Recurs hídric
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Es denominen recursos hídrics a la totalitat de l'aigua disponible o potencialment disponible, en cantitat i calitat suficients, en un lloc i en un periodo de temps donats, apropiats per a satisfer una demanda identificable.[1] Freqüentment, este terme s'utilisa en relació en l'aigua dolça fàcilment accessible, independentment de l'estat físic en que es trobe, líquida o sòlida, que puga ser utilisada pel ser humà per a satisfer alguna necessitat, com el suministrament d'aigua potable a la població, regadiu o producció d'energia. En un sentit més general, el concepte de recursos hídrics, es referix a qualsevol tipo d'aigua productiva o directament vinculada a un us o aprofitament, per lo que en este cas, un recurs hídric seria qualsevol cos d'aigua existent en el planeta des dels oceans fins als rius passant pels llac, les rieres i els estanys. A voltes es parla de recurs hídric o de recurs hidràulic en el mateix sentit.[2]
Introducció
[editar | editar còdic]En els últims anys la humanitat s'ha conscienciat de la necessitat imperativa de preservar els '''recursos hídrics''', evitant els desperdicis i sobretot evitant la contaminació dels mateixos. S'està molt llunt encara d'alcançar un us racional d'estos recursos naturals que si be són, en part, renovables, es corre el perill de que l'increment del seu us i la contaminació superen la capacitat auto regeneradora dels mateixos. EL AGUA és essencial per a la supervivència i el benestar humans, i és important per a molts sectors de l'economia. Els recursos hídrics es troben repartits de manera desigual en l'espai i el temps, i somesos a pressió per les activitats humanes.
Com ya se sap, dos terços de la superfície terrestre està sumergida i la major part, al voltant del 97% del total es troba continguda en els mars i oceans, és dir, es tracta d'aigua salada l'aprofitament de la qual requerix d'activitats adicionals com la desalinización. El restant, al voltant del 3% de l'aigua del planeta és aigua dolça; si be, no és fàcilment accessible, ya que en la seua major part es troba en les conyes polars o en els glaciars i solament una menuda part del total, al voltant del 0,5% es troba en rius i llac;[3] és dir, es tracta d'aigua dolça superficial disponible per al seu aprofitament directe com a recurs hídric, encara que cal dir, que dita aigua no es distribuïx de forma homogénea, ya que la cantitat i la disposició dels recursos hídrics varia enormement depenent de la regió geogràfica. La distribució del aigua dolça disponible per al consum humà és molt variable de regió a regió. En l'extrem més crític, en algunes parts del Mig Oriente, les disponibilitat estan entorn a 136 litros per habitant i per dia. En l'atre extrem, en zones humides i poc poblades la disponibilitat supera els 274 m³ per habitant i per dia. [4]Per últim, mentres que en alguns llocs els recursos hídrics es malgasten, en uns atres resulta un ben particularment escàs. Ademés, existixen distints agents i activitats contaminants que atenten contra la preservació de l'aigua, i que requerixen de mides constants per a mantindre-les a ralla.
Definició
[editar | editar còdic]Els recursos hídrics són definits per l'UNESCO, com:
Els recursos hídrics es constituïxen en un dels recursos naturals renovables més importants per a l'espècie humana.
La necessitat d'una correcta gestió dels recursos hídrics ha donat peu a un sinnúmero d'investigacions en les més diverses àrees, com:
- la geografia, descrivint la disponibilitat espacial;
- la hidrologia, determinant la seua disponibilitat temporal;
- la hidràulica, estudiant el comportament físic de l'aigua.
- l'ingenieria, intentant modificar i adaptar la disponibilitat espacial i temporal en funció de les necessitats humanes en vistes al seu desenroll, i tractant de conseguir el major profit;
- l'ecologia, en la finalitat de reconéixer els ecosistemes fràgils, casi sempre relacionats en la presència o absència de l'aigua;
- l'administració pública, regulant l'us per al ben comú;
- l'investigació operacional, compatibilisant usos conflictius entre sí;
- el dret, establint i afinando normes i convenis internacionals per a l'us de l'aigua en conques hidrogràfiques compartides per dos o més països;
- la defensa civil, preocupada en el control d'events catastròfics, molt freqüentment lligats a l'aigua, quan hi ha en excés, o quan escasseja.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ UNESCO. «International Glossary of Hydrology». unesdoc.unesco.org. Consultat el 2024-11-03.
- ↑ RAE. Diccionari Panhispánico de l'espanyol jurídic. «Recurs. Accepció 2 (Aigua)». Consultat el 2024-11-03.
- ↑ VanLoon, Gary W.; Duffy, Stephen J. (2005). «Cap. 9 The hydrosphere», Environmental chemistry: a global perspective, 2. ed., reprinted edició (en Anglés), Oxford Univ. Press, pp. 197-201. ISBN 978-0-19-927499-4.
- ↑ FAO. «AQUASTAT - FAO's Global Information System on Water and Agriculture». www.fao.org. Consultat el 2024-11-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recurso hídrico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.