Retrat de Terencio Neo i la seua esposa
El Retrat de Terencio Neo i la seua esposa és un fresca romà que es conserva en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols i que va ser trobat en la Casa de Terencio Neó (VII, 2, 6) durant les excavacions arqueològiques de Pompeya. Durant molt temps es va considerar erròneament com el retrat de Paquio Próculo i la seua esposa. Pero, en realitat, la fresca retrata al panader Terencio Neo en la seua esposa. Els dos personages, d'orige humil, varen pujar en l'escalafó social i es mostren com un home de lletres, que sosté un roll de papir en la mà, mentres ella sosté una tablilla de cera, lo que indica que s'encarregava de la contabilitat del forn i la casa.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]La fresca, de el IV estil pompeyano, representa de mig cos a dos cònjuges retratats com a persones riques i refinades, cultes i a la moda. La dòna, situada en primer pla, vares vore un mant roig, pendents i collar de perles en colgante d'or; té un pentinat recollit caracterisat per prims i prolijos rulls que cauen a lo llarc del perfil de la cara i se sostenen en el cap en una diadema, pentinat de moda durant el periodo neroniano tardà (60-69 d. C.); Sosté en les seues mans un díptic de tablillas de cera i un estil que recolza en els llavis, recordant l'actitut de la jove en el famós retrat de "Safo" (inv. 9084), a pesar de que els ulls de la dòna es perden en el buit i no transmeten l'idea de mirada pensativa. El home, en canvi, està vestit en la toga blanca que ho identifica com candidat, és dir, com a aspirant a un càrrec polític, i té en la seua mà dreta un roll en una etiqueta roja, que recolza contra la barbeta en actitut pensativa; té el pèl curt i rullat, mentres que al voltant de la barbeta s'aprecia una llaugera barba.[2]
L'obra, definida per A. Maiuri com "el més bell retrat que nos ha deixat la pintura pompeyana", prové de la paret nort del tablinio (tablinum) de la cridada Casa de Terencio Neo, la posició no és casual, ya que estava en les jambas fòra d'este important entorn a on a sovint es representava a les grans personalitats de la família i els trofeus de guerra guanyats per ells: l'elecció de posar el retrat de la parella en eixe punt té, per lo tant, un fort component tradicionaliste, pero també ho va fer visible per a qualsevol que passara per l'atri de la domus.
Només posteriorment en el retrat s'ha reconegut, correctament, al panader Terencio Neo i la seua esposa i no, com s'havia cregut durant molt temps, al magistrat Paquio Próculo. Una identificació incorrecta pel descobriment d'una inscripció pintada en una paret exterior de la casa. Despuix de tot, els escrits electorals en les parets que duen la candidatura de Paquio Próculo per a duumviro són numerosos en Pompeya, repartits per tota la ciutat, ya que s'estava en plena campanya electoral abans de la destrucció de la ciutat en 79 d. C. Pot deduir-se, per tant, que Terencio Neo era partidari del polític, havent permés colocar l'inscripció electoral en les parets de la seua casa.[2]
El retrat dels esposos és un clar eixemple de cóm la chicoteta burguesia provinciana va sentir la necessitat de mostrar-se com refinats aristócrates romans, fent-se aixina retratar en gests i en els atributs que distinguien a estos últims: vore la toga i el papir, signes de la dignitat de magistrat, i les tablillas enceradas en el punzón, que aludixen a l'alta cultura de la dòna retratada. El pintor, un especialisat pictor imaginarius, ha definit perfectament les traces dels retratats, inclús en els menuts defectes, sense siquiera ocultar les traces típicament "samnitas" de la parella, lo que crea un sorprenent contrast entre lo que són: dos pròspers panaders locals i lo que, en canvi, els agradaria ser.[2]
Finalment, la figura en primer pla és la de la consorte, que cobrix el muscle dret del marit; l'elecció d'eclipsar a Terencio Neo s'explica per la possibilitat de que el tema principal del retrat fora la seua esposa i que esta última per lo tant, fòra l'autora de l'encàrrec pictòric, lo que no és rar en el camp de la pintura romana.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Retrato de Terencio Neo y su esposa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.