Regles de Hume-Rothery

En les solucions sòlides apareixen certs defectes puntuals de dos tipos: sustitucionales i intersticiales. Les regles de Hume-Rothery establixen les condicions necessàries que deu presentar una solució sòlida total, és dir que un material tinga solubilidad sòlida illimitada, concorde als àtoms del solut i del solvent, les condicions són les següents:

1. Tamanys relatius: esta condició establix que la diferència dels tamanys dels radis atòmics de solut i solvent no deu superar el 15% (respecte al tamany dels àtoms del solvent), ya que de ser aixina els àtoms del solut crearien grans distorsió en la ret i apareixeria una nova fase, per la qual cosa no hi hauria una solubilidad total.
2. Igualtat en l'Estructura cristalina: els components que formen la dissolució deuen tindre la mateixa estructura cristalina (ej: FCC, BCC, etc.); de lo contrari existiria algun punt en el qual ocorrerà la transició d'una fase a una atra en estructura distinta.
3. Electronegatividad: les electronegatividad dels àtoms del solut i del solvent tenen que ser lo més paregudes possible. Mentres més paregudes siguen, major és la provabilitat de formar la dissolució sòlida total. Si les electronegatividad diferixen de manera significativa, es formaran composts.
4. Similitut de les valència: les valència dels àtoms deuen ser similars; de lo contrari, la diferència d'electrons de valència favorirà la formació de composts, en lloc de la formació de solucions sòlides.

Les condicions de Hume-Rothery deuen complir-se, pero no són necessàriament suficients per a que dos metals tinguen solubilidad illimitada.