Refredat
El refredat és l'eliminació de calor, lo que generalment resulta en una temperatura més baixa i/o una canvie de fase (per eixemple, de gas a líquit o de líquit a sòlit).[1][2] La disminució de temperatura conseguida per qualsevol un atre mig també pot denominar-se refredat. La transferència d'energia tèrmica pot ocórrer per radiació tèrmica, conducció de calor o convecció.[3][4]
Dispositius de refredat
[editar | editar còdic]Sistemes de refrigeració i climatisació
[editar | editar còdic]- Refrigerante — decorregut utilisat en cicles de refrigeració per a absorbir i transferir calor.[5]
- Torres de refrigeració — utilisades en grans plantes industrials i centrals elèctriques per a dissipar calor residual.[6]
- HVAC (Calefacció, Ventilació i Aire Acondicionat) — sistemes per a controlar la temperatura, humitat i calitat de l'aire en espais tancats.[7]
- Refrigeració urbana (district cooling) — sistemes centralisats que distribuïxen aigua freda des d'una planta central a múltiples edificis.[8]
Sistemes de refredat per evaporament
[editar | editar còdic]- Enfriador evaporativo (cooler evaporativo o enfriador de pantà) — utilisa l'evaporament d'aigua per a gelar l'aire.[9]
- Tecnologia de gèl bombeable (isse slurry technology) — suspensió de menuts cristals de gèl en un líquit portador, utilisada per a almagasenament i transport de fret.[10]
Bescanviadors i disipadores de calor
[editar | editar còdic]- Bescanviador de calor — dispositiu que transferix calor entre dos o més decorreguts sense que es mesclen.[3]
- Disipador de calor (heat sink) — component que absorbix i dissipa calor, comuna en dispositius electrònics.[11]
- Radiadors — utilisats en automòvils i sistemes de calefacció per a dissipar calor a l'ambient.[3]
- Interenfriador (intercooler) — dispositiu que gela l'aire comprimit entre etapes d'un motor turbocomprimido.[12]
Tubos i sistemes de transferència de calor
[editar | editar còdic]- Tubo de calor (heat pipe) — dispositiu que utilisa evaporament i condensació d'un decorregut intern per a transferir calor eficientemente.[13]
- Tubo de vórtice (vortex tube) — dispositiu sense parts mòvils que separa aire comprimit en corrents calenta i freda.[14]
Tecnologies alvançades
[editar | editar còdic]- Refredat radiativo — procés pel qual un cos pert calor per mig de l'emissió de radiació infrarroja.[15]
- Enfriador radiativo passiu diürn — tecnologia que permet refredat per radiació durant el dia, inclús baix llum solar directa.[16]
- Refrigeració termoelèctrica — utilisa l'efecte termoelèctric de Peltier per a bombejar calor per mig de corrent elèctrica.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «International Dictionary of Refrigeration» (en en). iifiir.org. International Institute of Refrigeration (IIR). Consultat el 2026-06-10.
- ↑ «ASHRAE Terminology» (en en). ashrae.org. American Society of Heating, Refrigerating and Air-Conditioning Engineers (ASHRAE). Consultat el 2026-06-10.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Incropera, Frank P.; DeWitt, {{{nom2}}}; Bergman, {{{nom3}}}; Lavine, {{{nom4}}} (2011). «Chapter 1: Introduction», Fundamentals of Heat and Mass Transfer, 7.ª edició, Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, pp. 3-9. ISBN 978-0-470-50197-9.
- ↑ Çengel, Yunus A.; Ghajar, {{{nom2}}} (2015). «Chapter 2: Heat Conduction Equation», Heat and Mass Transfer: Fundamentals and Applications, 5.ª edició, New York: McGraw-Hill Education, pp. 25-35. ISBN 978-0-07-339818-1.
- ↑ (2017) «Chapter 31: Refrigerants», ASHRAE Handbook: Fundamentals, Atlanta, GA: American Society of Heating, Refrigerating and Air-Conditioning Engineers, pp. 31.1-31.12. ISBN 9781939200587.
- ↑ Kröger, Detlev G. (2004). «Chapter 6: Cooling Tower Design and Operation», Air-Cooled Heat Exchangers and Cooling Towers, Tulsa, OK: PennWell Corporation, pp. 185-210. ISBN 978-1-59370-006-7.
- ↑ (2016) ASHRAE Handbook: HVAC Systems and Equipment, Atlanta, GA: American Society of Heating, Refrigerating and Air-Conditioning Engineers. ISBN 9781939200273.
- ↑ Butters, Chris; Nordin, Adzuieen; Khai, {{{nom3}}} (2018). District Cooling: A Key Solution for Hot Climate Cities (en en), Springer Singapore, pp. 151–171. doi:10.1007/978-981-10-6638-2_11. ISBN 978-981-10-6637-5.
- ↑ Watt, John R.; Brown, {{{nom2}}} (2000). «Chapter 4: Evaporative Cooling Systems», Evaporative Air Conditioning Handbook, 3.ª edició, Lilburn, GA: Fairmont Press, pp. 45-72. ISBN 978-0137485192.
- ↑ Kauffeld, Michael; Kawaji, {{{nom2}}}; Egolf, {{{nom3}}} (2005). Handbook on Isse Slurries: Fundamentals and Engineering, Paris: International Institute of Refrigeration, pp. 75-98. ISBN 2913149421.
- ↑ Ellison, Gordon N. (1994). «Chapter 6: Heat Sinks», Thermal Computations for Electronic Equipment, New York: Van Nostrand Reinhold, pp. 112-130. ISBN 978-0-442-01143-7.
- ↑ Heywood, John B. (2018). «Chapter 11: Turbocharging and Supercharging», Internal Combustion Engine Fundamentals, 2.ª edició, New York: McGraw-Hill Education, pp. 420-435. ISBN 978-1-260-11610-6.
- ↑ Reay, David; McGlen, {{{nom2}}}; Kew, {{{nom3}}} (2013). «Chapter 2: Heat Transfer Theory», Heat Pipes: Theory, Design and Applications, 6.ª edició, Oxford: Butterworth-Heinemann, pp. 15-42. ISBN 978-0-08-098266-3.
- ↑ (1982).The American Society of Mechanical Engineers (ASME) Paper.
- 82-WA/HT-30.
- ↑ «Thermal Protection System» (en en). NASA. National Aeronautics and Space Administration. Consultat el 2026-06-10.
- ↑ Nature.515(7528)
- 540-544.doi:10.1038/nature13883.
- ↑ Goldsmid, H. Julian (2010). «Chapter 4: Thermoelectric Refrigeration», Introduction to Thermoelectricity, Berlin: Springer, pp. 47-68. ISBN 978-3-642-00715-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enfriamiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.