Real Tribunal de Mineria de Nova Espanya

Real Tribunal de Mineria va ser una institució constituïda pel gremi de miners que es va establir en la Nova Espanya en l'any de 1777. Va funcionar fins a la seua cessació en 1826.

Història

Archiu:Portrait of José de Gálvez.jpg

José Gálvez. Visitador d'Espanya a la Nova Espanya.

La principal font d'ingressos obtinguts per la Corona espanyola residia en l'explotació minera, activitat que va experimentar expansions constants a mida que s'anaven estenent les fronteres de les possessions espanyoles en Amèrica. A açò deu agregar-se el desenroll tècnic que va experimentar dita activitat per al millor aprofitament del mineral.

En el XVIII l'indústria minera de Nova Espanya va sofrir escassea de capital per a finançar millores tecnològiques. Este fet, la Casa Borbón va proporcionar a l'indústria la disminució de la càrrega fiscal i d'utilitat dels monopolis oficials, ademés va elevar la posició social d'els qui es dedicaven a la mineria. Existien en eixos moments tres bancs d'argent operaven la Ciutat de Mèxic, especialisats en el préstam a miners, en més de dos millons de pesos invertits. No obstant, el capital líquit disponible va ser insuficient, per lo que despuix de 1750 va declinar el número d'institucions bancàries.

Davant esta situació, José Gálvez, en 1771, en rendir al rei l'informe de la seua visita a la Nova Espanya, va recomanar diverses reformes en matèria minera, entre elles l'elaboració d'unes noves ordenances i una organisació per al gremi de miners similar al de comerciants. Com a conseqüència d'este informe, en 1773 Carlos III va ordenar al virrey Antonio María de Bucareli i Ursúa convocar a una junta de pèrits i miners per a que eixecutaren les sugerències de l'informe. Aproximadament nou mesos despuix la junta va redactar la seua proposta al rei, que va rebre l'aprovació del monarca en la real cèdula de l'1 de juliol de 1776. El 4 de maig de 1777 els diputats representants del gremi varen alçar l'acta d'erecció del Cos i Tribunal de Mineria de la Nova Espanya.

Sobre les noves ordenances, varen ser completades pel gremi en l'assistència dels juristes Lucas de Lassaga i Joaquín Velázquez de León en el títul de Ordenances de la Mineral de la Nova Espanya formades i proposta pel seu Real Tribunal d'orde del Rei El nostre Senyor, en 1778, i enviades a Espanya per a la seua aprovació. En elles es reflectia el modo d'explotació minera en la Nova Espanya. Dites normes varen ser revisades i promulgades per Carlos III el 22 de maig de 1783. Estes Reals Ordenances per a la direcció i règim de govern de l'Important Cos de la Mineria de la Nova Espanya i del seu Real Tribunal de 1783 es varen estendre a Veneçola, Perú, Guatemala, Chile i Nova Granada, i es varen constituir en la base de la codificació minera hispanoamericana en el XIX.

Composició

El Cos de Mineria consistia en un Tribunal General de la Mineria de la Nova Espanya ubicat en la Ciutat de Mèxic, i una diputació territorial en cada districte miner integrat per representants electes entre els propietaris de mines i els miners. El Tribunal central estava compost per un director general, un administrador general i tres representants generals. Devien ser miners en més de 10 anys d'experiència, preferentment els qui hagueren segut juges o diputats territorials de mineria. El director i l'administrador eren electes entre els representants per a periodos de nou i sis anys respectivament. El Tribunal era l'orgue eixecutiu de l'indústria. Funcionava com tribunal de primera instància en un radi de 25 llegües a la redona i, a partir de 1793, com tribunal d'apelació en casos de mineria sentenciats en les diputacions, aixina com consell de directors del Banc de Avíos. Ademés es va considerar a 12 consultors, miners en experiència a els qui poguera demanar-se dictamen en cas de necessitat, en un secretari encarregat del personal del Tribunal.

