Anar al contingut

Rei Sacerdot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rei Sacerdot

L'estatuilla denominada Rei Sacerdot és una figura masculina esculpida en sabonet desenterrada en les ruïnes de Mohenjo-Daro (Sind, Sur de l'actual Pakistan). Datada al voltant del 2000-1900 a. C., lo que correspon al Periodo Tardà de Mohenjo-Daro, és l'escultura en pedra més famosa de la Civilisació del Valle del Indo.[1] S'expon en la colecció del Museu Nacional de Pakistan com NMP 50-852. Ha segut alabat per combinar naturalisme en formes estilisades «per a crear una image poderosa que sembla molt més gran de lo que realment és»[2] i junt al Sagell de Pashupati és un símbol de la Civilisació del Indo».[3]

Mostra a un home en barba pulcra i una diadema al voltant del cap, possiblement lo únic que queda d'un pentinat o tocat antany elaborat; du el pèl pentinat cap a arrere. Du també un braçalet i una capa en patrons de trébols i círculs, que mostren traces de roig. Els seus ulls podrien haver segut originalment incrustats. L'escultura està trencada en la part inferior i possiblement inacabada. Originalment es presumix que era de cos sancer i apareixeria assentada o agenollada. En el seu estat actual, medix 17,5 cm d'alt.[3]

Normalment s'exhibix una rèplica en el Museu Nacional de Pakistan, mentres que l'original s'almagasena de forma segura, segons el director del museu perque «és un símbol nacional. No podem arriscar-ho».

Vistes des de diferents ànguls, de l'informe publicat de Marshall

Encara que el nom de Rei-Sacerdot s'usa ara de forma generalisada, és altament especulatiu i carent de cap tipo de fonament.[4] Ernest J. H. Mackay, l'arqueòlec que dirigia les excavacions en el jaciment quan es va trobar la peça en 1925 o 1926, va pensar que podria representar a un "sacerdot". John Marshall, director del Servici Arqueològic de l'Índia (ASI) anterior a la Partició en aquell moment, ho va considerar possiblement un "rei-sacerdot", pero sembla haver segut el seu successor, Sir Mortimer Wheeler, qui va anar el primer en usar el terme "Rei-Sacerdot". Una designació alternativa per a esta i atres escultures de figures masculines del sigle IV és que són "figures commemoratives de líders de clans o figures ancestrals".

El títul en urdu que utilisa el museu (junt en l'anglés «King-Priest») no és una traducció exacta, sino el títul hakim aala (حاکم اعلی), expressió molt coneguda en urdu, persa i àrap que significa sobirà o bisbe (en dret a assentar-se en una cadira d'estat en ocasions ceremoniales).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kenoyer, 62 (quoted); Possehl, 114
  2. Aruz, 385
  3. 3,0 3,1 Possehl, 114-115 (quoted)
  4. Possehl, 115 (quoted); Aruz, 385; Singh (2008), 178

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Aruz, Joan (ed), Art of the First Cities: The Third Millennium B.C. from the Mediterranean to the Indus, 2003, Metropolitan Museum of Art (New York, N.Y.), google books, (relevant IVC catalogue entries by Kenoyer, J.M.)

Green, A.S. "Killing the Priest-King: Addressing Egalitarianism in the Indus Civilization", Journal of Archaeological Research, volume 29, 153–202, 2021, online

Humes, Cynthia Ann, "Hindutva, Mythistory, and Pseudoarchaeology", Numen, 59(2/3), 178–201, JSTOR

  • Kenoyer, J.M., Heuston, Kimberley Burton, The Ancient South Asian World, 2005, Oxford University Press, ISBN 9780195222432, 0195222431, google books

Kumar, Brinda, "“Exciting a Wider Interest in the Art of Índia”: The 1931 Burlington Fine Arts Club Exhibition", British Art Studies, Issue 13

Rowland, Benjamin, The Art and Architecture of Índia: Buddhist, Hindu, Jain, 1967 (3rd edn.), Pelican History of Art, Penguin, ISBN 0140561021

Tunio, Hafeez, "With King Priest 'in hiding', Dancing Girl yet to take the road back home", 16 July 2012, The Express Tribune Vidale, Massimo, Treasures from the Oxus: The Art and Civilization of Central Àsia, 2017, I.B. Tauris, ISBN 9781838609764, google books


Referències

[editar | editar còdic]