Reacció de Gomberg-Bachmann

La reacció de Gomberg-Bachmann (cridada per alguns autors reacció de Gomberg-Bachmann-Hey) és una reacció orgànica que consistix en un acoplament (O copulació) de dos anells aromàtics, un que conté un activante (per lo general un hidroxilo o un alcóxido) i l'atre, una sal de diazonio. El nom de la reacció es va establir en honor al químic ucranià-nortamericà Moses Gomberg i al químic nortamericà Werner Emmanuel Bachmann, que la varen establir en 1924.^[1]^[2]^[3]

Archiu:Reacción de Gomberg-Bachmann.png

Mecanisme

El mecanisme es pot dividir en cinc passos:

a) Adició nucleófila del hidroxilo bàsic al nitrogen terminal d'una molècula de diazonio per a formar el (I)-1-hidroxi-2-fenildiazeno.

b) Adició nucleófila del hidroxilo del compost format en el pas anterior cap a una segona molècula de diazonio, per a formar el bis-(I)-fenildiazenil éter.

c) Ruptura homolítica del compost format en el pas anterior per a produir nitrogen diatómico, un radical lliure (I)-fenildiazenilóxido i un radical lliure fenilo.

d) Adició homolítica del radical fenilo a l'anell aromàtic activat.

i) Substracció d'un àtom d'hidrogen per part del radical (I)-fenildiazenilóxido, a on es restituïx la aromaticidad.^[4]^[5]

Archiu:Mecanismo de Reacción de Gomberg-Bachmann.png

Aplicacions

La reacció presenta un ampli espectre tant en els derivats del arilo activat com en els de la sal de diazonio. No obstant, el procediment original presenta rendiments baixos (menys del 40%) per les reaccions secundàries de la sal de diazonio. S'han reportat diverses modificacions; una d'elles consistix en l'us de tetrafluoroboratos de diazonio en un areno com a solvent i amprant catálisis de transferència de fase.^[6] Una atra proposta és l'us d'1-aril-3,3-dialquiltriazenos.^[7]

Referències

↑ M. Gomberg, W. E. Bachmann(1924).J. Am. Chem. Soc..42(10)
2339–2343.doi:10.1021/ja01675a026.
↑ W. Pötsch. Lexikon bedeutender Chemiker (VEB Bibliographisches Institut Leipzig, 1989) (ISBN 3817110553)
↑ M. B. Smith, J. March. March's Advanced Organic Chemistry (Wiley, 2001) (ISBN 0-471-58589-0)
↑ Plantilla:OrgSynth
↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Li
↑ J.R. Beadle, S.H. Korzeniowski, D.E. Rosenberg, B.J. Garcia-Slanga, G.W. Gokel(1984).J. Org. Chem..49(9)
1594–603.doi:10.1021/jo00183a021.
↑ T.B. Patrick, R.P. Willaredt, D.J. DeGonia(1985).J. Org. Chem..50(13)
2232–2235.doi:10.1021/jo00213a007.

Este artícul conté una traducció derivada de «Reacción de Gomberg-Bachmann» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] M. Gomberg, W. E. Bachmann(1924).J. Am. Chem. Soc..42(10)
2339–2343.doi:10.1021/ja01675a026.

[2] W. Pötsch. Lexikon bedeutender Chemiker (VEB Bibliographisches Institut Leipzig, 1989) (ISBN 3817110553)

[3] M. B. Smith, J. March. March's Advanced Organic Chemistry (Wiley, 2001) (ISBN 0-471-58589-0)

[4] Plantilla:OrgSynth

[Li-5] Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Li

[6] J.R. Beadle, S.H. Korzeniowski, D.E. Rosenberg, B.J. Garcia-Slanga, G.W. Gokel(1984).J. Org. Chem..49(9)
1594–603.doi:10.1021/jo00183a021.

[7] T.B. Patrick, R.P. Willaredt, D.J. DeGonia(1985).J. Org. Chem..50(13)
2232–2235.doi:10.1021/jo00213a007.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]