Regla de Pascal
En matemàtiques, la regla de Pascal és una identitat combinatórica sobre els coeficients binomiales. La regla diu que per a cada número natural n es té que
a on és un coeficient binomial. Açò també pot ser comunament escrit com
Demostració combinatòria
[editar | editar còdic]
La regla de Pascal té un significat combinacional intuïtiu, que s'expressa clarament en esta prova de conteo.[1]
Demostració: Recordem que és igual al número de subconjunts en k elements d'un conjunt en n elements. Supongam que un element en particular és etiquetat com a X en un conjunt en n elements.
Per a construir un subconjunt de k elements que continga X, agarrem X i k-1 elements dels n-1 elements restants del conjunt. Llavors hi hauria d'estos subconjunts.
Per a construir un subconjunt de k elements que no continguen X, agarrem k elements dels n-1 elements restants del conjunt. Llavors hi hauria d'estos subconjunts.
Cada subconjunt de k elements pot contindre X o no. El número total de subconjunts en k elements en un conjunt de n elements és la suma del número de subconjunts que contenen X i el número de subconjunts que no contenen X, .
Per lo tant, .
Demostració algebraica
[editar | editar còdic]Alternativament, la derivació algebraica del cas binomial és la següent:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2010).«Introductory Combinatorics».Prentice-Hall.
- Merris, Russell. Combinatorics. John Wiley & Sons. 2003 ISBN 978-0-471-26296-1
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regla de Pascal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.