Residència de montanya de Chengde
La residència de montanya de Chengde, en la República Popular China, conté el major jardí imperial del món. En decembre de 1994 l'Unesco la va incloure en la llista de llocs que formen part del Patrimoni de la Humanitat.[1]
La seua construcció es va realisar durant 89 anys, entre 1703 i 1792. Ocupa un àrea total de 5,6 km², casi la mitat de tota l'àrea urbana de Chengde. És un vast complex de palaus i d'edificis administratius i ceremoniales, que inclouen temples realisats en estils arquitectònics diversos, aixina com jardins imperials. Ademés, la residència de montanya és un vestigi històric sobre el final de la societat feudal en China.
Els emperadors Kangxi, Qianlong i Jiaqing passaven llarcs mesos en esta residència per a poder escapar de la calor de l'estiu de Pequín. La zona del palau aixina com la part més al sur tenen un disseny que recorda al de la Ciutat Prohibida. Consta de dos parts: una cort en la part davantera, a on l'emperador rebia als funcionaris d'alt ranc, els nobles, als membres de les minories ètniques i als enviats de l'estranger; i una zona d'habitacions en la part d'arrere a on residia la família imperial.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]La residència de montanya és especialment famós pels 72 llocs d'interés que varen ser batejats pels emperadors Kangxi i Qianlong. La majoria d'estos llocs, que es troben al voltant del llac, són reproduccions d'atres elements que es troben en jardins de la zona sur de China. Per eixemple, l'edifici principal de l'illa del loto vert, la torre de la boira i de la pluja, és una còpia de la torre del llac Nanhu de Jiaxing, en la província de Zhejiang.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Residència de montanya de Chengde.- Chengde i els seus temples
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Residencia de montaña de Chengde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.