Relacions transatlàntiques
Les relacions transatlàntiques es referixen a les relacions històriques, culturals, polítiques, econòmiques i socials entre els països occidentals d'abdós costats del Oceà Atlàntic. El terme es referix específicament a les relacions entre els països anglófonos d'Amèrica del Nort (Estats Units i Canadà) i països o organisacions europees particulars, com per eixemple a les relacions Estats Units-Unió Europea.
Hi ha una série de qüestions sobre les que, en general, Estats Units i Europa no estan d'acort. Algunes d'elles són culturals, com l'us de la pena de mort per part d'Estats Units, unes atres són qüestions internacionals com el processe de pau de Mig Oriente, a on a sovint es considera a Estats Units com a pro-israelita i a on Europa és vista a sovint com a pro-àrap (o a lo manco neutral), i molts uns atres estan relacionats en el comerç. Les polítiques nortamericanes actuals a sovint es descriuen com de naturalea unilateral, mentres que a sovint es diu que l'Unió Europea i Canadà adopten un enfocament més multilateral, confiant més en les Nacions Unides i atres institucions internacionals per a ajudar a resoldre problemes. Hi ha moltes atres qüestions en les que estan d'acort.[1]
l'atlantisme és una filosofia que advoca per una estreta cooperació entre Amèrica del Nort i Europa.
Definició
[editar | editar còdic]Les relacions transatlàntiques poden referir-se a relacions entre estats individuals (com les Relacions Alemània-Estats Units o les Relacions Estats Units-Regne Unit), relacions entre grups d'estats (com la planejada Zona de Lliure Comerç Transatlàntica), relacions d'organisacions internacionals en atres grups o en estats (com les Relacions Canadà-Unió Europea o les Relacions Estats Units-Unió Europea), o relacions dins d'un grup.
Els llímits dels estats que formen part de les relacions transatlàntiques depenen del context. El terme pot usar-se com a eufemisme per a una relació bilateral específica, per eixemple, les relaciones angloamericanas. El llímit podria traçar-se per a referir-se únicament als Estats membres de l'UE més els Estats Units quan es parla de les relaciones euro-americanes. En atres circumstàncies, pot incloure Canadà o països europeus no pertanyents a l'UE. El terme també pot usar-se en el context del món atlàntic més ampli, incloses Àfrica i Amèrica Llatina.
Història
[editar | editar còdic]La primera relació entre Europa i Amèrica es va basar en el colonialisme i el mercantilisme. La majoria dels Estats moderns en les Américas es remonta als estats colonials que varen ser fundats pels països europeus, els estats que eren molt diferents de les civilisacions precolombinas i cultures que havien existit abans.
Inclús en acabant de que Estats Units (i més tarde Canadà) s'independisaren, la relació principal entre els dos continents va ser la migració unidireccional. Políticament, Estats Units va intentar mantindre's alluntat dels assunts europeus i Canadà estava subordinat a la política exterior britànica.
Durant la Primera Guerra Mundial, no obstant, abdós estats nortamericans es varen trobar lluitant en Europa i absortos en la política europea. Els 14 punts del president nortamericà Woodrow Wilson varen ajudar a redibujar el mapa d'Europa.
Encara que l'administració de Roosevelt volia entrar en la guerra contra Alemània, la gran majoria dels nortamericans eren massa aislacionista i estaven desilusionats en la seua experiència en la Primera Guerra Mundial per a buscar involucrar-se en la Segona Guerra Mundial, a lo manco fins que Estats Units fora atacat per Japó en Pearl Harbor el 7 de decembre de 1941, i Adolf Hitler va declarar la guerra a Estats Units l'11 de decembre de 1941. Una volta involucrat, Estats Units es va convertir en un element fonamental de l'esforç bèlic i, per lo tant, de la política europea.
Despuix de la guerra, Estats Units i Canadà desijaven un paper permanent en la defensa d'Europa, i els estats europeus volien protecció de l'Unió Soviètica. El resultat va ser l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort, que es va convertir en l'eix de les relacions transatlàntiques durant la Guerra Freda.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Les relacions transatlàntiques». Real Institut Elcano. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2021. Consultat el 11 d'abril de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Relaciones transatlánticas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.