Regla de Bredt
La regla de Bredt és una observació empírica en química orgànica que senyala que un enllaç doble no pot estar ubicat en la capçalera de pont d'un sistema d'anells en pont, llevat que els anells siguen suficientment grans. Esta regla rep este nom en honor a Julius Bredt.
Per eixemple, els dos últims isòmers del norborneno mostrats a continuació violen la regla de Bredt, lo que els fa massa inestables per a ser preparats:
En la figura, els àtoms de cap de pont involucrats en la violació de la regla de Bredt estan resaltats en roig.
La regla de Bredt és una conseqüència del fet de tindre un enllaç doble en un cap de pont seria equivalent a tindre un enllaç doble trans en un anell, lo que no és possible per a anells menuts (menors de huit àtoms) per tensió anular, en particular per tensió angular.
La regla de Bredt pot ser molt útil per a predir quin isòmer s'obté a partir d'una reacció d'eliminació en un sistema d'anells en pont. També pot ser aplicat a mecanismes de reacció que procedixen via carbocationes i, en menor grau, via radicals lliures, degut a que estos intermediaris, com a àtoms de carbono involucrats en un enllaç doble, preferixen tindre una geometria plana en ànguls de 120 graus i hibridació sp2.
Una molècula anti-bredt és aquella que existix i és estable (dins de certs paràmetros) a pesar d'esta regla. Un eixemple recent (2006) de tal tipo de molècules és el tetrafluoroborato de 2-quinuclidonio.
Encara que es coneixen des de fa temps excepcions a la regla, en 2024 químics de l'Universitat de Califòrnia en Los Àngeles varen descobrir un método de síntesis més general.[1]
Història
[editar | editar còdic]La primera publicació de lo que posteriorment vindria a conéixer-se com la regla de Bredt va ser en un artícul per Julius Bredt en 1924, sobre la química de terpeno bicíclicos presents en la naturalea.[2] Per a una revisió extensiva d'este tòpic, vore l'artícul de Shea.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Regla de Bredt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.