Anar al contingut

Ret recíproca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:CuZn caps block 0 precession photo caps block 1 .jpg
Difracció per un cristal: cada punt de difracció correspon a un nodo de la ret recíproca de la ret cristalina

La ret recíproca és un concepte usat en física i matemàtiques per a denotar a la transformada de Fourier d'una ret en l'espai real. Els nodos o punts que conformen la ret recíproca estan constituïts per totes les combinacions llineals d'una base vectorial en el espai recíproc, també conegut en diverses aplicacions com a espai de Fourier, espai de moments o espai de fases.[1][2] L'espai recíproc relaciona variables conjugades i és un concepte fonamental per a l'anàlisis de processos físics en els que es produïx una transferència de moment. En cristalografia, els punts de la ret recíproca de la ret de Bravais corresponen a les direccions en les que es pot observar difracció per un cristal.[3][4]

Definició matemàtica

[editar | editar còdic]

Siguen 𝐚, 𝐛 i 𝐜 els vectores base d'una ret cristalina, tal que qualsevol punt de la ret es pot expressar com una combinació llineal d'estos vectores. Els vectores base de la corresponent ret recíproca 𝐚, 𝐛 𝐜 es definixen com:[n. 1][5][6]

De la definició es desprén que els vectores 𝐚*, 𝐛* i 𝐜* són perpendiculars als plans definits pels vectores 𝐛 𝐜, 𝐚 𝐜 i 𝐚 𝐛 respectivament; és dir, es complixen les relacions:[2][7][6]

Els vectores 𝐚, 𝐛, 𝐜 i 𝐚, 𝐛 𝐜 són mútuament recíprocs, és dir, la ret recíproca d'una ret recíproca és la ret cristalina original.

Transformada Fourier d'una ret de Bravais i espai recíproc

[editar | editar còdic]

En una ret de Bravais tots els punts són equivalents, és dir, les propietats físiques d'un punt qualsevol de l'espai 𝐫 són idèntiques a les d'un atre punt relacionat per una translació 𝐫+𝐓, a on 𝐓 és un vector de la ret de Bravais. l'expansió de Fourier d'una funció periòdica f(𝐫) és:

Com f(𝐫) deu ser igual a f(𝐫+𝐓), es complix que 𝐆𝐓=2πn, a on n és un sancer, lo que implica que el vector 𝐆 és el recíproc del vector 𝐓.[6] El conjunt de tots els vectores 𝐆 constituïx l'espai recíproc.

L'expansió Fourier es pot generalisar fàcilment a funcions no periòdiques (periodo infinit) per mig de la transformada de Fourier:

Les variables 𝐫 i el seu corresponent en l'espai recíproc 𝐆, relacionades per una transformada de Fourier, es denominen variables conjugades. Són eixemples de variables conjugades la posició i el moment, i el temps i la freqüència. Gràcies a la relació recíproca és possible interpretar observacions experimentals directes de la distribució de moments en experiments de difracció i espectroscopía i relacionar-los en la distribució espacial d'àtoms o partícules que no es poden observar a simple vista.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Reciprocal lattice» (en anglés). Online Dictionary of Crystallography. Unió Internacional de Cristalografia. Consultat el 31 de decembre de 2012.
  2. 2,0 2,1 «Reciprocal space» (en anglés). Online Dictionary of Crystallography. Unió Internacional de Cristalografia. Consultat el 31 de decembre de 2012.
  3. «Cristalografia de rajos X». Centre Universitari de Ciències Exactes i Ingenieries (Universitat de Guadalajara). Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2013. Consultat el 31 de decembre de 2012.
  4. Authier, 1981, p. 14.
  5. Authier, 1981, p. 2.
  6. 6,0 6,1 6,2 Kittel, 1995, pp. 38-41.
  7. Authier, 1981, p. 3.
  8. Steiner, Erich (2005). Matemàtiques per a les ciències aplicades, Reverte, p. 392. ISBN 9788429151596.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>