Regió Carib (Colòmbia)
_-_Bah%C3%ADa_de_Santa_Marta_desde_el_extremo_norte_del_Camell%C3%B3n_Rodrigo_de_Bastidas.jpg){kind=link}
La regió Carib[1][2][3] de Colòmbia és la regió natural continental i marítima més septentrional del país. Està ubicada en la zona nort de Colòmbia. Llimita al nort en el mar Carib, al que deu el seu nom, a l'Orient en Veneçola, al sur en la regió Andina i a l'Occident en la regió Pacífic. Els seus principals centres urbans són Barranquilla, Cartagena, Soledad, Santa Marta, Montería, Valledupar, Sincelejo, Riohacha, Aguachica i Apartadó.
Història
[editar | editar còdic]Governació de Nova Andalusia i Urabá
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Província de Nova Andalusia i Urabá.
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Geografia
[editar | editar còdic]- REDIRECT Plantilla:Panorama
Físicament, la Regió Carib està composta per la planura continental del Carib i per les aigües i territoris insulars colombians en la mar Carib. El territori continental tradicionalment és conegut com a costa Atlàntica, i des dels anys 1990, també com a costa Carib. Esta planura està ubicada al nort dels Vages i termina en la Serra Nevada de Santa Marta per a donar pas a la península de la Guajira. La regió està dominada per la delta del riu Magdalena i posseïx un llitoral no molt accidentat des del golf d'Urabá en direcció Suroccidente - Nororiente fins al golf de Coquibacoa. No obstant, en ella es troben les majors altures del territori colombià en la Serra Nevada de Santa Marta (picos Colón i Bolívar). Encara que el Carib Colombià és predominantment pla, es caracterisa per la seua varietat ecològica, que els seus ecosistemas van des del bosc sec de La Guajira fins a la selva humida de la regió del golf d'Urabá. La regió és flanquejada per la cordillera oriental, més exactament per la serranía de Perijá, la qual servix de llímit natural en Veneçola.
Subregiones naturals
[editar | editar còdic]Les subregiones de la regió Carib són les següents:
- Península de la Guajira.
- Valls de l'alt Cessar i del Ranchería
- Serra Nevada de Santa Marta.
- Delta del riu Magdalena.
- Montes de María.
- La Sabana (ubicat entre Còrdova, Sucre i part de Bolívar)
- Valls aluvials dels rius Sinú i alt San Jorge.
- Depressió Momposina.
- La Mojana
- Golf d'Urabá.
- Aigües territorials en el mar Carib.
Fauna i flora
[editar | editar còdic]Per la diversitat del clima de la regió, és molt gran la varietat d'espècies animals i vegetals que en ella es troben. Moltes d'estes espècies es troben en via d'extinció (com els manatíés i la guartinaja). Entre els animals més predominants es troben els tigrillos, la mona tití, la guacamaya, els taburons i vàries espècies de serps. cal destacar que també en els rius es troben espècies com el bocachico i el caimà. En les mars i, en especial, en les illes del Rosario, prop de Cartagena d'Índies, es troben grans secs de coral.
La flora de la regió és molt exòtica, existixen espècies úniques com el manglar que en la regió es troba en grans cantitats. En els páramo de la Serra Nevada es troben també frailejones; la serra posseïx molta varietat de climes, des del clima càlit fins a un clima templat, no molt llunt de la plaja.
Parcs naturals[4]
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parcs nacionals naturals de Colòmbia.
- Parc nacional natural Baïa Portete - Kaurrele
- Parc nacional natural Corals de Profunditat
- Parc nacional natural Corals del Rosario i de Sant Bernardo
- Parc nacional natural Macuira
- Parc nacional natural Old Providence McBean Lagoon
- Parc nacional natural Paramillo
- Parc nacional natural Serra Nevada de Santa Marta
- Parc nacional natural Tayrona
- Reserva natural Cordillera Beata
- Santuari de fauna i flora Acandí, Playón i Playona
- Santuari de fauna i flora Ciènaga Gran de Santa Marta
- Santuari de fauna i flora El Corchal "La Mona Hernández"
- Santuari de fauna i flora Els Colorats
- Santuari de fauna i flora Els Flamencs
- Via parc Illa de Salamanca
Hidrografia
[editar | editar còdic]- Rius
Els principals rius de la regió Carib són: Magdalena, el Cauca, el Sinú, el San Jorge, el Cessar, l'Atrato i el Ranchería.
- Estanys i ciènages
En la regió Carib també existixen superfícies d'aigua dolça de gran extensió. Entre elles, cal mencionar la més important: la ciènaga Gran de Santa Marta.
Entre els cossos d'aigua més importants estan:
- Ciènaga d'Ayapel, en el curs del riu Sant Jorge.
- Ciènaga de Betancí, en Còrdova, en la part alta del riu Sinú.
- Ciènaga Gran del Baix Sinú, al nort de Còrdova, en el curs del rio Sinú.
- Ciènaga de Zapatosa, en el curs del riu Cessar.
- Ciènaga de Zapayán, en curs baix del riu Magdalena en el departament del Magdalena.
- Embassament del Guájaro, en la zona del canal del Dic, departament de l'Atlàntic.
- Embassament del Playón, en el piedemonte dels Montes de María, departament de Bolívar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Caracterisació de la Regió Carib». Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2017. Consultat el 20 d'agost de 2013.
- ↑ Composició de l'economia de la regió Carib de Colòmbia
- ↑ Plantilla:Cita mapa [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Parc Naturals > Regió Carib».
![[1]](https://web.archive.org/web//http://www.colectivomaloka.org/uploads/editor/mapas/01a_regiones.jpg){kind=link}
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región Caribe (Colombia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.