se'ls va mencionar en atres noms, basats en els llocs a on vivien o en plantes que utilisaven per a fabricar les seues armes,[5] com els carrizos.[6] A voltes, els seus noms varen ser transcritos en náhuatl pels tlaxcaltecas, com el cas dels guachichiles, o be per paraules que els indígenes pronunciaven en la seua llengua local.[7]
Significat
[editar | editar còdic]El terme "rayados i borrats" és una expressió en llengua castellana que els colonizadores varen utilisar per a referir-se, de manera general, als indígenes que practicaven la pintura corporal. Algunes bandes indígenes varen adoptar este terme per a identificar-se,[8] com una forma de mostrar pertinença a algun encomendero.[9] Estos grups no constituïen una tribu homogénea, ya que incloïen diverses cultures i orígens llingüístics.[10]Eren coneguts per la seua pràctica de pintar i tatuar els seus cossos,[3] la qual cosa formava una part important de la seua identitat cultural.[11]
Debats i especulacions sobre estos grups
[editar | editar còdic]Els grups indígenes del noreste de Mèxic, del sur de Texas, i també mencionats en Chihuahua i Sant Luis Potosí, que practicaven el tatuage i la pintura corporal, i que a voltes eren cridats "rayados" i "borrats", han generat confusió entre els estudiosos que intenten establir conexions o parentesc entre ells. No existixen proves suficients per a afirmar que tots els denominats "rayados" o "borrats" estigueren relacionats o formaren part d'una mateixa tribu. La seua diversitat cultural i llingüística sugerix que, en lloc de constituir una entitat unificada, es tractava de bandes nómades en certes característiques en comuna.[12]
Desafius en la classificació dels grups rayados i borrats
[editar | editar còdic]La classificació dels grups indígenes coneguts com "rayados" i "borrats" és complexa. Històricament, s'ha mencionat als alazapas i hualahuises com a part dels "borrats",[13][14] encara que estudiosos com Cecilia Sheridan Prieto i José Alberto Rodríguez Ramírez els consideren grups distints.[15] Per un atre costat, Eugenio del Clot associa als "rayados" en els guachichiles,[16] lo que reflectix la dificultat d'esta classificació.
Un document de el XVII descriu a una jove icuana en la cara "borrada", és dir, coberta de ralles. Açò mostra cóm els espanyols assignaven noms basats en l'apariència física, més que en l'identitat ètnica real.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Valdés (2014). La gent del mezquite, Secretaria de Cultura de Coahuila, p. p.106.
- ↑ del Clot (1960). Vocablos de la llengua Quiniwa dels indis borrats del noreste de Mèxic, Universitat Autònoma de Nou León.
- ↑ 3,0 3,1 «Borrat Indians».
- ↑ 4,0 4,1 Salines Rivera (2012). Indígenes de la delta del Rio Bravo, El seu paper en el Història del sur de Texas i el noreste de Mèxic, Universitat Autònoma de Tamaulipas, Institut d'Investigacions Històriques, p. p.233.
- ↑ Valdés (2014). La gent del mezquite, Secretaria de Cultura de Coahuila, p. p.86.
- ↑ Salines Rivera (2012). Indígenes de la delta del Rio Bravo, El seu paper en el Història del sur de Texas i el noreste de Mèxic, Universitat Autònoma de Tamaulipas, Institut d'Investigacions Històriques, pp. p.266,150,180,.
- ↑ del Clot (1960). Vocablos de la llengua Quiniwa dels indis borrats del noreste de Mèxic, Universitat Autonoma de Nou León, p. p.491,499.
- ↑ Valdés (2017). La gent del mezquite, Secretaria de Cultura de Coahuila, p. p.106.
- ↑ Sheridan Prieto (2015). Fronterizacion de l'espai cap al nort de la Nova Espanya, Centre d'Investigacions i Estudis Superiors en Antropologia Social, pp. p.150,151.
- ↑ Valdés (2017). La gent del mezquite, Secretaria de Cultura de Coahuila, p. p.106,107.
- ↑ de León; Sanchez Zamora, {{{nom2}}}; Batista Chapa, {{{nom3}}} (1909). Història de Nou León en Notícies sobre Coahuila, Texas I Nou Mèxic, Llibreria De la Vda. De Ch. Bouret, p. p.36.
- ↑ Salines Rivera (2012). Indígenes de la delta del Rio Bravo, El seu paper en el Història del sur de Texas i el noreste de Mèxic, Universitat Autònoma de Tamaulipas, Institut d'Investigacions Històriques, pp. p.172,173.
- ↑ del Clot (2014). Vocablos de la llengua Quiniwa dels indis borrats del noreste de Mèxic, Fondo Editorial de Nou León, p. p.499.
- ↑ Gonzales (1867). Notícies i Documents per a el Història de l'Estat de Nou León, corregits i ordenats de manera que formen una relació seguida, p. p.91.
- ↑ (2015) Fronterisació de l'espai cap al nort de la Nova Espanya, Centre d'Investigacions i Estudis Superiors en Antropologia, pp. p.233-293.
- ↑ Del Clot (2014). Història del Nou Regne de León 1577-1723,, Fondo Editorial de Nou León, p. p.14.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rayados y borrados (grupos indígenas)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.