Recta d'altura

La recta d'altura és la llínea de posició per excelència usada en navegació astronòmica, descoberta per casualitat en 1837 pel capità Thomas H. Sumner. La recta d'altura, és en realitat una aproximació al círcul de posició, o circumferència d'altures iguals, en l'entorn propenc a la posició verdadera de l'observador, en a on es confon arc i cuerdo o arc i tangente. Este ingeniós artificio matemàtic permet simplificar notablement els càlculs per a obtindre la recta, i poder dibuixar-la en la carta nàutica mercatoriana.