Ret de rumbos
.jpg)
La ret de rumbos, o retícula de vents, és una ajuda per a la navegació que consistix en llínees dibuixades des de múltiples vèrtiços en diferents direccionar que formen una malla similar a una ret sobre un mapa. És una característica comuna que compartixen tots els portulanos. La retícula es pot vore fàcilment mirant la cara atrassera del portulano a contra-llum, ya que el pergamí és prou transparent. El forat en el centre del círcul orige del traçat també és visible des d'esta part atrassera.[1]
Disseny dels portulanos
[editar | editar còdic]
Pujades en el seu llibre Els cartes portolanes té un capítul en totes les teories conegudes i per a aclarir les discussions mostra l'image de Petrus Vescomte dibuixant un portulano en una de les seues cartes en la que es veu que ha escomençat a fer-ho dibuixant primer les llínees de rumbo. Hi ha autors que li criden ret de vents en lloc d'usar el terme ret de rumbos o be ret de llínees de rumbo.[2][3][4]
El círcul es dividix en setze parts iguals i els rumbos es representen per esta ret de llínees que unixen cada u dels vèrtiços que dividixen el círcul en els atres vèrtiços oposts pero en una cadència un vèrtiç sí un vèrtiç no, en un total de llínees que deixa cada vèrtiç conectat en 7 dels restants i sense conectar en els atres 8. Les llínees de la retícula es diuen llínees de rumbo o de forma compactar llínees-rumbo.[4]
Les llínees dels rumbos per als huit rumbos principals (o direccions) es dibuixen en tinta negra (o, a voltes d'or); els huit rumbos intermijos es dibuixen de color vert; i en el cas d'una rosa de 32 vents, els setze vents restants (quartes) es dibuixen de color roig. L'intersecció de tot este conjunt de llínees-rumbo determinen sobre els portulanos una mostra variada i simètrica de: quadrats, paralelogramos, trapezoides i triànguls.[1]
Procés de creació dels portulanos
[editar | editar còdic]El procés de creació d'un portulanos solia ser com seguix:[5]
Es preparava un pergamí de bon tamany -o varis pegats ..- Es dibuixava un hexadecágono ben centrat (o dos enganchats per un vèrtiç) en la ret de 16 llínees-rumbo per vèrtiç (en els diferents colors indicats anteriorment: negre vert i roig)[4] Es copiava sobre la retícula la llínea de les costes intentant que els vèrtiços quedaren en llocs visibles, com pot vore's en el portulano de Vescomte de la figura a on s'aprecien les llínees-rumbo en els seus centres formant un polígon regular de 16 vèrtiços (hexadecágono) que queda molt ben centrat en el pergamí. En el cas del Mediterràneu els dos vèrtiços oposts del hexadecágono se situaven sobre lo que rep el nom de diafragma del portulano (eix del Mediterràneu .. o paralel de Rodas) Per a acabar, es rotulava i decorava en major o menor profusió segons l'us final (adorn o navegació).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 P. D. A. Harvey (1991). Medieval maps, British Library. ISBN 978-0-7123-0232-6.
- ↑ María Luisa Martín-Merás (1 de giner de 1993). a+pintar+els+vents+o+rumbos+fa+de+prendre&hl=ca&sa=X&ei=0MVcVf3oLsawUdSDgZgE&vejau=0CCAQ6AEwAA#v=onepage&q=per a%20pintar%20els%20vents%20o%20rumbos%20fa%20de%20prendre&f=false Cartografia marítima hispana: l'image d'Amèrica, IGME, pp. 30–. ISBN 978-84-7782-265-3.
- ↑ (1960) Juliol Rei Pastor i Ernesto Garcia Cambrer. La cartografia mallorquina. - Madrit: Dep. d'història i filosofia de la ciència "Inst. Luis Vives", Consell sup. d'investigacions cientificas 1960. XV, 207 S. 8°, Department d'història i filosofia de la ciència "Inst. Luis Vives", Consell sup. d'investigacions cientificas.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Ramón J. Pujades i Bataller (1 d'octubre de 2007). Els cartes portolanes: la representació medieval d'una mar solcada, Institut Cartogràfic de Catalunya. ISBN 978-84-393-7576-0.
- ↑ (2003) Art de navegar : breu compendió de la Sphera, Editorial MAXTOR, pp. 119–. ISBN 978-84-9761-073-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Red de rumbos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.