Reseda glauca
Reseda glauca és una espècie de planta de la família de les resedáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta perenne. Multicaule i glauca. Alcança un tamany de fins a de 15-35 cm d'altura, ascendent, escassament ramificadas des de la base, glabros. Els fulls 15-40 × 1-2,5 mm, alternes, lineares, mucronuladas, subenteras —algunes en 1-(2) parells d'apèndixs blanquecinos cap a la base—, glabras, glaucas. Inflorescència racemosa, densa, estretix —de 0,5-1 cm d'ample—; bràctees 1-2 mm, persistents, triangulars, de marge escarioso, sancer, glabras; pedicels florals 0,5-1 mm, els fructífers 2-3 mm, alguna cosa majors. Sàpia'ls (5)6(7), d'1-2 mm, persistents, ovados, aguts, d'estret marge escarioso, sancer, glabros. Pétals (5)6(7), de 3-5 mm, blanquecinos, que amarillean en la dessecació; els superiors, unguiculados, en ungla de llongitut 1/4-1/5 de la del pétal, obovada, separada del llim per una membrana travessera, i llim triangular, en 3-5 lòbuls; pétals laterals i inferiors, no unguiculados, linear-lanceolados, rarament en 2-3 lòbuls. Estams 13-14, més curts que els pétals; filaments persistents, glabros; anteres 0,5(0,7) mm, suborbiculares, grogues. El frut en forma de càpsula de 3-4 × 4-5 mm, erecta, estipitada, subglobosa, en regates profundes en la zona placentaria, umbilicada en l'àpiç i en 4 dents erectos, glabra. Llavors de 1 mm, reniformes, d'un marró obscuro a negruzcas, planes, mates; testa teselada, de teselas lobuladas i ruguladas, en algunes papiles en la zona del plec.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en la península ibèrica, en fissures, gleras, pedregales, preferentment en roques calcàrees, més rara en les silíceas; a una altitut de 850- 2500 metros, en els Pirineus centrals i orientals i Cordillera Cantàbrica –des dels Picos d'Europa al port de Sant Isidro.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Reseda glauca va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum: 449, en l'any 1753.[2]
Número de cromosomas de Reseda glauca (Fam. Resedaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=28[3]
- Luteola glauca Webb
- Tereianthes glauca Raf.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Reseda glauca en Flora Vascular
- ↑ Reseda glauca en Tròpics
- ↑ Estudis citogenéticos i evolutius en espècies espanyoles... González Aguilera, J. J., A. M. Fernández Peralta & A. Sañudo (1980) Anals Jard. Bot. Madrit 36: 311-320
- ↑ Reseda glauca en PlantList/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reseda glauca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.