Reserva de la biosfera i terra comunitària d'orige Pilón Lajas
La Reserva de la biosfera i terra comunitària d'orige Pilón Lajas és un espai natural protegit de Bolívia, comprenent la regió subandina dels Yungas i l'Amazonía boliviana.
Història
[editar | editar còdic]En 1977, el Programa sobre l'Home i la Biosfera (MAB) de l'Unesco va otorgar a Pilón Lajas la categoria de Reserva de la biosfera.[1] El 9 d'abril de 1992, l'Estat bolivià per mig de Decret Suprem N.º 23110, va crear la Reserva de Biosfera i Territori Indígena Pilón Lajas.[2] Després, en abril de 1997, en el marc de la Llei INRA, es va titular com a Terra Comunitària d'Orige.
La gestió de la RB-TCO Pilón Lajas es va iniciar formalment en 1995, tres anys despuix del seu reconeiximent com a àrea protegida.[3] El primer intent d'administració va ser impulsat per la Direcció general de Biodiversitat, i en 1996 es va subscriure un conveni entre el llavors Ministeri de Desenroll Sostenible i Mig ambient, l'organisació Veterinaris Sense Fronteres (VSF) i organisacions locals de base, en l'objectiu d'implementar l'administració de la reserva de manera participativa.[3]
En 1997 es varen portar a terme les primeres consultes per a l'elaboració del primer Pla de Maneig, el qual va ser aprovat en 1998 pel Comité de Gestió.[3] No obstant, eixe mateix any varen sorgir conflictes en actors locals i cuestionamientos sobre la representativitat del Comité. En 1999 es va presentar la versió final del Pla de Maneig 1999–2001, pero per problemes interns, VSF va solicitar la devolució de l'administració a l'autoritat nacional.[3] La gestió va passar llavors a la Servici Nacional d'Àrees Protegides (SERNAP), i el conveni en l'organisació administradora va expirar recent en 2001. El pla de maneig corresponent a eixe periodo mai va aplegar a ser formalment aprovat.[3]
Generalitats
[editar | editar còdic]Es troba ubicada en les províncies de Sud Yungas, Larecaja i Franz Tamayo en el nort del departament de la Pau i en la província del General José Ballivián en l'extrem oest del departament del Beni. La reserva colindar en el parc nacional i Àrea Natural de Maneig Integrat Madidi i és veïna de la Reserva de la Biosfera i Estació Biològica del Beni, formant part d'un extens corredor biològic entre Perú i Bolívia. Pilón Lajas té el doble estatus d'Àrea Protegida i Terra Comunitària d'Orige. En les regions veïnes es troben territoris dels pobles tacana, mosetén, t'simanes, Leco-Quechua Apolo (Província de Franz Tamayo) i Lecos Larecaja.
Sobre la gestió de la reserva, destaquen les accions llegals mampreses contra empreses madereras que operaven illegalment dins de l'àrea en la década dels 90. Per un atre costat, l'administració de l'àrea es realisa en el marc de la cogestión entre el Servici Nacional d'Àrees Protegides (SERNAP) i el Consell Regional Tsimán-Mosetén, l'ent matriu de les organisacions i comunitats indígenes titulars d'este territori.
El principal objectiu de la reserva és la conservacíon de la diversitat biològica i el millorament de la calitat de vida de les comunitats indígenes de la regió.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pilón-Lajas» (en anglés). Man and the Biosphere Programme (MAB). Consultat el 22 de juliol de 2025.
- ↑ «Decrete Suprem Nº 23110». Lexivox.org. Consultat el 22 de juliol de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Servici Nacional d'Àrees Protegides.La Pau - Bolívia:
- 136-155.Consultat el 26 de decembre de 2025.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reserva de la biosfera y tierra comunitaria de origen Pilón Lajas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.