Anar al contingut

Ressaca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Portrait de Suzanne Valadon par Henri de Toulouse-Lautrec.jpg
Ressaca
Per a película d'Argentina dirigida en 1916 per Atilio Lipizzi vore Ressaca (película).
Per a efecte marítim vore Corrent de ressaca.


La veisalgia (del noruec kveis ‘ressaca’ i el grec antic άλγος álgos ‘dolor’),[1] o ressaca, és un quadro de malestar general que es patix despuix del malbarat dels efectes del consum d'alcohol.

Síntomes

[editar | editar còdic]

La ressaca es manifesta com un conjunt dels següents síntomes:

Etiologia

[editar | editar còdic]

La causa de la veisalgia residix en algunes substàncies residuals que generades en el procés de manufactura del alcohol etílico cridades congèneres, aixina també com els metabòlits tant de l'alcohol com de dits cogeneres, que inclouen al metanol, la histamina, l'acetaldehído, els polifenolés, i atres substàncies tòxiques o venenoses responsables dels síntomes. Els congèneres estan en proporció major en les begudes alcohòliques o espirituosas menys destilades i de color més obscuro, elaborades aixina pels seus efectes organolépticos, en especial les de naturalea vínica (brandi, oporto, moscatell, vino tinto) i els wiskis.

Per això les que produïxen més veisalgia són, per este orde, coñac, anís, vino tinto, rom, wiski, vi blanc, ginebra i vodca. La veisalgia afecta més a les dònes que als hòmens, perque el fege dels hòmens processa i descompon en més eficàcia i rapidea l'alcohol i els congèneres. No està demostrat que mesclar begudes alcohòliques distintes provoque síntomes de veisalgia més intensos. El consum habitual induïx certa tolerància i eleva el llindar de ressaca en aumentar la cantitat i activitat de l'alcohol-deshidrogenasa.[2] Algunes de les alteracions metabòliques produïdes per l'intoxicació en etanol es deuen a la seua oxidació per esta enzima en el fege.[3]


Referències

[editar | editar còdic]