Regla de la V

La regla de la “V” és un criteri senzill que usa les traces i curves de nivell en els valls dels mapes topogràfics per a determinar el rumbo i buzamiento de formacions geològiques homoclinales com estrats, capes, colades, falles, dics, contactes, etc.
La regla s'interpreta de la següent manera:
|
No obstant, existixen algunes excepcions i no sempre l'àpiç indica la direcció de buzamiento.[2]
Generalitats
[editar | editar còdic]L'aflorament d'estes formacions geològiques en el terreny, generen traços de llínees rectes, solament quan la superfície topogràfica és plana, pero lo més freqüent és que no siguen totalment plana, sino presenten valls i montanyes, i és en estes condicions que les traces deixen de ser llínees rectes, puix la geometria de V, es genera principalment quan els contactes de formació geològica creuen les valls, estos contactes són doblats o flexionados.[1] La direcció i grau de doblamiento, depén del grau d'inclinament de la vall i el buzamiento de la formació geològica. Quan són curts, amples i oberts la geometria de V indica un buzamiento empinat; quan són llarcs, estrets i tancats la geometria de V indica un buzamiento suau.[2]
Patrons d'aflorament
[editar | editar còdic]Existixen en total 6 patrons clàssics d'aflorament com a resultat de les diferents condicions de rumbo i buzamiento de les formacions geològiques sobre la topografia d'una vall. A continuació es descriuen els 6 patrons d'aflorament d'un estrat:[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Regla de la V» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.


