Recint amurallado d'Adzaneta
El recint amurallado d'Adzaneta, en la comarca del Alcalatén, província de Castelló, és un monument catalogat com Be d'Interés Cultural, per declaració genèrica, que presenta el còdic 12.04.001-008, estant anotat ministerialmente en el número d'anotació 28114, del 15 de juny de 2011, segons consta en la Direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]Segons les troballes arqueològiques en els que es conta, es pot afirmar que els orígens de l'assentament humà en Adzaneta del Maestrazgo es remonten a l'Edat de Bronze.[1] El núcleu de població més primitiu s'ubicava en una zona defesa per l'orografia del terreny (per la presència de dos barrancs que confluïen en una rambla), de manera que tan sol era necessària la fortificació en muralles de l'escassa zona oberta. Es tracta de la zona coneguda com “la vila closa”.[3]
El primer recint amurallado es creu que pertany a l'época de la dominació musulmana de la zona, de fet, el nom d'Atzeneta (nom oficial en valencià), prové del nom del cap berberisco Zanet, pertanyent a la tribu Az-zanata, que és la que estava assentada en els territoris de l'actual municipi.[4] Segons els estudis, este primer recint amurallado es va alçar en l'extrem est de l'assentament, donant orige a un espai públic que coincidiria en l'actual plaça Pastora.
La població va passar a mans dels cristians en la reconquista per les tropes de Jaime I d'Aragó, passant a formar part de la demarcació territorial del castell de Culla.[1] En 1235 Jaime I canvia el poble, junt en el castell dels Coves per Morella, passant aixina a formar part dels territoris pertanyents a Blasco d'Alagón, passant més vesprada (1241) per herència a mans de Guillem d'Anglesola , qui va conseguir la carta pobla en 1272.[1][5] A principis d'el XIV és venut a l'Orde de Montesa, passant a ser una zona de residència d'importants famílies de la noblea, lo que encara queda palesa en les fronteres de moltes cases del poble que conten en belles portes, finestres i escuts.[4][1][5]
Segons l'historiador Vicente García Edo, de l'Universitat Jaime I de Castelló, existixen documents redactats pels Maestres de Montesa en 1374 i 1377 referents a la construcció de muralles en els seus dominis, tant noves com a millores en les ya existents, i que tenen el seu orige en el conflicte bèlic de la guerra dels Pedros entre Aragó i Castella.[1]
D'esta manera la primera ampliació de la zona amurallada es va deure realisar en el XIV, coincidint en la guerra dels dos Pedros, obrint-se una porta d'accés pel camí de Vistabella, en el carrer de Sant Bertomeu que va ser el llímit d'esta ampliació. Més vesprada, en el XVII, es va derrocar el mur oest de la muralla per a poder construir l'iglésia, en lo que es va incorporar a la nova zona amurallada el barri, fins a llavors extramuros en carrers paralels com la Puríssima, dels Arnaus i de Mosen Pere.[1]
La majoria dels restants que queden en l'actualitat estan dins de les cases que es varen ser construint sobre elles, o utilisant part del recint amurallado com a cases, com ocorre en el cas de les antigues torres. I el restant va ser derribant-se fins a acabar per desaparéixer pràcticament com a muralla, cosa que va ocórrer en el XVIII.
Descripció
[editar | editar còdic]Com a restants millor conservats i més visibles del recint amurallado cal destacar la coneguda com a Torre de la Presó, que té confirmada la seua data de construcció per estudis arqueològics realisats, i un llenç de muralla que presenta restants d'almenas, matacán, aixina com restants d'atres dos torres. Per la seua banda, el primitiu recint entorn a la plaça Pastora (de planta casi quadrada i articulada al voltant del primitiu pou que abastia d'aigua als primers pobladors. En l'actualitat un retaule ceràmic de l'image la Verge baix la advocación de la Divina Pastora, situat en una capella ubicada en la frontera d'una de les seues cases la presidix i dona nom), està protegit per la seua major cota respecte als barrancs i el desnivell per mig de murs inclinats de fàbrica de mampostería.[1][4]
La torre, de planta quadrada, té tres altures i coberta de teixixca curva a un aigua; de fàbrica de mampostería regular formant hilades. Presenta una gruixa dels murs que és de 106-110 cm en planta baixa, mentres que disminuïx en les successives plantes 95 en la primera i 75 en la segona. L'accés a les plantes superiors es realisa a través d'una escala que encara es conserva. Els murs presenten aspilleras i les finestres grosses reixes de forjat. Junt a la torre es va obrir el portal del camí de Vistabella, en una de les modificacions del recint amurallado del que s'ha parlat en la secció anterior, actualment desaparegut en ser demolit al voltant dels anys cinquanta d'el XX. En la porta d'accés hi ha una inscripció que data de 1898. Rep el nom de” torre de la presó” per haver segut utilisada com a recint de presons en el poble fins a pràcticament els anys 60 d'el XX.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=1053
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 1 de maig de 2015.
- ↑ Pla General d'Atzeneta del Maestrat (Castelló). I. A. I.- INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL MEMÒRIA D'IMPACTE PATRIMONIAL. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2015. Consultat el 4 de maig de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 http://www.jdiezarnal.com/spaincastellon.html
- ↑ 5,0 5,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2015. Consultat el 1 de maig de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recinto amurallado de Adzaneta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.