Real Societat Espanyola de Física
La Real Societat Espanyola de Física (RSEF) és una institució sense ànim de lucre continuadora de la branca de Ciències Físiques de la Real Societat Espanyola de Física i Química (RSEFQ), fundada en l'any 1903 i dividida en 1980 en les actuals Reals Societats de Física (RSEF) i de Química (RSEQ). La RSEF és, actualment, una associació declarada d'Utilitat Pública. Té per objectiu promoure el desenroll de la física en els aspectes de coneiximent bàsic i de les seues aplicacions, aixina com fomentar l'investigació científica i l'ensenyança de la física en tots els àmbits educatius. La RSEF desenrolla la seua activitat en tot el territori nacional i manté relacions internacionals en els àmbits que li són propis i, en particular, en Iberoamèrica (vegen-se els detalls i els seus estatuts en el sitie web oficial de la RSEF).
La RSEF és un colectiu estructurat en grups especialisats i seccions locals. També té una Secció Exterior (Estranger) a la que pertanyen els membres de la RSEF que desenrollen la seua activitat fòra d'Espanya.
Finalitat
[editar | editar còdic]Els fins fonamentals de la RSEF són:
- Transmetre a la Societat i a les seues institucions l'importància de la física per al desenroll del coneiximent, l'economia i el benestar dels ciutadans.
- Promoure l'investigació, la docència i la divulgació de la física tant en Espanya com en l'estranger.
- Fomentar l'alvanç de l'ensenyança de la física en tots els nivells i assessorar als organismes competents sobre la matèria.
- Ser un referent d'àmbit nacional en tot lo relatiu a les ciències i tecnologies físiques.
- Ser orgue d'assessorament institucional en aquelles qüestions a on la física jugue un paper rellevant.
- Participar en la constitució de comissions científiques d'àmbit estatal aixina com en les representacions espanyoles en institucions i comissions científiques internacionals.
- Assessorar i colaborar en el món empresarial en qüestions relacionades en la física.
- Contribuir a l'educació científica i tecnològica de la Societat, promovent activitats de divulgació i difusió de la física.
- Facilitar el contacte entre persones, institucions o organismes interessats en la física i, especialment, entre els membres de la RSEF.
Els socis de la RSEF poden ser:
- Membres: persones físiques, sense restricció en número i de qualsevol nacionalitat.
- Socis corporatius: poden ser socis institucionals (per eixemple, entitats docents o investigadores) o empreses colaboradores en els fins de la RSEF.
La RSEF és membre de la Societat Europea de Física (EPS) i de la Societat Iberoamericana de Física (FEASOFI) i manté acorts de cooperació en atres societats nacionals i internacionals.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → RSEFQHistòria.
per José Echegaray.
La reunió fundacional de la Societat Espanyola de Física i Química (SEFQ) va tindre lloc el 23 de giner de 1903, en el decanat de l'Universitat Central, en el vell caserón del carrer Ample de Sant Bernardo de Madrit, a on la Societat va tindre la seua primera sèu. En l'acta de constitució, rubricada per José Echegaray, es diu: «el Sr. Carracido va expondre l'objecte de la reunió que no era sino posar-se d'acort per a constituir la Societat Espanyola de Física i Química destinada a fomentar l'estudi d'estes ciències i publicar els treballs a elles referents pels que es varen adherir a l'idea». El propi Carracido, en 1909, recordava en la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals: «En l'any 1903 es funda la SEFQ i poc despuix es recomença la publicació de la Revista de la nostra Acadèmia. En la vida d'una i una atra està interessat l'honor d'Espanya». La primera Junta Directiva va quedar constituïda com seguix:
| President | José Echegaray Eizaguirre (Ingenier de Camins, Canals i Ports) |
| Vicepresidents | Francisco de Paula Rojas (Catedràtic de facultat de Ciències)
Gabriel de la Porta (Catedràtic de facultat de Farmàcia) |
| Tesorer | Juan Fages i Virgili (Catedràtic de facultat de Ciències) |
| Vocals | José Rodríguez Carracido (Catedràtic de facultat de Ciències)
Eugenio Piñerúa (Catedràtic de facultat de Ciències) Federico de la Font (Catedràtic d'Escola d'Arts i Indústries) Eduardo Mier i Miura (Ingenier geógrafo) |
| Secretaris | José Rodríguez Mourelo (Catedràtic d'Escola d'Arts i Indústries) |
En els seus orígens la SEFQ va estar composta per gents de les generacions del 68 i del 98 que immediatament varen ser majoria en els òrguens directius de la Societat. Tots ells eren, o varen aplegar a ser, membres de la Real Acadèmia de Ciències —Echegaray era, a l'adop, president de l'Acadèmia— menys Federico de la Font i Eugenio Piñerúa que ho va anar de Medicina. Tots eixercien la seua professió, docents en la seua major part, en Madrit. Criteri que es va mantindre en la composició de la Junta Directiva fins a 1923 en que s'acorda l'incorporació de quatre vocals no residents en la capital.
