Restants del Castell i muralles d'Albocácer

Els restants del castell i muralles d'Albocácer es troben en el municipi homònim de la comarca del Alt Maestrazgo (província de Castelló, Espanya).

Estan catalogats en el seu conjunt com un Be d'Interés Cultural, en declaració genèrica i anotació ministerial número R-I-51-0011208 i data de la mateixa: 27 de juliol de 2004.

Història i descripció

La vila d'Albocácer té el seu orige en la carta pobla otorgada per Dò Blasco d'Alagón, el 25 de giner de 1239, a Juan de Brusca i trenta pobladors més que es regien pels furs d'Aragó. Més vesprada, en 1243 apareix com señorío de l'Orde de Calatrava, que va confirmar la seua carta pobla el dia 24 de giner del mateix any. No obstant no va ser est el seu últim senyor, sino que el 2 de juny de 1275, l'orde va intercanviar el districte en Artal d'Alagón, qui a la seua volta farà entrega del mateix al rei Jaime II d'Aragó el 14 de juny de 1293 i va anar en esta época quan el domini es va elevar a la categoria de Vila. Pero novament el domini passa de mans, ya que en 1294 el monarca entrega este i atres llocs a l'Orde del Temple, i quan esta es va dissoldre va passar a formar part del patrimoni de l'Orde de Montesa fins a el XIX, en el que va sofrir freqüents enfrontaments duren te les Guerres Carlistas. Es creu que va ser en l'época en que va pertànyer a l'Orde dels Templarios, quan es va construir el castell, si es té en conte a Gordillo Coucières. De fet, els documents de temps d'Artal d'Alagón parlen de l'existència de muralles en la vila, pero no diuen res d'un castell. Pese a això existixen documents maig de 1289, un permís donat per Artal d'Alagón com a senyor feudal, per a reconstruir les defenses, que posen de manifest l'existència d'un castell en eixa época. Les referències, indiquen que les dimensions de les muralles de la població devien ser d'uns trenta pams d'altura i quatre de gruixa. Contava en camins de ronda, aspilleras i torres de flanquege (en unes dimensions de cinquanta pams d'altura, més setze de gruixa i dotze d'esgambi). Les torres se supon tenien tres pisos en forjats de voltó de fusta i estaven descobertes pel costat intern des del primer forjat cap a dalt. La fàbrica era de mampostería travada en calç i cantons reforçats en sellars.

No tornem a tindre documentació d'estos monuments fins a casi un sigle despuix, quan es procedix a la construcció d'un fos al voltant de la vila, de cinquanta pams d'ample i a uns sis pams de la muralla, fet que ocorre en giner de 1375, per orde del Maestre de Montesa. Els treballs de construcció d'este fos s'allarguen més de lo previst per problemes del terreny, i es continuen reparant les muralles inclús en 1382. Respecte al castell, si seguim les indicacions de Gordillo, devia situar-se a l'oest de l'iglésia i la casa abadia, en la part alta del poble. Según opinión de Vicente Forcada el castell d'Albocácer posseïa característiques gòtiques, en planta irregular de 749 m² de superfície. Constava de dos patis, torre barbacana, tres plantes i galeria interior i elevada. Segons el citat autor, en 1558 el castell va sofrir una reforma encarregada pel comendador de l'Orde de Montesa Fra Jerónimo Pardo de la Casta.

Llamentablement en l'actualitat el castell està totalment arrasat, sent derribat en 1930, i com va succeir en molts atres monuments va ser utilisat per a diversos usos al llarc de la seua història, aixina, este castell va ser escola, i els seus restants varen ser amprats per a la construcció de distintes edificacions. Del castell es distinguixen varis llenços i una gran torre de construcció de mampostería i sillería en els cantons. La muralla es troba conservada entre el caseriu existent, sense que existixquen estudis arqueològics que puguen identificar el traçat de les mateixes.