Anar al contingut

Relació estructura-activitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La relació estructura-activitat (SAR) és la relació entre l'estructura química d'una molècula i la seua activitat biològica. Esta idea va ser presentada per primera volta per Crum-Brown i Fraser en 1865.[1] L'anàlisis de SAR permet determinar el grup químic responsable de provocar un efecte biològic diana en l'organisme. Açò permet modificar l'efecte o la potència d'un compost bioactivo (normalment un fàrmac) canviant la seua estructura química. Els químics medicinals utilisen les tècniques de síntesis química per a insertar nous grups químics en el compost biomèdic i provar les modificacions per a determinar els seus efectes biològics.

Este método es va perfeccionar per a construir relacions matemàtiques entre l'estructura química i l'activitat biològica, conegudes com a relacions quantitatives estructura-activitat (QSAR). Un terme relacionat és relació d'afinitat d'estructura (SAFIR).

Relació estructura-biodegradabilidad

[editar | editar còdic]

La gran cantitat de productes químics orgànics sintètics actualment en producció presenta un gran desafiu per a la recopilació oportuna de senyes ambientals detallades sobre cada compost. El concepte de relacions estructurals de biodegradabilidad (SBR) s'ha aplicat per a explicar la variabilitat en la persistència entre els productes químics orgànics en el mig ambient. Els primers intents generalment varen consistir en examinar la degradació d'una série homòloga de composts estructuralment relacionats en condicions idèntiques en un inòcul "universal" complex, típicament derivat de numeroses fonts.[2] Este enfocament va revelar que la naturalea i les posicions dels sustituyentes varen afectar l'aparent biodegradabilidad de vàries classes químiques, en temes generals resultants, com els halógenos que generalment conferixen persistència en condicions aeròbiques.[3] Posteriorment, s'han desenrollat enfocaments més quantitatius utilisant els principis de QSAR i, a sovint, tenint en conte el paper de la sorción (biodisponibilidad) en el destí químic.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1865).Trans R Soc Edinb.25
    1968–69.
  2. (1986).Environmental Toxicology and Chemistry.5(6)
    503–509.doi:10.1002/etc.5620050601.
  3. (1966).J. Agric. Food Chem..14(4)
    410–413.doi:10.1021/jf60146a022.
  4. (1991).Critical Reviews in Environmental Control.21(3,4)
    217–236.doi:10.1080/10643389109388416.