Immediatament despuix de la seua creació s'inicia la publicació dels Anals, el mig de comunicació fonamental i casi exclusiu a que donava dret ser soci, a on cada any es presentava una Memòria de l'any anterior que, junt en les Actes de les sessions mensuals, són la millor guia per a conéixer les incidències de la vida, a voltes azarosa, de la Societat. En la memòria que presenta la Directiva actuante en 1903, cessant en les seues funcions el 31/12/1904, s'informa que el número d'artículs en Anals eixe any va ser 57, «número que demostra l'interés que en el nostre país desperta este gènero d'estudis», i que el número de socis del primer any era 263 en una quota de 15 pessetes anuals. Les quotes eren el sostingues econòmic de la Societat, llevat algunes donacions esporàdiques i el cobro d'anuncis, fins que en 1911 el Ministeri d'Instrucció Pública els va assignar una dotació anual de 3000 pessetes, que en 1935 va aplegar a ser de 13.252 per part de l'Instrucció Pública i 9500 del Ministeri d'Estat; per aquelles dates el número de socis ascendia a 1.400, sent la quota de 25 pessetes.
A partir dels anys 20, i gràcies a les beques de la 'Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques, ya havien eixit a l'estranger un considerable número de físics i químics espanyols, i per Espanya havien passat destacades figures científiques com Urbain, Fourneau, Fabry, Perrin, Fajans, Sabatier, Ostwald, Marie Curie, Einstein, Scherrer, Weiss, Sommerfeld... Ademés, la Societat va ser integrant-se en societats científiques internacionals (Comité de l'Unió Solar, Unió Internacional de Química Pura i Aplicada,...) i cridada a ser representada en Congressos i Commemoracions (Químics azucareros de França, Radiologia i Electricitat en Brusseles, Química Aplicada en Washington i Nova York, Pesos Atòmics en Lió, Estudis Solars en Bonn, Homenage a Volta en Com, Homenage a Ramsay en Londres...). I alguns dels nostres científics, membres de la Societat (Cajal, Cabrera, Hauser, Rodríguez Mourelo, Torres Quevedo, Casares, Carracido, Moles...) varen ser invitats com a conferenciants, traduïts els seus treballs, i distinguits de formes diverses en institucions docents i científiques d'Europa i Amèrica; en definitiva, s'anava conseguint a pur de assumir el «fent ciència i fent pàtria», «donar-nos a conéixer i estimar fòra d'Espanya», que en estes o atres expressions similars eren casi una constant en les reunions mensuals de les successives directives, i des de després el desig més vehement en que els científics del 98 varen manifestar la seua creència en la regeneració espanyola. El lanzaroteño Blas Cabrera, per eixemple, va participar en les conferències Solvay de 1930 i 1933.
L'esclat de la Primera Guerra Mundial en 1914 no es va deixar sentir inicialment en l'activitat de la Societat, a pesar de la disminució de revistes estrangeres, i de les dificultats per a obtindre productes i aparats procedents de l'exterior. Abans be es va despertar encara més l'intenció de difondre la ciència dins del territori nacional: ampliant la vinculació en els centres docents; insistint, especialment en els anys de la lluita, en la necessària relació entre ciència i indústria; aspirant a la colectivización de societats i atres institucions nacionals en interessos científics. Pero sí es varen notar les repercussions d'aquell conflicte a partir de la seua finalisació en 1918, sense que es descarte l'hipòtesis que tals efectes pogueren ser conseqüència de l'aïllament en que Espanya es va mantindre. Aixina, la Societat va travessar un sério clot entre 1919 i 1921 que, si ben no pot dir-se que hi haguera risc de desaparició, la va tambalejar en la seua eufòria acostumada i va obligar a les respectives directives a introduir algunes modificacions en les seues maneres habituals de procedir.
El reclutament de nous socis, l'ampliació dels mijos de finançació i la pujada de la subvenció oficial, varen fer que de 1920, any en que es va encarregar de la tesoreria Manuel Tomás Gil García, a 1923 es passara d'un moviment econòmic de 14.471 pessetes a 23.566 pessetes, lo que òbviament va aliviar les preocupacions i va contribuir a que s'iniciara una floreciente etapa de la Societat.
Com a espalada molt gratificant a la llabor que la Societat venia fent per a millorar l'activitat científica docent i investigadora en Espanya, va ser distinguida en l'any de les seues bodes d'argent (1928) en el títul de Real pel rei Alfonso XIII quan era president de la SEFQ el físic Juliol Palaus. Si en eixa distinció la Societat va ser reconeguda en l'àmbit nacional, no tardarien en passar molts anys, en 1934, per a que el seu reconeiximent internacional es fera palés: en 1934, la Real Societat va organisar en Madrit el IX Congrés Internacional de Química, el primer de la posguerra (el VIII va ser en 1912). Es varen congregar en la capital d'Espanya més de 1500 químics de tots els països. L'inauguració va ser presidida per Niceto Alcalà Zamora, President de la República, i Salvador de Madariaga, Ministre d'Instrucció Pública.
Com pot traslucirse d'esta sucinta semblança de la Real Societat Espanyola de Física i Química, es tracta d'una institució que des dels seus començos va mostrar decidit interés per situar a Espanya en un lloc digne en el panorama científic internacional.
Despuix del paréntesis de la guerra civil espanyola i les seues nefastes conseqüències, la Societat comença un a recuperar-se, sobretot a partir de la década dels 60. Aumenten les seccions territorials i apareixen els grups especialisats. Al final de la década es decidix l'escissió de la Societat en dos branques independents, les Reals Societats de Física (RSEF) i de Química (RSEQ), continuadoras de la llabor de la Societat matriu que va celebrar la seua última Reunió Bienal en Burgos del 29 de setembre al 3 d'octubre de 1980. El primer president de la RSEF va ser el catedràtic de l'Universitat Central (hui UCM) Carlos Sánchez del Riu i Serra.
En els anys següents es generalisen els grups especialisats dins de la RSEF, i continua la celebració de les reunions bienals.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Real Sociedad Española de Física» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.