Anar al contingut

Recint amurallado d'Altura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Recint amurallado d'Altura

El recint amurallado d'Altura o muralles d'Altura, en la població del mateix nom, comarca del Alt Palancia, província de Castelló, és un monument catalogat com Be d'Interés Cultural, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana, Presenta anotació ministerial número R-I-51-0011350 i data d'anotació 15 d'abril de 2005.[1]

Descripció historicoartística

[editar | editar còdic]

Pese a que la zona d'Altura ha estat habitada des de l'edat de Bronze, no hi ha evidències clares d'un establiment urbà fins a entrat el XIII. Hi ha documentació de la donació realisada pel rei Jaime I d'Aragó, a dò Pedro Ferrnández d'Azagra, el 2 d'agost de 1237, dels castell i viles de Chelva i Altura, entre atres coses.[1]

Per la seua banda, respecte a l'història del recint amurallado, no s'han realisat encara estudis que permeten datar la seua construcció, ni saber realment res concret del seu perímetro i característiques, desconeixent-se per eixemple el número de torres que posseïa o l'existència de fos. Hui en dia ha segut adsorbido per un caseriu existent, pese a la qual cosa, per la topografia del terreny, resulta reconeixible el parcelario i dos portals, un cridat el de les Parres, i el de Clemente Serrano, conegut com “el Portalico”, el qual posseïx un arc de mig punt de sillería, i és considerat com una de les atraccions de la població; constituint la porta d'accés al recint que donava al camí d'Aragó, aixina com al camí vell d'Altura-Segorbe, que confluïx a ell. Fa poc va desaparéixer una atra porta que donava a la plaça Era Lozano, i es creu va deure haver un atre accés en el carrer Portillo.[1][2][3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Secció 1a. Béns d'interés cultural - Patrimoni Cultural i Museus - Generalitat Valenciana» (en ca-és). Patrimoni Cultural i Museus. Consultat el 2023-02-22.
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2014. Consultat el 30 de giner de 2014.
  3. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2014. Consultat el 30 de giner de 2014.