Anar al contingut

Reseda barrelieri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Reseda barrelieri és una planta de la família de les resedáceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta anual o perennifolia. Alcança un tamany de fins a 30-100 cm d'altura, erecta, ramificado en la part superior, glabro o papiloso. Els fulls basals de 140-210 × 30-40 cm, en roseta, pinnatisectas, en els segments sancers o rarament pinnatífidos, de marge pla o undulado, glabros o densament papilosos, pecíol en la seua part inferior pectinado i resinoso; les miges i superiors, alternes, gradualment de menor tamany. Inflorescència racemosa, densa, de 0,8-1,3 cm d'ample; bràctees 3-4 mm, linear-lanceoladas, caduques; pedicels florals molt curts, els fructífers d'1-2 × 1,5 mm, grossos i dilatats en l'àpiç. Sàpia-hos 5-6, de 2-6 × 0,5-1,5 mm, persistents. Pétals 5-6, unguiculados, de llim obovado, sancer o trilobado, i ungla cocleariforme, blanquecinos; els superiors, de 5-6 × 2,5-3 mm, en ungla de llongitut 1/3 de la del pétal, de marge densament papiloso, separada del llim per una membrana travessera, papilosa; els laterals i inferiors, similars, pero de menor tamany, en l'ungla de llongitut 1/4-1/5 de la del pétal i la membrana travessera menys aparent, o sense ella. Estams (13)14- 16(17), igual o llaugerament més llarcs que els pétals; filaments persistents, glabros; anteres 1-2,5 mm, elipsoidales, grogues. El frut és una càpsula de 10-20 × 3-5 mm, erecta, estipitada, tetrágona, llaugerament estovada en la madurea, no contreta en l'àpiç i en 4 dents, glabra o escassament papilosa. Llavors d'1-1,2 mm, reniformes, negruzcas; testa en papiles cònic-capitadas, densament dispostes.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en les vores de camins, derrubios, desmontes, guarets, en sols remoguts o pedregosos, calcáreos, calcáreo-margosos o dolomíticos; a una altitut de 500-2000 metros i les Serres de l'I i SE de la península ibèrica, local en la vertent sur de la cordillera Cantàbrica i Trás-vos-Montes (Vimioso), en Espanya.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Reseda barrelieri va ser descrita per Bertol. ex Müll.Arg. i publicat en Flora Italica, v. 32[2]

Citologia

Número de cromosomas de Reseda barrelieri (Fam. Resedaceae) i táxones infraespecíficos: n=10[3]

Sinonímia
  • Reseda baetica (J.Gai ex Müll.Arg.) Lange
  • Reseda barrelieri var. macrocarpa (Molero) Fern.Casas
  • Reseda barrelieri var. sessiliflora (Pau) Valdés Berm.
  • Reseda barrelieri subsp. sessiliflora (Pau) Aránega
  • Reseda bipinnata var. baetica J.Gai ex Müll.Arg.
  • Reseda macrostachya Lange
  • Reseda macrostachya var. macrocarpa Molero
  • Reseda sessiliflora (Pau) Pau
  • Reseda suffruticosa subsp. baetica (Müll.Arg.) Malag.
  • Reseda suffruticosa subsp. macrostachya (Lange) Malag.
  • Reseda suffruticosa var. sessiliflora Pau[4][5]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Castellà: hopo de #rabosot, reseda major.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Reseda barrelieri en Flora Vascular
  2. Reseda barrelieri en Tròpics
  3. IOPB. Chromosome number reports. LX. González Aguilera, J. J. & M. Ruíz Rejón (1978) Taxon 27(2/3): 225
  4. Reseda barrelieri en PlantList/
  5. 5,0 5,1 «Reseda barrelieri». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 12 de març de 2012.