Ret recíproca
La ret recíproca és un concepte usat en física i matemàtiques per a denotar a la transformada de Fourier d'una ret en l'espai real. Els nodos o punts que conformen la ret recíproca estan constituïts per totes les combinacions llineals d'una base vectorial en el espai recíproc, també conegut en diverses aplicacions com a espai de Fourier, espai de moments o espai de fases.[1][2] L'espai recíproc relaciona variables conjugades i és un concepte fonamental per a l'anàlisis de processos físics en els que es produïx una transferència de moment. En cristalografia, els punts de la ret recíproca de la ret de Bravais corresponen a les direccions en les que es pot observar difracció per un cristal.[3][4]
Definició matemàtica
[editar | editar còdic]Siguen , i els vectores base d'una ret cristalina, tal que qualsevol punt de la ret es pot expressar com una combinació llineal d'estos vectores. Els vectores base de la corresponent ret recíproca , es definixen com:[n. 1][5][6]
De la definició es desprén que els vectores , i són perpendiculars als plans definits pels vectores , i respectivament; és dir, es complixen les relacions:[2][7][6]
Els vectores , , i , són mútuament recíprocs, és dir, la ret recíproca d'una ret recíproca és la ret cristalina original.
Transformada Fourier d'una ret de Bravais i espai recíproc
[editar | editar còdic]En una ret de Bravais tots els punts són equivalents, és dir, les propietats físiques d'un punt qualsevol de l'espai són idèntiques a les d'un atre punt relacionat per una translació , a on és un vector de la ret de Bravais. l'expansió de Fourier d'una funció periòdica és:
Com deu ser igual a , es complix que , a on és un sancer, lo que implica que el vector és el recíproc del vector .[6] El conjunt de tots els vectores constituïx l'espai recíproc.
L'expansió Fourier es pot generalisar fàcilment a funcions no periòdiques (periodo infinit) per mig de la transformada de Fourier:
Les variables i el seu corresponent en l'espai recíproc , relacionades per una transformada de Fourier, es denominen variables conjugades. Són eixemples de variables conjugades la posició i el moment, i el temps i la freqüència. Gràcies a la relació recíproca és possible interpretar observacions experimentals directes de la distribució de moments en experiments de difracció i espectroscopía i relacionar-los en la distribució espacial d'àtoms o partícules que no es poden observar a simple vista.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Reciprocal lattice» (en anglés). Online Dictionary of Crystallography. Unió Internacional de Cristalografia. Consultat el 31 de decembre de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 «Reciprocal space» (en anglés). Online Dictionary of Crystallography. Unió Internacional de Cristalografia. Consultat el 31 de decembre de 2012.
- ↑ «Cristalografia de rajos X». Centre Universitari de Ciències Exactes i Ingenieries (Universitat de Guadalajara). Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2013. Consultat el 31 de decembre de 2012.
- ↑ Authier, 1981, p. 14.
- ↑ Authier, 1981, p. 2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Kittel, 1995, pp. 38-41.
- ↑ Authier, 1981, p. 3.
- ↑ Steiner, Erich (2005). Matemàtiques per a les ciències aplicades, Reverte, p. 392. ISBN 9788429151596.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Red recíproca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>