Anar al contingut

Regne de Nova Zelanda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:NZL orthographic NaturalEarth labelled en.svg
Regne de Nova Zelanda

El Regne de Nova Zelanda, també conegut en espanyol com a Regne de Nova Zelandia,[n 1] (en inglés: Realm of New Zealand) és l'àrea completa (o domini) en la que el rei de Nova Zelanda és el cap d'Estat. Qui servix com a monarca britànic és al mateix temps sobirà de Nova Zelanda.[1] El Regne de Nova Zelanda no és una federació, sino una colecció d'estats i territoris units baix el seu monarca. Nova Zelanda és un Estat independent i sobirà. Té un reclam territorial antàrtic, la Dependència Ross; un territori depenent, Tokelau, i dos Estats associats, les Islas Cook i Niue.[2]

La Dependència Ross no té habitants permanents, mentres que Tokelau, les Islas Cook i Niue tenen poblacions natives. Tokelau es classifica formalment com un territori no autònom; les Islas Cook i Niue són autònomes internament, i Nova Zelanda és responsable de la defensa i la majoria dels assunts exteriors. El governador general de Nova Zelanda representa al rei en tot el Regne de Nova Zelanda, encara que les Islas Cook tenen un representant adicional.[3]

Visió general

[editar | editar còdic]

El rei de Nova Zelanda, representada pel governador general de Nova Zelanda, és cap d'Estat en tot el Regne de Nova Zelanda. L'alcanç exacte del regne està definit per la palesa real de 1983 que va constituir l'oficina del governador general.[3] Constituïx un dels 16 regnes dins de la Commonwealth.

Les Islas Cook i Niue es varen convertir en les primeres colónies del Pacífic de Nova Zelanda en 1901 i després en protectorats. A partir de 1965 les Islas Cook es autogobernaron; com lo va ser Niue des de 1974. Tokelau va quedar baix el control de Nova Zelanda en 1925 i seguix sent un territori no autònom.[4]

La Dependència Ross comprén el sector del continent antàrtic entre les llongituts 160° est i 150° oest, junt en les Illes situades entre eixos graus de llongitut i al sur de la latitut 60° sur.[5] El govern (imperial) britànic va prendre possessió d'este territori en 1923 i ho va confiar a l'administració de Nova Zelanda. Ni Rússia ni Estats Units reconeixen este reclam, i l'assunt està sense resoldre (junt en totes les demés reclamacions antàrtiques) pel Tractat Antàrtic, que servix per a suavisar principalment estes diferències. Està en gran part deshabitat, a banda de les bases científiques.


La llei de ciutadania de Nova Zelanda tracta a totes les parts del regne per igual, per lo que la majoria de les persones naixcudes en Nova Zelanda, les Islas Cook, Niue, Tokelau i la Dependència Ross abans del 2006 són ciutadans de Nova Zelanda. S'apliquen condicions adicionals per als naixcuts a partir de 2006.[6]

Territoris del Regne

[editar | editar còdic]
Àrea Representant del Rei Cap del Govern Llegislatura Capital Població Superfície
Archiu:Flag of New Zealand.svg Nova Zelanda Governador general Primer ministre Cambra de Representants de Nova Zelanda Wellington 4 242 048 hab. 268 680 km²
Archiu:Flag of the Cook Islands.svg Islas Cook Representant del Rei Primer ministre Parlament de les Islas Cook Avarua 21 388 hab. 236 km²
Archiu:Flag of Niue.svg Niue Representant del Rei (governador General de Nova Zelanda) Premier Assamblea de Niue Alofi 2145 hab. 260 km²
Archiu:Flag of Tokelau.svg Tokelau Administrador Ulu-o-Tokelau (cap del Consell de Govern Permanent) Fono General de Tokelau Atafu 1405 hab. 10 km²
Archiu:Flag of New Zealand.svg Dependència Ross Governador Cap de l'Eixecutiu Cap Base Scott Base Scott: 10–80 hab.;
Base McMurdo: 200–1000 hab. (estacionalment)
450 000 km²

Vore també

[editar | editar còdic]
  • Territori britànic d'ultramar
  • Domini de Nova Zelanda
  • Illes Pitcairn: encara que no és part del seu regne, Nova Zelanda està involucrada en varis aspectes del govern de Pitcairn, com l'aplicació de la llei i la Cort Suprema de Pitcairn. L'Alt Comissionat britànic en Nova Zelanda és el Governador de Pitcairn.
  • Història de Samoa: un país anteriorment baixe l'administració de Nova Zelanda com a mandat de la Lliga de Nacions i Territori en Fideicomiso de les Nacions Unides.
  • Història de Nauru: un país en el que Nova Zelanda va ser co-fideicomisario nominal durant un periodo del mandat de la Lliga de Nacions i més alvance Territori en Fideicomiso de les Nacions Unides.
  1. «[1]», The Daily Wire. Consultat el 13 de giner de 2023 (en en). «Whoever serves as the head of the British monarchy also serves as the sovereign and head of state in New Zealand»
  2. Constitució de Nova Zelanda, Govern de Nova Zelanda, consultat el 20 de novembre de 2009
  3. 3,0 3,1 Palés Real que constituïx l'Oficina del Governador General de Nova Zelanda (SR 1983/225), Oficina del Consell Parlamentari de Nova Zelanda, consultat el 20 de novembre 2009
  4. «Pacific Islands and New Zealand – Et Llaura: The Encyclopedia of New Zealand» (en en). The Encyclopedia of New Zealand. Consultat el 22 de novembre de 2016.
  5. «The Ross Dependency». The Encyclopedia of New Zealand. Consultat el 22 de novembre de 2016.
  6. «Check if you’re a New Zealand citizen». New Zealand Department of Internal Affairs. Consultat el 20 de giner de 2015.

Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>