Anar al contingut

Redonda chiquinquirana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La palometa braquíptera de Mucubají (Redona chiquinquirana) és una espècie de palometa, de la família Nymphalidae, que va ser descrita per J.R. Ferrer-Paris en el 2015, a partir d'eixemplars provinents dels páramo de la Serra Nevada de Sant Dumenge, en l'estat Mèrida, Veneçola. Durant molts anys se li considerava una població de Redona empetrus,[1] pero la comparació de diferents caràcters morfològics ha confirmat la seua identitat com un tàxon independent.

Distribució

[editar | editar còdic]
Archiu:Quebrada Mucubají, Serra de Sant Dumenge.JPG
Vista del pico Mucuñuque des de la vall de morrena de la quebrada de Mucubají, Parc nacional Serra Nevada (Veneçola).

R. chiquinquirana és una espècie endèmica de Veneçola, en una distribució extremadament restringida. Es coneix exclusivament de tres localitats (Quebrada de Mucubají, Estany Gran i Estany Negre), totes elles en el sector de la Estany de Mucubají del Parc nacional Serra Nevada.[2]

Biologia

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que els seus congèneres R. bordoni i R. frailejona mostra un marcat dimorfisme sexual en el tamany de les ales, i les femelles presenten una major biomassa abdominal associada a una gran producció d'ous.[3]

Plantes hospederas

[editar | editar còdic]

No es coneixen les plantes hospederas de R. chiquinquirana, pero se sospita que les larves d'estes palometes s'alimenten de gramíneas i unes atres monocotiledóneas abundants en els ecosistemes que habiten. No s'ha conseguit estudiar el cicle de vida complet.[3][4]

Comportament i Ecologia

[editar | editar còdic]

Les poblacions estan associades a chapulls parameros.[3][2] Els mascles de R. chiquinquirana té un marcat patró d'activitat matutino, pero aparentment permaneixen inactius quan les condicions ambientals són desfavorables i en hores de la vesprada.[3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

L'epítet específic es deriva del segon nom del Dr. José Chiquinquirá Ferrer González, exrector de la Universitat del Zulia.

Conservació

[editar | editar còdic]

Les poblacions de R. chiquinquirana es consideren vulnerables pel seu alt grau d'especialisació al mig ambient páramo. A pesar de que se sospita que les seues larves s'alimenten de plantes altament abundants en el seu hàbitat natural, la transformació dels páramo pel sobrepastoreo poden canviar les condicions locals i extinguir poblacions sanceres, inclús dins d'àrees protegides.[4] De fet, els ecosistema d'alta montanya veneçolans es consideren igualment amenaçats segons els criteris de llistes roges d'ecosistemes.[5]

R. chiquinquirana és considerada En Perill (EN) per la seua distribució restringida, hàbitat fragmentat i tendències negatives en la seua distribució potencial.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Palometes de Mucubají». Centre de Visitants de Mucubají. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2015. Consultat el 4 de juny de 2015.
  2. 2,0 2,1 «New satyrine butterflies from the Venezuelan Vages (Lepidoptera: Nymphalidae)».Anartia.25
    95-160.doi:10.5281/zenodo.18332.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Ferrer-Paris, J. R. 2000. The genus Redona (Lepidoptera: Satyrinae): a model to study adaptation and distribution in the páramo of Veneçola. Der Genus Redona (Lepidoptera: Satyrinae): Fallstudie über Anpassung und Verbreitung in donen Páramo von Veneçola. Bayreuth: Universität Bayreuth,[ii] + xiii + 111 pp. [Dipl. Biol. thesis].
  4. 4,0 4,1 «Palometes Altiandinas (Lepidóptera: Nymphalidae: Satyrinae) i la Conservació dels Páramo en Veneçola».En: C.A. Jaramillo, C. Castany Uribe, F. Arjona Recalcament, J.V. Rodríguez & C.L. Durán (eds.) Congrés Mundial d'Páramo, Memòries Prenc I. Bogotà: Conservació Internacional Colòmbia.
    626-633.
  5. Oliveira-Miranda, M., Huber, O., Rodríguez, J. P., Rojas, F., Oliveira-Miranda, R., Zambrano-Martínez, S. & Giraldo, D., 2010. Risc d'Eliminació dels Ecosistemes Terrestres de Veneçola. En Rodrıguez, J. P., Rojas-Suárez, F. & Giraldo, D., eds., Llibre Rojo dels Ecosistemes Terrestres de Veneçola, págs.107–256. PROVITA, Caracas, Veneçola.
  6. «Palometa paramera de Mucubají». Llibre Rojo de la Fauna Veneçolana. Provita & Fundació Empreses Polar. Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2015. Consultat el 16 de novembre de 2015.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]