Anar al contingut

Retrats del Fayum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Retrats del Fayum

Els retrats del Fayum o retrats de mòmies del Fayum (la majoria dels retrats d'este tipo s'han trobat en eixa regió d'Egipte), o simplement retrats de mòmies, són térmens moderns que es referixen a un tipo de retrat naturaliste pintat sobre taules de diferents tipos de fustes o sobre teles, que cobrixen el rostre de moltes mòmias de la província romana d'Egipte. Pertanyen a la tradició de pintura en taula, una de les formes d'art més respectades en el món clàssic. De fet, els retrats d'El Fayum són l'únic gran conjunt d'art d'eixa tradició, en al voltant de mil eixemplars, que ha perdurat i que va ser continuada en les tradicions bizantina i occidental en el món posclásico, incloent la tradicional local d'iconografia copta en Egipte.

Característiques

[editar | editar còdic]

Els retrats de mòmia han segut trobats a lo llarc de tot Egipte, pero són més comuns en la regió de Fayum, i en particular és famosa la necròpolis d'Hawara, per això el nom; encara que els "retrats del Fayum" són considerats més com a descripció estilística que geogràfica. Si ben els casos de pintures de mòmies daten de l'época faraònica, els retrats de mòmies del Fayum varen ser una innovació datada en els temps de l'ocupació romana d'Egipte.[1] Daten del periodo romà i, encara que la datació és controvertida, comprenen de mitan de el I fins a el IV.

Retrat situat sobre el rostre del difunt.
Erro al crear miniatura:
Retrat frontal en mirada absent.

La majoria dels retrats es varen trobar, i es conserven, separats del seu emplaçament original que, com demostren els eixemples existents, era just damunt dels rostres dels individus que es momificaban per al seu enterrament, subjectes entre les bandes de tela (o cartonaje) que envolien els cossos. Casi tots han segut actualment separats de les mòmies.[2] Normalment, representen a una sola persona, mostrant el rostre o el cap i el tors superior, vista frontalment.

En térmens de tradició artística, l'image deriva clarament més de les tradicions greco-romanes que de les egipcíaques. La població de la zona del Fayum va créixer per la gran afluència d'immigrants grecs durant el periodo helenístico, inicialment per soldats veterans que es varen assentar en la zona.[3] Es poden distinguir dos grups de retrats d'acort a la tècnica: un de pintura encáustica (en cera); un atre en pintura al temple, sent l'última normalment la de major calitat.

En l'actualitat, es coneixen al voltant de 900 retrats de mòmies.[4] La major part d'ells varen ser trobats en les necròpolis d'El Fayum. Pel clima càlit i sec d'Egipte, les pintures solen estar ben preservades i inclús, a sovint, conserven els seus colors lluents.


Representen un lloc de trobada entre la pintura grega, la pintura i l'art realiste romans i la religió de l'Antic Egipte. Per les creències consolidades dels egipcíacs en el trànsit al més allà, era necessari que els seus retrats anaren lo més reals possibles en la finalitat de ser fefaentment reconeguts despuix de la mort. Donen la sensació de ser imàgens en trànsit, la seua importància residix en la mirada absent i ulls marcadament engrandits, que encara que no és frontal del tot, sugerix i intenta expressar una vida interior, com si estigueren al mateix temps ací i allí.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Berman, Lawrence; Rita E. Freed i Denise Doxey (2003). Arts of Ancient Egypt. Boston: Museum of Fine Arts, p. 193. ISBN 0-87846-661-4
  2. Eixemples encara adherits a les mòmies es troben en el Museu Egipcíac d'El Caire i en el Museu Britànic de Londres.
  3. Oakes, Lorna i Lucia Gahlin (2002). Ancient Egypt: An Illustrated Reference to the Myths, Religions, Pyramids and Temples of the Land of the Pharaons. Hermes House, p. 236. ISBN 1-84477-008-7
  4. Corpus de tots els espècimen coneguts en: Klaus Parlasca (2005). Ritratti vaig donar mummie, Repertori d'art dell'Egitto greco-romà Vol. B, 1-4, Rome 1969-2003; a further specimen discovered since: Petrie Museum UC 79360, B. T. Trope, S. Quirke, P. Lacovara: Excavating Egypt, Atlanta, p. 101, ISBN 1-928917-06-2

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Petrie, W. M. Flinders (1911). Roman Portraits and Memphis IV, Londres. (en llínea)
  • Parlasca, Klaus (1966). Mumienporträts und verwandte Denkmäler, Wiesbaden 1966
  • Parlasca, Klaus (2005). Ritratti vaig donar mummie, Repertori d'art dell'Egitto greco-romà Vol. B, 1-4, Rome 1969-2003 (Corpus de la majoria de retrats de mòmies coneguts)
  • Wrede, Henning (1982). Mumienporträts. En: Lexikon der Ägyptologie. Bd. IV, Wiesbaden, column 218-222
  • Borg, Barbara (1996). Mumienporträts. Chronologie und kultureller Kontext, Mainz, ISBN 3-8053-1742-5
  • Susan Walker i Morris Bierbrier (1997). Ancient Faç, Mummy Portraits from Roman Egypt, Londres, ISBN 0-7141-0989-4
  • Barbara Borg: "Der zierlichste Anblick der Welt ...". Ägyptische Porträtmumien, Mainz 1998 (Zaberns Bildbände zur Archäologie/ Sonderhefte der Antiken Welt), ISBN 3-8053-2264-X; ISBN 3-8053-2263-1
  • Wilfried Seipel (ed.): Bilder aus dem Wüstensand. Mumienportraits aus dem Ägyptischen Museum Kairo; eine Ausstellung dones Kunsthistorischen Museums Wien, Milan/Wien/Ostfildern 1998; ISBN 88-8118-459-1;
  • Klaus Parlasca; Hellmut Seemann (eds.): Augenblicke. Mumienporträts und ägyptische Grabkunst aus römischer Zeit [zur Ausstellung Augenblicke - Mumienporträts und Ägyptische Grabkunst aus Römischer Zeit, in der Schirn-Kunsthalle Frankfurt (30. Januar bis 11. April 1999)], München 1999, ISBN 3-7814-0423-4
  • Nicola Hoesch: Mumienporträts. En: Der Neue Pauly, Vol. 8 (2000), p. 464f.
  • Susan Walker (ed.): Ancient Faç. Mummy Portraits from Roman Egypt. New York, 2000. ISBN 0-415-92744-7.
  • Paula Modersohn-Becker und die ägyptischen Mumienportraits...Katalogbuch zur Ausstellung in Bremen, Kunstsammlung Böttcherstraßi, 14.10.2007-24.2.2008, Munich, 2007, ISBN 978-3-7774-3735-4
  • Jan Picton, Stephen Quirke, Paul C. Roberts (eds): Living Images, Egyptian Funerary Portraits in the Petrie Museum, Walnut Creek CA 2007 ISBN 978-1-59874-251-0


Referències

[editar | editar còdic]