Regió natural de França
Una regió natural de França o país tradicional (procedent de la paraula en llatí pagus, unitat territorial) és una regió d'amplitut llimitada (algunes decenes de quilómetros) en caràcters físics homogéneus (geomorfología, geologia, clima, sols, recursos hidràulics) associats a una ocupació humana també homogéneu (en identitat cultural pròpia).
Les denominacions d'estos països o regions provenen de geógrafos,[1] erudits locals i per les antigues poblacions rurals.[2] Pot també sorgir la seua denominació a raïl de l'història d'antics feus medievalés, com en el cas de Vendômois.
Herència històrica
[editar | editar còdic]Numeroses regions naturals de França corresponen a un llímit polític de la Edat Mija, heretats a la seua volta dels pagi gal- romans i, a través ells, del territori d'un poble gal. A llarc determini les regions naturals, confoses en el poder polític que les administrava, varen poder donar el seu nom a entitats molt més extenses. Açò implica confusions a voltes complicades: el mateix nom que designa espais molt diferents i a voltes sense relació en el "país" que du este nom (la regió natural, la seua zona d'influència històrica més o menys perenne, els seus possibles avatars administratius). Els eixemples són numerosos, entre els que es poden citar:
- el País de França va estendre el seu nom a França
- el Artois (País d'Arràs) i el Comtat d'Artois
- el Hainaut (que en orige es trobava llimitat a la vall d'Haine designa entitats històriques i una província administrativa de Bèlgica)
Realitat contemporànea dels països tradicionals
[editar | editar còdic]Els llímits administratius actuals coincidixen únicament en casos molt excepcionals en una regió natural. La part cultural i les herències històriques que influïxen sobre la percepció d'una regió «natural» fan a voltes delicada una definició precisa de cada país.
La percepció d'un espai vixcut i compartit pels seus habitants tendix a borrar-se en l'uniformitat dels métodos contemporàneus de vida: l'urbanisació, la mecanisació de l'agricultura, l'emigració a grans ciutats regionals. Les regions naturals no seguixen sent una realitat menys tangible, a voltes preponderant, a través els recursos i les dificultats geogràficament naturals, les terres, els paisages, els topònims, l'arquitectura tradicional, la gastronomia, les identitats locals.
Renaixença del concepte de país/regió natural
[editar | editar còdic]En una identitat física i cultural més o menys afirmades, les regions naturals de França són territoris percebuts i vixcuts pels seus habitants, pero a sovint en llímits dubtosos i sense reconeiximent administratiu. La seua escala, és no obstant a sovint pertinent i adaptada a l'ordenació del territori, per això, es té el concepte de regió natural i país tradicional des de l'aparició de la LOADT del govern francés (Loi d'Orientation de l'Aménagement Durable du Territoire, «Llei d'Orientació de l'Ordenació Duradora del Territori») que definix Països (divisió territorial francesa) en proyectes específics. S'ha de prestar atenció, no obstant a les confusions que puga generar, ya que els països-LOADT, utilisant al mateix temps a voltes un nom idèntic, són de diferent caràcter i no concorden exactament en els mateixos llímits geogràfics, per eixemple, el País de Bray i el País de Bray que reflectix la LOADT.
Llistat de les regions naturals de França
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Regions naturals de França.
Bénédicte i Juan- Jacques Fénié varen elaborar un llistat de 546 països o regions naturals en França (del País de Auch a Yvelines). El concepte relativament confús de País/Regió natural llimita la possibilitat de fer una llista precisa. Distintes entitats, igualment pertinents les unixques que unes atres pero en criteris o una opinió diferents, poden coincidir sobre el mateix espai geogràfic.
Aixina, per eixemple, en Nort-Passe de Calais, des dels treballs del geólogo Jules Gosselet de el XIX, es distinguixen dos grans conjunts de regions naturals: el Bas-Pays constituït per plans i tossals de relleus suaus i el Haut-Pays en relleu geomorfològic molt més acusat, com els replanells cretáceas. De les propostes cartogràfiques de Jules Gosselet, solament la regió de Nervie, designant (segons l'antic civitas del Nerviens) la regió entre Escaut i Avesnois varen ser reutilisats en aclarir l'ambigüitat geogràfica del terme Hainaut. El llímit entre Haute i Bas-Pays, reprendido a posteriori pel geógrafo Jean Sommé, és pertinent tant en geografia física com a humana, constituint el llímit septentrional.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ de l'escola de Vidal de la Blache principalment
- ↑ vejau, per eixos pays : Histoire dones identités de pays en Touraine, Paris, L’Harmattan, 2001
Bibliografia
[editar | editar còdic]Bénédicte i Jean-Jacques Fénié. Dictionnaire dones pays et provinces de France, Éditions Sud-Ouest, 2000, ISBN 2-87901-367-4
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Región natural de Francia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.