Rhadinosuchus

Rhadinosuchus és un gènero extint de reptil arcosauriforme proterocampsiano que va viure durant el Triásico Superior. És conegut solament a partir de l'espècie tipo Rhadinosuchus gracilis, els restants del qual es troben depositats en Munich, Alemània. Dits fòssils comprenen un cràneu incomplet i fragments del material postcraneal. Hosffstetter (1955), Kuhn (1966), Reig (1970) i Bonaparte (1971) han hipotetizado que podria ser un sinònim de Cerritosaurus, pero atres característiques sugerixen que és més propenc a Chanaresuchus i a Gualosuchus, sent certament diferent de Proterochampsa i Barberenachampsa. El seu tamany reduït indica que era un animal jove, la qual cosa fa difícil la seua classificació.

Els fòssils varen ser recolectats en la localitat Sanga 6 (part de la Formació Santa Maria), en Santa Maria, en el geoparque de Paleorrota, en Brasil. Va ser recolectat pel paleontòlec alemà Friedrich von Huene en 1938.

Descripció

Cràneu

El cràneu de Rhadinosuchus tenia una llongitut estimada d'11,0 centímetros (4,3 polzades), en parts faltantes reconstruïdes a partir del seu parent Chanaresuchus. Era generalment molt similar als cràneus de Chanaresuchus i Gualosuchus. El premaxilar (un os dentado en la punta del hocico) era llarc, baix i llaugerament curvat cap a avall, encara que el renc de dents està massa mal conservada per a estimar el número de dents presents. El maxilar (un os dentado en el lateral del hocico) també era un os molt allargat. El maxilar tenia un procés anterior llarc (branca anterior), un procés ascendent curt i cònic (branca superior) i un procés horisontal llarc i cònic (branca posterior). La superfície del procés anterior té un àrea abultada única, encara que açò podria ser simplement el resultat d'un dany en l'os. La porció superior del maxilar presenta una transició abrupta entre una superfície externa orientada verticalment i una superfície superior orientada horisontalment; esta transició abrupta solament s'observa en Chanaresuchus i Gualosuchus. Entre els processos ascendent i horisontal, el cràneu té un orifici gran i rectangular conegut com fenestra antorbital. El cantó inferior anterior d'este orifici té una conca prima (una fossa antorbital) vorejada per una cresta en abdós processos. Rhadinosuchus és pràcticament únic entre els proterocámpsidos degut a que posseïx una fossa antorbital en abdós processos; la majoria dels demés proterocámpsidos (i els arcosauriformes no arcosaurios en general) solament la tenen en el procés ascendent, no en l'horisontal. És possible que hi haguera huit o nou dents en el maxilar, encara que es desconeix el número exacte. Les dents conservades eren típics d'uns atres arcosauriformes, ya que eren curvos, serrats i estaven insertats en alvéolos profunts.

El nassal (un os laminar que forma la vora superior del hocico) és llarc i prim. Presentava vàries crestes llongitudinals que convergixen en un punt prop de la part posterior de l'os, com en Chanaresuchus, Gualosuchus i Pseudochampsa. La part frontal del nassal forma la major part de la vora dels narius (orificis nassals), que estaven orientades cap a dalt. Una regata llarga, conegut com a fossa nassal, s'estenia des de la vora posterior dels narius, com en atres proterochampsidos. El llagrimal (un os en forma de L en el cantó superior posterior de la fenestra antorbital) tenia una fossa antorbital gran, similar a la de Chanaresuchus, pero distinta a la d'atres proterochampsidos. També tenia una cresta grossa que s'estenia des de la seua vora superior a lo llarc de la seua branca inferior. El frontal (un os laminar sobre els ulls) era fragmentario, mentres que el yugal (el "pòmul", baix dels ulls) era molt prim, molt similar al de Tropidosuchus entre els proterochampsidos. El cuadradojugal (un os en forma de L en el cantó inferior posterior del cràneu) tenia una muesca en el seu àpiç com Chanaresuchus i Gualosuchus, encara que la muesca era més chicoteta que en estos dos tàxons. Un os conservat prop del quadrat jugal va ser identificat originalment com un quadrat, encara que no s'assembla molt a atres quadrats de proterochampsidos.

Les porcions conservades del cràneu eren generalment similars a les d'atres arcosauriformes alvançats. No obstant, presentaven un parell d'orificis per a l'eixida del nervi hipogloso, com Proterochampsa, pero a diferència dels doswelliidos, que solament tenen un orifici gran. La mandíbula inferior era molt llarga i prima, encara que la porció posterior no es va conservar. Era recta, i les seues superfícies externa i inferior s'unien en un àngul recte abrupte, possiblement relacionat en la transició igualment abrupta en el hocico. La punta anterior de la mandíbula té una gran fossa, que és autapomórfica (exclusiva) de Rhadinosuchus en comparació a atres arcosauriformes. Ademés, Rhadinosuchus tenia un major número de dents en la mandíbula inferior (23) en comparació a atres proterochampsidos (15-18), pero menys que Doswellia (35). Les dents eren similars als de la mandíbula superior, salve pel fet de que no eren serrats.

Postcraneo

El material fosilizado del restant del cos és molt més escàs que el del cràneu. Una possible vèrtebra axis està unida a la part posterior del cràneu. També s'ha conservat un centre (component principal, en forma de carret) d'una vèrtebra més avall del coll. Este centre era llarc i baix, en una quilla en la seua vora inferior i sense evidència de facetes biseladas per als intercentros. En estes característiques, generalment s'assembla a les vèrtebres cervicals d'atres proterochampsianos. Es va conservar un fragment d'una costella cervical, aixina com vàries gastralias primes i llaugerament curvades. També es va conservar un metatarsiano (os del peu) en forma de rellonge d'arena. Era gran i robust, molt similar al segon metatarsiano de Chanaresuchus, lo que significa que provablement era el segon metatarsiano. També hi havia un parell de osteodermos (escuts gose-vos) grossos i rectangulars en l'espècimen. És possible que formaren un sol renc a lo llarc de la llínea mija de l'esquena de l'animal (basant-se en atres proterocámpsidos), pero esta interpretació no pot confirmar-se ni negar-se en Rhadinosuchus, ya que estaven desplaçats del restant dels ossos.