En els reals de mines, com se'ls cridava llavors als districtes miners, hi havia dos diputats territorials i quatre substituts elegits per mig de votació directa pels demés miners. La seua funció consistia en promoure els interessos dels miners, vigilar l'estat de les mines i informar anualment al Tribunal. En matèria de justícia actuaven com juges de primera instància, solament en lo relacionat en la minera. Coneixien de les causes relatives a descobriment, pertinences, mides, desaiguadors, desercions i despilaramiento de mines, avíos i rescats de metals. També coneixien en matèria criminal dels furts comesos sobre metals en pedra ore, argent, plom, ferramentes i demés artículs pertanyents a les mines, aixina com d'atres crims, com les insubordinacions, comesos en les mines o beneficis. Quan es tractava de penes corporals o que implicaven mutilació, els tribunals miners solament realisaven l'aprehensió del criminal i l'expedient de la causa, i després ho entregaven als juges reals en correspondència en la sala del crim de la Real Audiència

El procediment havia de ser breu, sense discussions, sense l'intervenció d'advocats, i verbal si la causa no superava els 200 pesos. Les apelacions procedien solament en assunts en un import major a 400 pesos i respecte de sentències definitives que produïren un dany irreparable. Les apelacions eren del coneiximent d'un Jujat d'Alçades en sèu en la Ciutat de Mèxic, integrat per un oidor de la Real Audiència, nomenat pel virrey, el director general del Tribunal i un miner elegit cada tres anys en la Junta General de Miners. Un atre jujat d'Alçades es va establir en Guadalajara per a conéixer de les apelacions a sentències dictades en un radi de 20 llegües, integrat per un oidor que designava el regente de l'Audiència a dos miners elegits també en la Junta General de Miners. En cada província hi havia ademés un Jujat d'Alçades integrat per un juge, nomenat pel rei, i dos miners. Davant els Jujats d'Alçada cabia la suplicación, la resolució de la qual tenia caràcter de definitiva. Els integrants del Real Cos de Mineria gojaven dels privilegis dels nobles, en preferència en els nomenaments per a llocs polítics, militars i eclesiàstics. Tenien garantisat l'accés a matèries primeres a baixos preus i ampraven en lo possible com a treballadors a individus de raça negra, mestizos de classe baixa i criminals, ademés de que evitaven sempre que fora possible l'ocupació d'indígenes.

El Banc de Avíos

El Banc de Avíos devia reunir dos millons de pesos sobre el que estava assegurat un interés de cada marca d'argent de l'impost recolectat per la Corona. Per al seu funcionament es va formar un fondo dotal en l'impost cobrat als miners (“señoreaje”) i en l'impost cobrat per l'argent que entrara en la casa de moneda o es remetera en pasta a Espanya. Per a la concessió de crèdits als miners, el Banc solicitava als amos de mines els seus títuls de propietat i possessió i totes les proves que respalaren lo dit sobre la mina o mines. El Tribunal, per la seua banda, feya totes les diligències judicials i extrajudiciales convenients al cas. El Banc va tindre una curta vida, va començar a funcionar com a tal en 1784, quan varen aplegar les ordenances a Nova Espanya. La mort de Juan Lucas de Lassaga i Joaquín Velázquez de León va provocar una greu crisis que va frenar el seu desenroll, fins que per real orde el 27 de maig de 1786 es varen suspendre les seues activitats financeres.

Real Seminari de Mineria

El Real Cos de Mineria va establir ademés una escola de mineria, el Real Seminari de Mineria de la Nova Espanya o Colege de Mineria, el qual va obrir per primera volta les seues portes l'1 de giner de 1792.

Archiu:Patio de Minería - Patio principal.jpg

El senyorial pati principal del Palau de Mineria en l'actualitat.

En les ordenances va quedar establit que la direcció i el govern del Colege estaria a càrrec del director general de mineria, qui estava facultat per a propondre al tribunal a mestres i empleats, aixina com fer selecció d'alumnes, propondre matèries i métodos o plans d'estudi prèvia consulta al cos docent. Era el responsable de formular el reglament del Colege per a ser somés a l'aprovació del rei. El Colege contava també en un rector i un vicerrector, abdós eclesiàstics.