Recint amurallado de Benasal

Erro al crear miniatura:

Recint amurallado de Benasal

El recint amurallado de Bensal, o Les Muralles (torres d´en Garcés, de la Presó i Redona) de Benasal, conegudes també en el nom de Fortalea de Benasal, són Be d'Interés Cultural, per declaració genèrica, en anotació ministerial: R-I-51-0010792, i data d'anotació 3 de juny de 2002, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana. Es troba dins del municipi de Benasal, en la comarca del Alt Maestrazgo, en la província de Castelló (Espanya).

Història

Benasal té els seus orígens en la primera época de la conquista de la península pels àraps. En 1213, el rei Pedro II d'Aragó, que ya hi havia reconquistado la zona, va otorgar a l'Orde del Temple el castell de Culla en totes les seues possessions, inclosa Benasal (població que en el document de donació se cita com Avinaçal). Més vesprada Jaime I d'Aragó, en 1226, otorga al senyor feudal Blasco d'Alagón totes les terres que conseguira conquistar als àraps. La conquista va començar l'any 1232, en que don Blasco va prendre Morella. Dos anys més vesprada varen ocupar Culla en totes les seues pertinences, entre elles Benasal. Don Blasco d'Alagón va otorgar Carta de Població a Berenguer de Calatarrà, per mig de document donat el 3 de giner de 1239. En 1303 els hereus de Blasco d'Alagón varen vendre les possessions a Berenguer de Cardona, Maestre del Temple, creant-se la Comanda de Benasal. Despuix de la desaparició dels Templarios i creada l'Orde de Montesa s'incorpora a ella en 1319. En el primer capítul general de l'Orde celebrat en Sant Mateo és erigida en cap de l'Encomana del seu nom, separant-se de la jurisdicció de Culla i donant-se peu a la fortificació adequada de la vila. Va participar en les guerres de Successió prenent partit a favor dels Borbón, per lo que Felipe V d'Espanya, en 1709, li va otorgar el títul de fidelísima vila a la població i va afegir la flor de lis en l'escut de la mateixa. També va participar en les guerres Carlistas.

Descripció

Les muralles varen ser alçades des del primer assentament de la població fins a començos d'el XIV, possiblement durant el govern de Pedro de Tous, Maestre de Montesa, i finalisant-se al voltant de 1380. Les investigacions arqueològiques duen a pensar que el recint posseïa sèt torres i cinc portals. En l'actualitat solament es conserven quatre torres, l'anomenada Torre de la Presó, torre almenada, de planta quadrada, que se situada en l'àngul este de lo que va anar el recint amurallado, adossada a una vivenda i en la seua part baixa es va ubicar una presó i calabós. L'interior conta en arcs de pedra, forjats en voltons de fusta i masmorra en el sòtol. És una de les millors torres de defensa adossades a la muralla. L'atra torre, també quadrada i almenada, es cridada d'En Garcés o del Planet. Presenta quatre altures, en fàbrica de mampostería i sillería en els cantons. En la frontera sur que dona a la plaça, presenta dos balcons de construcció contemporànea, porta i finestres. L'interior, és diferent segons l'us segons plantes, presentant forjats resolts en voltons de fustes. Està en el costat sur del recint amurallado. La tercera, que és circular es troba localisada en el llenç suroest. Esta torre circular té dos altures, està construïda de mampostería i presenta un únic menut va. En l'interior el forjat és de fusta i el solado de pedra. La quarta és l'actual campanar ! Varen aprofitar esta torre per a coronar-la en pedra blanca duta de la Montalbana i una volta terminada es varen afegir les campanes. També es conserven menuts llenços de les muralles, aixina com el portal cridat de la Llosa, abans portal de Sant Agustín, format per un arc de ferradura aràbic-cristià, que és únic en la zona nort de la Comunitat Valenciana. Junt a este portal de la Llosa es troba el cridat Castell de la Llosa, el qual no és un edifici fortificado, sino que va ser la residència del fundador i primer poblador Berenguer de Calatarrà, en el XIII. Este edifici es va convertir en lloc de reunió dels demés pobladors i més vesprada i fins a finals d'el XV, en Ajuntament.

La Torre de la Presó va ser restaurada en 1998, procedint-se a la seua neteja, consolidació de les fàbriques i reposició de forjats i fàbrica.