Refaítas
En la Bíblia hebrea, aixina com en texts antics no judeus de la regió, el terme nort-occidental semítico refaíta o refaím (cf. la forma plural en רְפָאִים (rəfāʾīm); 𐎗𐎔𐎜𐎎 (rpʾum), 𐤓𐤐𐤀𐤌 (rpʾm))[1] es referix be a un poble d'estatura i talla superiors a la mija en Plantilla:Bíblia, be a esperits de difunts en l'atra vida, Seol (com es llig en les següents Escritures: Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia i Plantilla:Bíblia, aixina com Plantilla:Bíblia).
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme refaím apareix per primera volta en Ugarit.
No hi ha consens respecte a la vocalisació exacta del nom «Rpʾum» en ugarítico, ya que la paraula no apareix en texts silàbics. La primera sílaba, /ra/, es basa majorment en noms semíticos de Ugarit, Canaán, Mari i atres llocs escrits en text silàbic que contenen l'element Rpʾ. Eixemples: Ra-pí-ú-um; A-bi-ra-pí; Ya-ku-un-ra-pí; Am-mu-ra-pí; Ra-pa-Ya-ma; Ra-pí-DINGIR i més. No és segur, no obstant, si l'element Rpʾ d'estos noms es referix únicament als Refaím. Per al cas nominatiu, en varis estudis s'han propost diverses llectures, tals com Rapaʾūma, Rāpaʾūma, Rāpiʾūma, Rapiʾūma, i aixina successivament.
Existixen dos grans grups de hipòtesis etimològiques que expliquen l'orige del terme bíblic refaím. El primer propon que es tracta d'un terme natiu del idioma hebreu, derivat be de la raïl רפא o be de רפה. La primera raïl transmet l'idea de sanaació, com en la curació de les ànimes que viuen en l'atra vida judeua, el Seol, a on aguarden el juí final de Deu. La segona raïl denota debilitat o impotència; les ànimes del Seol són «dèbils» en el sentit de que no posseïxen poder físic ni estatus com en el món dels vius. ya que tot allò que dona poder als vius carix de sentit en la terra dels morts, els seus habitants són, per tant, impotents i dèbils i deuen sometre's a Elohim.[2][3][4]
El segon grup de hipòtesis etimològiques tracta refaím com un préstam llingüístic d'una atra llengua semítica antiga. Entre les propostes es troba el acadio rabu «príncip», pero esta explicació goja d'escassa popularitat. Molt més respal ha rebut el hipòtesis que deriva el hebreu refaím del ugarítico rpum, que designa als ancestros difunts semideificados mencionats en fonts com el cridat Text dels Refaím (KTU 1:20–22).[5][6] A pesar de l'inconsistencia entre estos possibles significats i del fet de que les traduccions modernes distinguixen clarament entre refaítas com una de les tribus (p. eix., Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia) i refaím com a habitants del inframundo (p. eix., Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia), en el text original s'utilisa la mateixa paraula.
Poble cananeo
[editar | editar còdic]En la Bíblia hebrea, «refaítas» o «refaím» descriu una antiga raça de jagantes en Canaán, des de l'Edat del Bronze fins a l'Edat del Ferro. Molts llocs també varen rebre el seu nom. Segons Plantilla:Bíblia, el rei Quedorlaomer i els seus aliats varen atacar i varen derrotar als refaítas en Astarot-Karnaim. Els refaítas també es mencionen en Plantilla:Bíblia; Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia; el Llibre de Josué (Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia); els Llibres de Samuel (Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia); i els Llibres de les Cròniques (Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia i Plantilla:Bíblia).
Exégetas judeus medievals com Nahmánides i David Kimhi han sugerit que els refaím i els hivitas són els mateixos. Açò solia explicar per qué abdós noms mai apareixen junts en les llistes bíbliques de tribus cananeas. No obstant, estudis posteriors han posat en dubte esta suposició. Uns atres han argumentat que els refaím no eren cananeos, pero que aixina i tot la seua terra va ser promesa a Abraham.[7]
En la narrativa bíblica, als israelitas se'ls va instruir exterminar als anteriors habitants de la Terra Promesa, és dir, Canaán, que inclouen diversos pobles en nom, i també alguns individus inusualment alts/grans. Varis passages del Llibre de Josué i també Plantilla:Bíblia sugerixen que Og, rei de Basán, va ser un dels últims supervivents dels refaím, i que el seu llit media nou colzes de llarc (un colze ordinari és la llongitut de la gobanella d'un home, o aproximadament Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.; açò fa que el llit supere els 13 peus de llarc). Anac, segons Plantilla:Bíblia, també era refaíta.
Els refaítas eren cridats «Emim» pels moabitas en Plantilla:Bíblia, mentres que els amonitas els cridaven «Zamzummim» en Plantilla:Bíblia.
Vore també
[editar | editar còdic]- Emek Refaim
- Nefilim
- Rujm el-Hiri, també cridat «Gilgal Refaim»
- Llibre dels Jagants
- Valle de Refaím
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Booth, Scott W.
- ↑ Brown, Francis; Driver, Samuel Rolles; Briggs, Charles A. (1907) A Hebrew and English Lexicon of the Old Testament (CD-ROMCD-ROM), 2013 edició, Oxford.
- ↑ Köhler, Ludwig; Baumgartner, Walter. (2002) The Hebrew and Aramaic Lexicon of the Old Testament (CD-ROMCD-ROM), Brill.
- ↑ Harris, R. Laird; Archer, Gleason L.; Waltke, Bruce K. (2003) Theological Wordbook of the Old Testament (CD-ROMCD-ROM), Moody Press.
- ↑ Lewis, Theodore J. 1999. «Dead». En Dictionary of Deities and Demons, pp. 223–231.
- ↑ Rouillard-Bonraisin, Hedwige. 1999. «Rephaim». En Dictionary of Deities and Demons, pp. 692–700.
- ↑ Vore
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Refaítas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.