Resposta educativa davant desastres naturals i canvi climàtic

La resposta educativa davant desastres naturals i canvi climàtic implica que els sistemes educatius deuen estar preparats i ser reactius cara a les catàstrofe naturals. Els conflictes armats, els desastres d'orige natural i les pandèmia impedixen l'escolarisació de millons de chiquets i el número d'afectats per estes raons seguix aumentant. En els països afectats per situacions de crisis, els chiquets en edat escolar tenen dos voltes més provabilitats de no assistir mai a l'escola que els seus companyers d'atres països.

Context

El marc d'acció per a l'Educació 2030 va senyalar que “els desastres naturals, les pandèmia i els conflictes, aixina com els desplaçaments interns i transfronterizo resultants, poden deixar a generacions completes traumatizadas, sense educació i poc preparades per a contribuir a la recuperació social i econòmica del seu país o regió”.

En cas de catàstrofe naturals, com terremots o tifons, els sistemes educatius corren el risc de pèrdua de vides, danys a les instalacions i desplaçament, entre atres amenaces. L'integració d'estos riscs en la planificació del sector educatiu pot reduir els efectes potencials. En 2017, l'oficina de les Nacions Unides per a l'Estratègia Internacional de Reducció del Risc de Desastres i l'Aliança Global per a la Reducció del Risc de Desastres i Resiliencia en el Sector de l'Educació varen llançar el seu Marc actualisat de Seguritat Escolar. Els tres pilars d'este sò: instalacions d'aprenentage segures, gestió de catàstrofe escolars, i educació per a la resiliencia i reducció de riscs.

Dins d'uns pocs decenis, el clima pot convertir-se en un motiu principal de desplaçament. Els “refugiats migambientals” o “climàtics” són persones que deuen abandonar les seues llars a causa dels efectes del canvi climàtic, com l'elevació del nivell de la mar, la sequia o la desertificación, si ben els térmens que els designen no tenen encara un contingut jurídic.

Eixemples de respostes davant desastres naturals i canvi climàtic

En Bangladés, un component del tercer Programa de Desenroll de l'Educació Primària es dedica a situacions d'emergència, reconeixent els riscs de catàstrofe que enfronta el país. Té per objecte dur a la pràctica una recomanació de 2011 del Grup Consultiu local per a la resposta a situacions d'emergència i catàstrofe: desenrollar “un marc per a guiar l'integració de la reducció del risc de desastres i l'educació en situacions d'emergència dins de la planificació i implementació sectorial”.

Molts Estats insulars del Pacífic són conscients de que el canvi climàtic entranya un risc creixent de catàstrofe naturals, i efectuen la seua planificació educativa en conseqüència. En 2011, la Declaració de Política i Directrius per a la preparació per a catàstrofe i educació en situacions d'emergència de les Illes Salomón apuntava a proporcionar als alumnes entorns d'aprenentage segurs abans, durant i despuix d'una emergència, i fer que totes les escoles identificaren espais temporals d'aprenentage i ensenyança. Per a mantindre la calitat educativa, tots els mestres de les zones afectades deurien ser capacitats en estratègies psicosocials en un determini de dos mesos a partir de la catàstrofe, i deurien introduir-se activitats psicosocials en tots els espais d'aprenentage i escoles temporals en un determini de sis semanes. El Marc Estratègic per a l'Educació 2016-2030 indica que els currículums deurien “conscienciar sobre la gestió de riscs climàtics, ambientals, de catàstrofe, de cohesió i de protecció social, con miras a promoure l'adaptació, la sostenibilitat, la resiliencia i l'inclusió/equitat”.

Per a reduir la seua vulnerabilitat al canvi climàtic, alguns països ya estan contemplant respostes de caràcter polític. La política de “migració en dignitat” del govern de Kiribati forma part d'una estratègia nacional d'reubicación a llarc determini. Té com a objectiu millorar el nivell de qualificació de la població i proporcionar-li ferramentes per a accedir a oportunitats de treball decent en l'estranger, en especial en països potencials d'acolliment en poblacions que envellixen, com Austràlia, Japó o Nova Zelanda, a on es necessitaran treballadors qualificats. L'Iniciativa per a les Enfermeres Kiribati-Austràlia, un programa de 21 millons de dólars australians (2006-2014), va proporcionar a estudiants de Kiribati beques per a adquirir competències i experiència en l'Universitat Griffith de Brisbane (Austràlia), aixina com oportunitats de formació d'enfermeres en Kiribati; va brindar també respal als programes de l'Escola d'Enfermeria de Kiribati. Una evaluació del programa va trobar que la relació cost-eficàcia era baixa i va aconsellar ampliar la gama d'ocupacions i els països involucrats.