Relacions Geòrgia-OTAN
Les relacions entre Geòrgia i l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic del Nort (OTAN) es referixen a les relacions cordials i semiformales que mantenen l'aliança militar de l'OTAN en el país caucásico del espai postsoviético, Geòrgia, des de 1994.
Geòrgia no és part de la OTAN, pero sí pertany a l'Associació per a la Pau i hi ha un compromís en curs per a ampliar la OTAN incloent a Geòrgia.
Història
[editar | editar còdic]La cooperació va començar oficialment en 1994 quan Geòrgia es va unir a l'Associació per a la Pau dirigida per la OTAN. Geòrgia s'ha mogut ràpidament despuix de la Revolució de les Roses en 2003 per a buscar llaços més estrets i una eventual membresía en la OTAN en detriment de Rússia (encara que l'administració anterior també havia indicat que desijava ser membre de la OTAN un any ans que tinguera lloc la revolució).
El poderós veí del nort de Geòrgia, Rússia, s'ha opost als llaços més estrets, inclosos els expressats en la cim de Bucarest de 2008, ocorreguda abans de la guerra rus-georgiana d'eixe mateix any, a on els membres de la OTAN varen prometre que Geòrgia en algun moment s'uniria a l'organisació.[1] En la declaració del 7 de decembre de 2011 del Consell de l'Atlàntic Nort, Geòrgia va ser designada com a «país aspirant».
A finals de 2007, despuix d'una série de protestes, es varen convocar eleccions presidencials anticipades en 2008, aixina com un referèndum no vinculant sobre l'ingrés de Geòrgia en la OTAN.[2] El referèndum va donar com a resultat que el 77 % dels votants recolzaren l'adheriment a la OTAN.
Les relacions actuals entre Geòrgia i la OTAN es produïxen en el marc del Paquet Substancial OTAN-Geòrgia (SNGP), un conjunt de mides a nivell estratègic, tàctic i operatiu llançat en 2014.[3] El paquet inclou una Escola de Construcció d'Institucions de Defensa, un Centre Conjunt d'Entrenament i Evaluació i un Centre Llogístic OTAN-Geòrgia, la facilitació d'eixercicis militars multinacionals i regionals, i atres mides.
Despuix del començ de l'invasió russa d'Ucrània, les declaracions de la OTAN han anat encaminades cap a l'acostament als països interessats en unir-se a l'aliança. Ademés, l'adheriment de Finlàndia a la OTAN resta un dels problemes que enfrontava la OTAN en incloure a Geòrgia: L'ampliació de la frontera terrestre en Rússia.
Problemes per a l'adheriment de Geòrgia a la OTAN
[editar | editar còdic]
Territori georgianos independents de facto
[editar | editar còdic]Les complicacions en la relació entre la OTAN i Geòrgia inclouen la presència de forces russes en territori georgiano com a resultat de múltiples conflictes en territori georgiano per a mantindre els territoris prorrusos de Abjasia i Osetia del Sur, que alberguen a un gran número de ciutadans russos, baix l'ampar no oficial de la Federació de Rússia.
Frontera terrestre en Rússia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Frontera entre Geòrgia i Rússia.
La frontera rus-georgiana és un llímit internacional de 723 km de llongitut que ha supost un punt espinós per a l'adheriment georgiana a la OTAN, puix supon un punt de fricció per a l'aliança sobre la seua relació en Rússia.
Ademés, despuix de la guerra de Osetia del Sur de 2008, Rússia va reconéixer els territoris separatistes georgianos d'Abjasia i Osetia del Sur, abdós fronteriços en ella mateixa, per lo que Rússia no reconeix el linde internacional, si no solament els 365 km de frontera de les regions georgianas de Mingrelia-Alta Esvanetia, Mtsjeta-Mtianeti i Kajetia, parcialment de Racha-Lechjumi i Baixa Esvanetia (ho ocupa part de Osetia del Sur) i no reconeix les fronteres de les regions d'Iberia Interior (Osetia del Sur) ni de la República Autònoma de Abjasia.[4]
Despuix del començ de l'invasió russa d'Ucrània, varis països varen accelerar el seu ingrés a la OTAN, entre ells Finlàndia, que la seua adheriment a la OTAN va restar l'argument de la frontera terrestre en Rússia, puix este país va afegir 1 340 km de frontera de la OTAN en Rússia. Encara que seguiria estant el problema dels territoris georgianos independents no reconeguts internacionalment.[5]
Ambivalencia política de Geòrgia
[editar | editar còdic]La directora d'Estudis sobre la Pau de l'Universitat del Caucas, Eka Akobia, apunta que ademés dels problemes de la frontera comuna entre Geòrgia i Rússia en l'extra dels territoris georgianos independents; una de les majors causes per les que la OTAN està dilatant tant l'adheriment de Geòrgia a l'aliança és per l'ambivalencia política interna de Geòrgia.[6]
Korneli Kakachia, director de l'Institut Georgiano de Política, defenent una postura similar, defén que Tiflis deu marcar primer la seua brúixola moral respecte a la seua política exterior i apostar-ho tot a una de les posicions en lloc d'intentar mantindre els malabares entre el seu anunciat acostament a Occident i la seua relació estreta en Rússia per a mantindre la situació de abjasia i suroseta en relativa pau.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «seu-context-ari/ Geòrgia, 7 d'agost de 2008: la crisis en el seu context (ARI)». Real Institut Elcano. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ Enviat Tiflis. «[1]», El País. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ «[2]», Reuters. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ «[3]», El Confidencial. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ Redacció. «Finlàndia s'unix a la OTAN: el nou mapa que mostra cóm l'Aliança Atlàntica duplica la seua frontera en Rússia». BBC News Món. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ 6,0 6,1 «seu-possible-adhesi%C3%B3n-a-la-otan/a-66203531 ¿Qué va passar en Geòrgia i el seu possible adheriment a la OTAN?». DW. Consultat el 2025-01-21.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Relaciones Georgia-OTAN» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.