Anar al contingut

Reaccions de alquinos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les reaccions de alquinos són les reaccions químiques en les que participen els alquinos i els permeten la seua transformació en atres classes de composts orgànics. Casi totes les reaccions de alquinos són adició electrofílicas (AE), en les quals els electrons del triple enllaç carbono-carbono ataquen la regió d'un compost que presenta densitat de càrrega positiva..


Reaccions de alquinos

[editar | editar còdic]

Archiu:Reacciones de alquinos B.png Archiu:Reacciones de alquinos A.png

1) Hidrogenació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Hidrogenació de alquinos.

2) Hidrogenació catalítica

[editar | editar còdic]

L'hidrogenació és un tipo de reacció química (redox) el resultat final de la qual visible és l'adicció d'hidrogen (H2) a un atre compost. Els objectius habituals d'esta reacció són composts orgànics insaturados, com alquenos, alquinos, cetones, nitril, i amina. La majoria de les hidrogenació es produïxen per mig de l'adició directa d'hidrogen diatómico baix pressió i en presència d'un catalisador.

Un eixemple típic d'hidrogenació és l'adició d'hidrogen als dobles enllaços, convertint els alquenos en alcanos.

CATALIZADORES

En rares excepcions, no hi ha reacció per baix de 480 °C (750K o 900 °F) entre l'hidrogen diatómico (H2) i els composts orgànics en absència de catalisadors metàlics. El catalisador s'enllaça tant a el H2 i el substrat insaturado, facilitant aixina la seua unió. Varis metals com a platí, paladi, rodio i ruteni formen catalisadors altament actius, que funcionen a baixes temperatures i baixes pressions de H2. Alguns catalisadors de metals no preciosos, especialment els basats en níquel (Níquel Raney i Níquel Urushibara) també s'han desenrollat com una alternativa econòmica, pero a sovint el procés és més llent o requerix temperatures més altes. El cost-beneficie és l'activitat (la velocitat de reacció) front al cost del catalisador i el cost dels aparats necessaris per a l'us d'altes pressions. Deu tindre's en conte que l'hidrogenació catalizada per níquel Raney requerix altes pressions:23

Hidrogenació Catalítica Parcial i Total Els alquinos es hidrogenan catalíticamente fins a alcanos en condicions similars a les empleades per als alquenos. En presència de catalisadors adequats de Pd, Pt, Ni o Rh finamente dividit, es adicionan dos moles d'hidrogen al triple enllaç del alquino per a donar el alcano.

És una reacció que transcorre en dos passos: en un primer pas es adiciona un mol d'hidrogen i s'aplega fins al alqueno i en el 2º pas despuix de l'adició d'un atre mol d'hidrogen s'aplega fins al alcano:

El primer pas de l'hidrogenació d'un alquino és més exotèrmic que el segon pas, lo que permet detindre l'hidrogenació d'un alquino en l'etapa de alqueno si s'ampra un catalisador poc actiu. En principi en catalisadors metàlics normals el procés no és possible parar-ho, ya que abdós etapes està favorides (són exotèrmiques), i obtindríem els corresponents alcanos.

Es pot conseguir la semihidrogenación amprant un catalisador "enverinat", és dir un catalisador tractat en algun compost que ho faça menys eficaç. Un dels més freqüents és el catalisador de Lindlar, que consistix en una combinació de Pd sobre CaCO3 al que s'ha afegit acetat de plom i quinolina. L'acetat de plom i la quinolina desactiven parcialment el catalisador, fent d'ell un mal catalisador per a l'hidrogenació de alquenos, mentres que sí actua com a catalisador en l'hidrogenació de alquinos:

Eixemple:

Esta hidrogenació és semblant a la que es va estudiar en els alquenos i l'hidrogen es adiciona en estereoquímica "syn", donant lloc a alquenos Z. En les hidrogenació catalítiques, la cara d'un enllaç fa contacte en el catalisador sòlit i est debilita dit enllaç, permetent que s'agreguen dos àtoms d'hidrogen. Esta adició dels dos àtoms d'H en la mateixa cara del alquino assegura la estereoquímica "syn".

3) Reducció en sodi i amoníac

[editar | editar còdic]

4) Halogenación

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Halogenación de alquinos.

5) Hidratació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Hidratació de alquinos.

La reacció d'hidratació del triple enllaç es té que portar a terme baix

catálisis per àcit i pel ion mercúrico. Per a efectuar l'hidratació de alquinos s'ampra normalment una mescla de sulfat mercúrico en àcit sulfúric acuoso. L'hidratació dels alquinos és mecanísticamente semblant a la reacció de oximercuriación de alquenos.

6) Hidrohalogenación

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Hidrohalogenación de alquinos.

7) Hidroboración

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Hidroboración de alquinos.

8) Reacció en reactius de Grignard

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Reactiu de Grignard.

9) Formació de alquinuros alcalinos

[editar | editar còdic]

10) Formació de alquinuros d'argent

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]