Real Societat Econòmica Matritense d'Amics del País
La Real Societat Econòmica Matritense d'Amics del País és una institució filantrópica de l'Ilustració creada pel rei d'Espanya Carlos III en 1775 en Madrit.
Les Societats econòmiques d'amics del país[1] sorgixen en la segona mitat de el XVIII en Espanya —encara que també varen existir en atres països europeus, com Irlanda o Suïssa— la finalitat dels quals era difondre les noves idees i coneiximents científics i tècnics de l'Ilustració.
En l'actualitat algunes permaneixen actives i seguixen tenint com a objectiu el foment de l'economia, cultura i formació. És habitual que celebren cursos, cicles de conferències i atres activitats culturals.
Història
[editar | editar còdic]Va constituir una iniciativa directa de Pedro Rodríguez de Campomanes, dèu anys despuix de la Vascongada, i va ser encomanada a Vicente Rivas, José Faustino Medina i José Almarza; pronte es va convertir en un model a seguir de política ilustrada i va anar un poderós instrument per a transmetre el seu ideari, gràcies al respal que va rebre del monarca. Els seus objectius eren:
- Conferir i produir memòries per a millorar l'indústria popular i els oficis, els secrets de les arts, les màquines per a facilitar les maniobres, i auxiliar l'ensenyança. Ademés l'objecte de l'agricultura i crío de cavalls serà una atra de les seues ocupacions, tractant per menor els rams subalternos relatius á la labranza, i criança [...] En les seues memòries anuals donarà al públic els discursos que vagen treballant els Socis.
Es va aprovar pel llavors fiscal del Consell de Castella Campomanes i es va inaugurar oficialment el 16 de setembre de 1775 en les Cases Consistorials de Madrit; els seus primers Estatuts varen ser sancionats per Carlos III el 9 de novembre de 1775.
Va tindre també competències en indústria, comerç i paléss. Li varen encarregar revisar les ordenances dels gremis i els cridats privilegis de palés (concessió de l'exclusivitat per a la fabricació o comercialisació d'un invent per un número determinat d'anys). Va comprovar l'utilitat de moltes màquines preindustriales, sobretot ingenis textils i sistemes aplicats als molins. Va instalar el Gabinet de Màquines, colecció d'aparats d'utilitat per a fabricar manufactura o transformar productes agrícoles. Se li varen encomanar també àrees de beneficencia i educació, puix el seu lema és «Socorre ensenyant». Va haver un concurs de memòries en 1781 Sobre l'eixercici discret de l'almoina. Respecte a l'educació, va crear les cridades "Escoles Patriòtiques" en que s'ensenyava a treballar el lli, el cànem, el cotó i la llana. Va publicar uns extensos toms de Memòries i baix els seus auspicis es va imprimir el Informe sobre la Llei Agrària de Jovellanos. Es va encarregar de dirigir i administrar numeroses institucions educatives; va gestionar el gabinet de màquines i l'Escola de dibuix i, atenta a l'ensenyança femenina, va crear la "Junta de Dames de Honor i Mèrit" i va crear una "Escola de Taquigrafia" i una càtedra d'Economia política, i va sostindre en els diners dels socis una escola de sordomudo, de la qual deriva l'ONCE; reimprimió en notes crítiques i apèndixs la Agricultura general de l'agrònom Gabriel Alonso de Herrera. Va inaugurar en els seus locals l'escola popular de Vallejo i va crear càtedra de Fisiologia i Patologia vegetal, Economia industrial, Estadística, Paleografia, Sistema mètric i Economia pública; una "Escola de Cegos", un "Ateneu científic" i lliterari, les Societats Nacional de Facenda i de Crèdit públic i, per a propagar i millorar l'educació del poble, va fer exposicions públiques i va establir premis a la virtut; va elaborar dictàmens sobre diezmos i monts, treballs sobre còdic rural, aigües i moixa; exposicions de vins, flors i fruts, certàmens de mestres i mestres i un periòdic i Memòries premiades sobre diversos assunts.
.jpg){kind=link}
En 1807 contava en 181 socis.[2] Manuel Godoy va ser el seu director entre 1792 i 1798, i en 1807. A fins eixe any va ser reelegit, pero va rebujar el càrrec per les seues múltiples ocupacions i el nomenament va recaure en el duc de Híjar, subdirector en 1807. Des de 1866, quan era director Agustín Pascual González, s'alberga en l'edifici civil més antic de Madrit, la cridada Torre dels Lujanes, de mitan de el XV i a on va estar pres Francisco I.
En la frontera, una placa de l'ajuntament recorda que “en estes cases va nàixer en 1846 el compositor Federico Chueca, prodigi castiç de la música madrilenya.”
En l'actualitat, la seua activitat inclou una programació cultural d'interés, renovada i abundant, que s'estén de setembre a juny. Tant dins com fòra d'este periodo és també possible la visita de l'edifici, que es precia de ser l'edifici civil més antic de Madrit, aixina com la consulta de la seua biblioteca i archiu.
Importància pictòrica
[editar | editar còdic]Estan exposts en la sèu de la RSEMAP catorze quadros del Museu del Prat en depòsit. Destaca un Retrat de Carlos III d'Anton Raphael Mengs i paisages de Jan Wildens, autoria descoberta pel seu ilustre consocio Díaz Padró. Conserva, entre uns atres, el quadro Abril (Tauro) de Francesco Bassano, XVI-XVII.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Reals Societats Econòmiques d'Amics del País
- ↑ Cf. Elisa Martín-Valdepeñas Yagüe, "La Real Societat Econòmica Matritense d'Amics del País durant la dominació francesa (1808-1813)" en Història Contemporànea, t. 19, 2007, págs. 295-329.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- José Lesen i Moreno, Història de la Societat Econòmica d'Amics del País de Madrit, Madrit: Imprenta del Colege de Sort-Muts i de Cegos, 1863.
- Francisco Aguilar Piñal, La Real Societat Econòmica Matritense d'Amics Del País, Madrit: Arts Gràfiques Municipals, 1972.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.