Reseda barrelieri
Reseda barrelieri és una planta de la família de les resedáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta anual o perennifolia. Alcança un tamany de fins a 30-100 cm d'altura, erecta, ramificado en la part superior, glabro o papiloso. Els fulls basals de 140-210 × 30-40 cm, en roseta, pinnatisectas, en els segments sancers o rarament pinnatífidos, de marge pla o undulado, glabros o densament papilosos, pecíol en la seua part inferior pectinado i resinoso; les miges i superiors, alternes, gradualment de menor tamany. Inflorescència racemosa, densa, de 0,8-1,3 cm d'ample; bràctees 3-4 mm, linear-lanceoladas, caduques; pedicels florals molt curts, els fructífers d'1-2 × 1,5 mm, grossos i dilatats en l'àpiç. Sàpia-hos 5-6, de 2-6 × 0,5-1,5 mm, persistents. Pétals 5-6, unguiculados, de llim obovado, sancer o trilobado, i ungla cocleariforme, blanquecinos; els superiors, de 5-6 × 2,5-3 mm, en ungla de llongitut 1/3 de la del pétal, de marge densament papiloso, separada del llim per una membrana travessera, papilosa; els laterals i inferiors, similars, pero de menor tamany, en l'ungla de llongitut 1/4-1/5 de la del pétal i la membrana travessera menys aparent, o sense ella. Estams (13)14- 16(17), igual o llaugerament més llarcs que els pétals; filaments persistents, glabros; anteres 1-2,5 mm, elipsoidales, grogues. El frut és una càpsula de 10-20 × 3-5 mm, erecta, estipitada, tetrágona, llaugerament estovada en la madurea, no contreta en l'àpiç i en 4 dents, glabra o escassament papilosa. Llavors d'1-1,2 mm, reniformes, negruzcas; testa en papiles cònic-capitadas, densament dispostes.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en les vores de camins, derrubios, desmontes, guarets, en sols remoguts o pedregosos, calcáreos, calcáreo-margosos o dolomíticos; a una altitut de 500-2000 metros i les Serres de l'I i SE de la península ibèrica, local en la vertent sur de la cordillera Cantàbrica i Trás-vos-Montes (Vimioso), en Espanya.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Reseda barrelieri va ser descrita per Bertol. ex Müll.Arg. i publicat en Flora Italica, v. 32[2]
Número de cromosomas de Reseda barrelieri (Fam. Resedaceae) i táxones infraespecíficos: n=10[3]
- Reseda baetica (J.Gai ex Müll.Arg.) Lange
- Reseda barrelieri var. macrocarpa (Molero) Fern.Casas
- Reseda barrelieri var. sessiliflora (Pau) Valdés Berm.
- Reseda barrelieri subsp. sessiliflora (Pau) Aránega
- Reseda bipinnata var. baetica J.Gai ex Müll.Arg.
- Reseda macrostachya Lange
- Reseda macrostachya var. macrocarpa Molero
- Reseda sessiliflora (Pau) Pau
- Reseda suffruticosa subsp. baetica (Müll.Arg.) Malag.
- Reseda suffruticosa subsp. macrostachya (Lange) Malag.
- Reseda suffruticosa var. sessiliflora Pau[4][5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: hopo de #rabosot, reseda major.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Reseda barrelieri en Flora Vascular
- ↑ Reseda barrelieri en Tròpics
- ↑ IOPB. Chromosome number reports. LX. González Aguilera, J. J. & M. Ruíz Rejón (1978) Taxon 27(2/3): 225
- ↑ Reseda barrelieri en PlantList/
- ↑ 5,0 5,1 «Reseda barrelieri». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 12 de març de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reseda barrelieri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.