Rei Jesús

Rei Jesús és una novela de ficció històrica escrita pel noveliste i erudit britànic Robert Greus i publicada en 1946. L'obra no tracta sobre la figura teològica de Jesucristo, sino sobre el Jesús històric, el qual és presentat dins de l'obra com un profeta i taumaturgo judeu, net per llínea paterna d'Herodes I el Gran i descendent per llínea materna de la dinastia de David, fent-ho un llegítim hereu al tro d'Israel.

Argument

Greus escriu en primera persona, com en la majoria de les seues noveles històriques, des de la perspectiva d'un home cridat Agabo el Decapolitano, qui relata la seua història en temps de l'emperador Domiciano. Agabo diu viure en Aleixandria i afirma ser depositari d'una tradició conservada per la secta dels ebionitas. Segons conte, els cristians o crestianos (aixina els flama) gentils han alterat la comprensió de Jesús com el rei llegítim d'Israel.

Comença el relat en el història de María, pertanyent al linaje de l'esposa del Rei David Michal, lo que la convertix en potencial llegitima hereua al tro de David, per via matrillinial directa.

Filla tardana d'Ana i el seu supost pare Joaquín (sembrant el primer dubte històric, deixant entrevore la no veracitat de la seua paternitat). En un intent de llegitimar el linaje de Herodes, es pacta la boda en secret entre María (verge del Temple) i Antípater, fill de Herodes, presentat com un home de nobles ideals, abdós consumen el seu matrimoni. En enterar-se d'açò, Herodes ho fa ajusticiar per consideracions místiques i María, embarassada, escapa. Els qui varen ser testics de la boda, integrants de la cort de Herodes i partidaris de Antipater conseguixen que un ciutadà just cridat José, un artesà acomodat i viudo, siga l'encarregat de protegir-la i per a això es casa en ella. Davant els events que desemboquen en la Matança dels Inocents, José, María i el chiquet Jesús fugen a Egipte fins a la mort de Herodes.

Ya adolescent, Jesús es presenta com algú versat en les Escritures i en un gran sentit moral. Residix en Nazaret en la seua família i la seua mare li revela el seu verdader orige. Després és educat pels esenios en el desert i finalment batejat pel seu cosí Juan.

La vida pública de Jesús és tractada de manera diferent a la que apareix en els Evangelios, explicant esta discrepància en la mixtificaació portada a terme per l'iglésia. En la novela, Jesús és tractat com un sabio i un taumaturgo; qui, com a rei sagrat d'Israel, es propon no solament restaurar la monarquia, sense enfrontar als romans, sino lliberar a l'humanitat de la mort per mig del ascetisme i la fidelitat a Deu. Finalment, les accions i la prédica de Jesús ocasionen el hostilitat de les autoritats judeues, a el hora que ell mateixa desespera de la seua missió. En un episodi inspirat en la profecia de Zacarías, Jesús intenta afanyar l'arribada del Regne de Deu sent capturat pels seus enemics els qui, al mateix temps, enganyen a Judas Iscariote per a que ho entregue.

Jesús és presentat davant el Sanedrín i després davant Pilatos, qui reconeix la seua pretensió al tro pero ho desprecia pel seu simpleza (Crestos Ei, «quin home tan simple eres», li diu, d'a on prové el nom de crestianos segons Agabo). Pilatos ho remet a Herodes Antipas, el seu tio, qui es burla de Jesús, i després ho condena a la crucifixió. Despuix de la seua mort, segons relata Agabo, la presència de Jesús (a la manera d'un daimon) continua operant entre els sers humans com una inspiració al ben.

Historicidad

Gran part de la novela es dedica a ilustrar les tesis de Greus sobre la religió matriarcal, el simbolisme del calendari i les fonts mitològiques de la Bíblia. Estes idees són desenrollades de manera teòrica i en els seus propis métodos del estudi comparatiu de les religions, en el seu llibre La deesa blanca. En el «Comentari històric» que el propi Greus va escriure al final de la novela s'indica que l'autor s'ha basat tant en els evangelios canònics com en els apócrifos, especialment en el perdut Descens de María, citat per Epifanio; ademés de Flavio Josefo, el Talmud i analogia en les mitologia grega i cèltica. Al mateix temps declara que un comentari detallat escrit en la finalitat de justificar tots els punts de vista heterodoxos dins de l'història seria una obra de llarc alé, que no desija acometre. No obstant va tornar a abordar el tema en una obra d'investigació, escrita en colaboració en Joshua Podro i publicada en 1954, cridada: The Nazarene Gospel Restored.